« tornar


Llibres

Antologia d’excel·lència

Pere Martí i Bertran


Títol: Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys

Curadors: Pere Ballart i Jordi Julià

Editorial: Viena

Col·lecció: “El far de Viena”, 1

Barcelona, 2012

Nombre de pàg. : 478

Amb un títol d’allò més ben trobat, manllevat d’un vers de Joan Vinyoli (p. 12), Pere Ballart i Jordi Julià, per encàrrec de Viena Edicions, ens posen a l’abast un bon tast dels últims cent anys de poesia catalana. Hi han dedicat l’esforç de dos anys (p. 16) i val a dir que es nota, perquè, deixeu-m’ho dir d’entrada, és una obra magnífica, d’allò més completa  i molt útil, sobretot molt útil, ja que sovint se’ns fa difícil trobar (tot i que la xarxa ho està canviant força, tot sigui dit) molta de la poesia d’aquests darrers anys a causa de la descatalogació de títols, la manca de reedicions, i fins i tot per les esporgades que han fet moltes biblioteques dels seus fons, com ens expliquen els curadors (p. 18-19) en un pròleg sintètic i clar que ens parla dels objectius de l’antologia, de les mancances i dels límits de les obres i dels autors triats i fins i tot de la subjectivitat de qualsevol tria, que també reconeixen en la seva, malgrat la voluntat clara de seguir un “criteri d’excel·lència absoluta” (p. 13) i de col·laborar a fixar “el cànon de la poesia catalana contemporània” (p. 15). No ens podem oblidar, si parlem dels paratextos, de les breus introduccions (entre 10 i 50 línies, segons el cas) que precedeixen cada un dels 150 autors seleccionats. Es tracta d’uns textos concisos, precisos, elaborats al màxim, que van directament a destacar allò essencial del poeta i, sobretot, del poema o poemes triats. Són veritables anàlisis que defugen les llistes d’obres o les biografies que avui dia fàcilment podem trobar a internet. Són textos d’anàlisi que poden ser d’allò més útils als lectors, ja que suggereixen línies d’interpretació, destaquen influències, conviden a ampliar la lectura... A parer meu, es tracta de la part més original i innovadora de l’antologia.

I què hi trobarem, a l’antologia? Doncs, com ja ens anuncia la contracoberta, “tres-centes composicions escrites per cent cinquanta poetes, d’ençà de 1911” , any de la mort de Maragall, fins avui, concretament fins a poetes nascuts al 1959, any de la mort de Carles Riba. El nombre de títols per poeta varia molt: des d’una bona colla d’autors representats amb una sola composició, fins a Carner, que n’hi té vuit. Els poetes, hi apareixen ordenats a partir de la data de naixement: obre l’antologia Joan Maragall (1860-1911) i la tanca Albert Roig (1959). Però per facilitar-nos-en qualsevol localització, a part de la taula inicial (p. 5-9), els curadors hi han inclòs dos índexs: el primer, de títols de poemes i de primers versos (p. 457-466), i el segon, l’alfabètic d’autors, amb els poemes seleccionats de cadascun (p. 467-478). La tria encara té altres característiques que val la pena de destacar. En primer lloc, la clara voluntat d’abraçar tot el domini lingüístic, sense haver de fer equilibris, però, perquè hi hagi representants de tots els territoris. Tot i que més de dues terceres parts són de poetes del Principat, també hi trobem 24 mallorquins, 18 valencians, 3 autors de la Catalunya Nord i un alguerès. Pel que fa a autores, només hi trobem 21 dones.

Quant a la tria, no ens podem estar d’esmentar el que per a nosaltres és una mancança: la nul·la consideració de la poesia infantil, potser més fruit del desconeixement que no pas de cap voluntat menystenidora. Ens en fa adonar l’oblit de qualsevol referència a l’obra destinada als infants i joves d’autors com Marc Granell, Ponç Pons, Josep Maria Sala-Valldaura... Però sobretot el comentari poc afortunat en parlar de l’obra de Joana Raspall, de la qual és destaca que “és sobretot coneguda per la seva poesia infantil”, se’n selecciona només un poema d’adults,  i es lamenta que la seva “poesia adulta i seriosa –sic- s’hagi conegut amb molt de retard” (p. 212). En llegir-ho, tenim tendència a interpretar que la poesia que l’ha feta més famosa, la infantil, no deu ser considerada seriosa per part dels curadors.

No podem acabar aquesta ressenya sense fer una breu referència a com són d’acurats el disseny i l’edició de l’obra. Només hi hem trobat mitja dotzena d’errors mínims en les transcripcions dels poemes (p. 302, 312, 372, 383, 398, 424), errors que estem segurs que s’esmenaran en la propera edició, que desitgem que sigui ben aviat. com es mereix una obra de la categoria de Paraula encesa.