« tornar


Antropologia i bé comú (tres històries de camp)

Des de l’Antropologia Física ens interessa com s’entén actualment des de la genètica i la cognició la capacitat de cooperació entre els homínids: existeix un gen egoista? Quina importància tenen les neurones mirall en l’organització de la vida social?

En Paleoantropologia, com podem inferir comportaments de cooperació i el seu paper en l’evolució de l’espècie humana? Podríem parlar del desenvolupament d’un concepte de “bé comú” ja en la prehistòria? I quina és la visió de l’Antropologia Social i Cultural? Què ens diuen altres formes d’organització econòmica tradicionals com els béns comunals sobre la noció d’un “bé comú”? Com altres pobles i civilitzacions conceben la relació amb la natura i els recursos naturals? Hi ha alguna relació entre les diferents concepcions de propietat i la idea d’un patrimoni de la humanitat?

Finalment, des de les Antropologia digital i de la contemporaneïtat, què ens aporta la reflexió sobre nous moviments socials inspirats en el programari obert, la cultura lliure i la idea del “procomú” al debat sobre com entendre en el nostre món actual allò comú? Com aquestes diferents mirades ens poden aportar coneixement sobre el bé comú a la pràctica antropològica?

Hi participen:

Marina Mosquera Martínez
Arqueologia cognitiva, URV-IPHES

Joan J. Pujadas
Antropologia social i cultural, URV-DAFITS

Adolfo Estalella
Antropologia de la ciència i la tecnologia, UOC-MEDIACCIONS

Modera: Elisenda Ardèvol,
Estudis d’Arts i Humanitats, UOC

Més informació