« tornar


Coses de la mar, els vaixells i la navegació al Tirant lo Blanc,[1] vistes per un marí 

L. Carbonell Relat

Ben coneguda és l’obra medieval de Joanot Martorell Tirant lo Blanc, escrita el 1460, encara que la primera edició és del 1490, i molts són els especialistes en literatura que l’han fet objecte d’excel·lents estudis i comentaris. Per aquesta raó no entrarem aquí en aquest àmbit, perquè el nostre desig és només esbrinar què en diu l'autor dels conceptes que apareixen en el títol d’aquest article i quins són els coneixements que en podem deduir.

De totes maneres, abans de començar farem un petit incís per aclarir que, per simplificar les notes a peu de pàgina, hem optat per posar entre parèntesis, al final de cada paràgraf transcrit, el número de la pàgina on es troba dins l’edició digital emprada. A més, quan apareixen uns punts suspensius es vol indicar que s’ha omès la part del text que ocupa aquell lloc a l'original. I de vegades hi hem afegit, entre parèntesis i amb lletra rodona, alguna paraula que en faciliti la comprensió. En el text també es pot repetir una mateixa transcripció més d’una vegada: ho fem per evitar la remissió a una altra pàgina.

Comencem, doncs, fent un petit esbós, per parlar del nom del nostre heroic protagonista. Segons podem veure en el mateix text:

A mi dien Tirant lo Blanc, per ço com mon pare fon senyor de la Marca de Tirània, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, e ma mare fon filla del duc de Bretanya e ha nom Blanca; e per ço volgueren que jo fos nomenat Tirant lo Blanc. (120-1)

A més, ens consta també la seva estirp:

… essent jo Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada… (939)


També s’hi esmenten els cosins, membres de la seva família:

Com Tirant fon certificat aquest ésser mossèn d’Amer, cosín germà seu, prestament se posà en una fusta; e ell e lo Conestable, ab molts altres cavallers, entraren dins les galeres. (603)

Lo capità d’ells era cosín germà de Tirant, e era estat patge del rei de França, e havia’l fet vescomte de Branches. (603)

Com la senyora fon davant lo Capità, qui venia acompanyada de cinquanta donzelles, Tirant no la volgué escoltar, sinó que la remés a son cosín germà lo senyor d’Agramunt… (932)

Lo vostre cosín germà, catiu, presoner d’infels… e fent llibert lo vostre Diafebus fareu cativa la sua i vostra Estefania, estimant tostemps com a vostra la mia cobrada llibertat, per vostres mans ressuscitadora. (1075)

…sabien que lo Cèsar (Tirant) era cosín germà de Diafebus, llur duc e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat. (1109)

…jo, Tirant lo Blanc, … e lo meu cosín germà, lo rei de Fes… (1126)

Quasi al final de l’obra, en casar-se amb Carmesina, filla de l’emperador de Constantinoble,[2] gaudeix ja d’uns rangs de valors molt elevats:

jo, Tirant lo Blanc, del llinatge de Roca Salada e de la Casa de Bretanya, cavaller de la Garrotera i Príncep i Cèsar de l’Imperi grec… (1126)

És interessant detallar el procés en virtut del qual Tirant es converteix en gendre de l’emperador grec:

E per tornes, vos volem dar (diu l’Emperador a Tirant) nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrà… (1095)

A aquest oferiment, Tirant respongué:

‑Mon senyor, no sia plasent a la divina Potència comportar que Tirant lo Blanc, humil servidor de la majestat vostra, fes tan gran defalt que consentís ne permetés que l’altesa vostra fos desposseïda de la senyoria de l’Imperi en la vida vostra: ans permetria pendre la mort. Emperò, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrà fer tanta gràcia e mercè de voler-me dar les tornes, segons vostra majestat ha ofert, estimaria més que si em dàveu deu imperis; e més avant d’açò no vull al present, ni tinc creença que en tota ma vida, servint jo a la majestat vostra, fos mereixedor de tan gran premi. (1095)

Seguidament, l’emperador ho comunica a la seva filla:

… havem deliberat que nós no tenim res més car ne de major estima ne que més amem que la vostra persona: li havem feta oferta d’aquella, e us prec e us man, ma cara filla, que el vullau pendre per marit e senyor (a Tirant), e serà la cosa de què més me poreu servir. (1096)

I aquesta ho accepta:

‑Senyor de gran clemència e benignitat, molta glòria és per a mi que la majestat vostra m’haja posada en tanta estima, que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveis e honors que lo valerós Tirant ha fets a la majestat vostra e a tots los de l’Imperi, com jo no sia mereixedora descalçar-li la sabata, ateses les tantes singularitats e virtuts experimentades que per ell són posseïdes, mas suplic-lo que em vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car jo só presta de complir tot lo que per la majestat vostra e per sa virtut me serà manat. (1096)

A continuació, se celebra el matrimoni:

E vengut lo sant arquebisbe, l’Emperador li manà que esposàs sa filla ab Tirant, e ell féu son manament.

Fetes les esposalles, grandíssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, on foren presents l’Emperador e l’Emperadriu… (1097)

Tenim també la descripció de la festa el dia del casament:

… meravellosa col·lació e real gast, així abundós, com se pertanyia a tal esposalici, de pasta real e marsapans e altres confits de molta estima; l’orde, lo servir i los servidors, de molt triümfant e discreta manera; la veixella d’or i la d’argent, molt ben obrada d’esmalts e delicada forja; la tapisseria, tapits, tàlems, estrados i cortines, ab tanta riquea i pompa com jamés se sia vista; la música, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, xaramites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificència que no es podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres i retrets, simbols, flautes, mitges viules e concordades veus humanes que angelicals s’estimaven. En les grans sales, llaüts, arpes e altres estruments, qui donaven sentiment e mesura a les danses que graciosament per les dames i cortesans se ballaven. (1097)

 

A més hi ha l’explicació, a la seva mort, de l’embalsamament i el trasllat del cos de Tirant, i de la seva dona, a Nantes (Bretanya), on foren enterrats.

E, més, deliberaren d’embalsamar lo cos de Tirant per ço com lo tenien de portar en Bretanya. (1130)

Aprés que l’hagueren embalsamat, vestiren-li un gipó de brocat e una roba d’estat de brocat forrada de marts gebelins; e així el portaren a l’església major de la ciutat, ço és, de Santa Sofia. Aquí li fon fet un cadafal molt alt e gran, tot cobert de brocat, e sobre lo cadafal, un gran llit de parament molt noblement emparamentat de draps d’or ab son bell cortinatge del drap mateix; e aquí posaren lo cos de Tirant, sobre lo llit, gitat, ab espasa cenyida. (1130)

… volguessen portar lo cos de Tirant e de la Princesa en Bretanya. (1161)

L’Emperador havia feta fer una caixa de fusta, molt bella, tota coberta de planxes d’or totes esmaltades e obrades de molt subtil delicadura, que bé paria sepultura de gran senyor. E féu-hi posar lo cos de Tirant e de la Princesa, tots vestits de brocat fet de fil tirat d’or, perquè jamés se pogués podrir; ab la cara descoberta, que paria que dormissen. (1162)

E féu recollir la caixa en una galera, e féu-hi posar totes les armes de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes, per ço que fossen meses sobre la sepultura on jauria Tirant, perquè en fos memòria per a sempre. E donà l’Emperador al rei de Fes dos-cents mília ducats perquè es fes fer en Bretanya la sepultura de Tirant e de la Princesa segons lo llur molt merèixer. (1162)

E feren vela, e anaren tant e ab tan bon temps, que en breus dies foren en Bretanya ab bon salvament. (1162)

E lo rei de Fes e la Reina e lo vescomte de Branches, ab molts nobles e cavallers ixqueren en terra en una ciutat qui es nomena Nantes, e aquí per lo duc de Bretanya, e per la Duquessa e per tots los del parentat foren molt bé rebuts e festejats. E prengueren la caixa de Tirant e de la Princesa, ab gran professó de molts capellans, frares e monges, lo portaren a l’església major de la ciutat, e fon posada dins una tomba, que quatre grans lleons sostenien, la qual tomba era obrada d’un molt clar alabaust, e a l’entorn per los extrems d’aquella, de lletres gregues buidades de fin or, se llegien tals paraules:

Lo cavaller que en armes fon lo fènix

i la que fon de totes la pus bella,

morts són ací en esta xica tomba,

dels quals lo món ressona viva fama:

Tirant lo Blanc i l’alta Carmesina. (1162-3)

No volem tancar aquest espai sense esmentar la vàlua i les virtuts que dona el text al protagonista:

… Tirant, mereixedor no d’un regne o imperi, mas de senyorejar lo món, obeint-te, ensems ab los mortals, la mar, los vents i la fortuna. (976)

-----------------

Vist tot això, passarem a esmentar els aspectes i detalls nàutics que apareixen a l’obra. Començarem pels tipus de vaixells, incloent-hi un parell que podrien implicar alguna confusió.

a) Classes de vaixells i d’embarcacions

Balener

Embarcació de rem, generalment de dues proes, és a dir, de proa igual a la popa, i normalment més gran que la barca pròpiament dita.

lligaren a una barca gran, a manera de balener, que ja la tenia plena de llenya e de tea, ruixat tot ab oli perquè cremàs bé. (285)

Aprés ixqueren tots los baleners… (547)

veren los baleners qui ab l’estol dels turcs venien… (553)

Barca

Embarcació de rems parells, –un rem per banda a cada banc–, amb un home per als dos, encara que en alguns casos podria haver-hi dos homes per banc i un rem a cada banda per a cadascun.

aprés la missa entram en la ribera ab moltes barques, totes cobertes de drap de seda e de draps de ras e de brocat e cascun estat ab sa divisa, e anam pescant per la ribera passades dues-centes barques. (145)

una barca ab dos hòmens que vogaven… (284)

hagueren a passar ab una poca barca de peixcadors per lo riu. (407)

Passada tota la gent ab la petita barca… (415)

Bergantí

Galera menor de dotze o menys rems per banda i un pal amb vela llatina, que solia formar part dels estols i s’emprava com a avís, per a comunicacions i altres feines semblants. Hi ha qui diu que el nom li ve per el feien servir els bergants i corsaris.

Partí lo bergantí una nit que plovia e feia molt gran fosca… (257)

… armaren un bergantí, lo qual trameteren a Tirant per avisar-lo com lo Soldà e lo Turc havien posat siti en la ciutat de Contestinoble. Lo bergantí partí molt cuitadament e féu la via de Sicília… (1013)

Esquif

Embarcació de rems en punta –un rem i un home per banc–, de servei en galeres, que en navegació portaven estibada en uns pescants adients sobre la cambra de voga.

Llavors Tirant ab la sua galera, acostà’s a la nau del Rei ab un esquif e pujà alt en la nau, e així ho feren molts altres, e trobaren que lo Rei s’armava e volia oir missa seca. (317)

 

 

Fusta

Galera petita, de dos pals i veles llatines, d’entre dotze i quinze bancs per banda, amb un rem i remer a cadascun, emprada per a l'exploració i la descoberta.

algunes fustes de corsaris havien robat un lloc seu. (73)

molts combats ab fustes de genovesos e de moros… (263)

 ... hi havia moltes fustes de genovesos qui guardaven lo port e la ciutat de Rodes… (267)

Fusta (cas de metonímia, com a genèric de vaixell, buc o embarcació)

Aquí podem veure ben clar que el nom de fusta s’aplicava també a qualsevol mena de vaixell.

... la de Tirant que manà que donàs la sua galera de la proa en terra. Com sentí que la fusta tocà en terra, que els era encallada, Tirant, qui estava armat a la proa, saltà en l’aigua. (318)

… ell féu armar totes les fustes qui eren restades, lo nombre de les quals era quatre-centes e trenta-cinc fustes, entre naus, e galeres, e galiotes, e llenys. (1047)

E podeu pensar quanta gent podia ésser, que quatre-centes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges. (1087)

Galera

Vaixell d’origen molt antic, de buc llarg, estret i de poca alçària, propulsat a rem i a vela. En aquesta època –finals del segle xv–, portava dos pals amb veles generalment llatines, una trentena de bancs a cada banda, amb tres homes i rems a cadascun, és a dir, del tipus qualificat posteriorment com a senzilla, per distingir-la de la galotxa, apareguda al voltant del 1560, amb un sol rem per banc, mogut per tres o més remers.

A pocs dies que lo Soldà fon partit, aplegaren dues galeres de venecians, carregades de forment, qui portaven pelegrins que anaven a la casa santa de Jerusalem. (291)

Com les galeres foren armades e ben fornides de vitualles, hagueren nova com lo rei de França era en Aigües‑Mortes, ab totes les fustes del rei de Castella, d’Aragó, de Navarra e de Portugal. (316)

Galiota

Galera mitjana, de dos pals i veles llatines, d'entre 16 i 23 bancs per banda, amb un rem i un remer a cadascun.

s’embarcà en una galiota, e anava com a mercader vestit e arribà a l’illa de Mallorca… (911)

qui era estat pres e cativat en una galiota per moros d’Orà, e aprés per Tirant fon mès en llibertat. (980)

Tirant tramès una galiota ab un cavaller del Soldà en Alexandria… (1110)

Llaüt

Barca petita sense coberta, moguda a rems i amb un pal amb vela llatina.

los preparatoris ab barques e ab llaüts e ab galeres… (318)

Hagueren un llaüt de peixcar, e armaren-lo. (540)

ab lo llaüt ixqueren en terra. (554)

Llaüt (instrument de música)

L’incloem per evitar confusions.

los uns sonen llaüt, los altres arpa, una mitja viola… (492)

En les grans sales, llaüts, arpes e altres estruments, qui donaven sentiment e mesura a les danses…”(1097)

Lleny

Embarcació menor d'entre sis i vint rems per banda, de vegades amb un o dos pals i veles llatines, essent el trinquet el més alt o de més guinda.

que noliejàs tantes naus, galeres e llenys e tota manera de fustes, qui poguessen portar molta gent… (987)

moltes naus e galeres e llenys que havia noliejats… (1004)

quatre-centes e trenta-cinc fustes, entre naus, e galeres, e galiotes, e llenys (1047)

En algunes ocasions s’usava el terme com a genèric de qualsevol mena de vaixell.

 havia noliejades tres-centes naus grosses e dos-centes galeres e molts altres llenys de diverses maneres. (1004)

Nau

Vaixell de càrrega, de costats ben alts i que arbora dos o tres pals, generalment amb veles quadres.

recollí's en una nau e passà en Venècia… (72)

tots los qui eren en la nau estaven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilhom feia. (212)

comprà una grossa nau e féu-la molt bé armar e proveir de moltes viutalles. (258)

Prestament feren saltar un home, qui els dix com aquella nau era de socors. (277)

Lo rei de Sicília entrà en la nau del rei de França… (324)

Los qui vénen ab les quaranta naus són vint-e-cinc mília. Som molt ben fornits de moltes armes, de cavalls e de molta artelleria de totes les maneres que són necessàries per a la guerra. Del forment vos dic ne passam fretura, mas aquestes naus que ara vénen ne porten prou… (353)

que esperen les naus de genovesos, les quals incessantment porten gent de peu e de cavall. (411)

A les citacions veiem que algunes naus són qualificades de grosses, per distingir-les de la resta, que indubtablement serien més petites.

com cinc naus grosses venien de llevant. (419)

…  féu armar deu galeres e quatre naus grosses, e pagà la gent per a sis mesos. (316)

...Tirant féu armar una grossa nau e metre molt bé en orde, a féu-la carregar de forment per trametre en Contestinoble… (978)

Navili

Nom que en aquesta època sembla equivalent al de nau i, en particular, a nau grossa.

ab tots llurs navilis, robes, joies, en ses pròpries terres… (97)

on trobaren allí totes les fustes e navilis ab què eren vengut… (110)

Sagetia

Embarcació amb coberta, moguda a rems i amb dos o tres pals i veles llatines. Era més ràpida que qualsevol mena de galera, la qual cosa implica que la seva proporció mànega-eslora devia ser molt menor.

e, més, porten…. dues sageties. (543)

Veixell

Vaixell; embarcació de fusta semblant als anomenats nau i navili.

e en aquell veixell de fusta que havia fet, tot ho féu posar dessús e lligar dues cordes, una en cascuna cadena del veixell, llargues. E dos hòmens se posaren dins una petita barca que tenien allí per peixcar en lo riu, e cascú d’aquells portava l’una corda en la mà. E deslligat lo veixell, ab la corrent anaren riu avall. (420)

com eren en lloc que lo riu feia alguna volta, que lo veixell no poguera passar, tiraven l’un cap e afluixaven l’altre, e lo veixell anava de punta; e com volien que anàs a travers, egualaven les cordes, e llavors prenia tot lo riu d’ample. Com los turcs veren tan grans flames de foc per lo riu avall, tots se tengueren per perduts… (429)

------------------

Armada

Avui, el terme, que designa la marina de guerra, és equivalent al de flota o estol, que veurem seguidament. I així es fa en moltes ocasions en el text. Des de principis de l’edat moderna, però, el nom d’armada es donava a les flotes de vaixells rodons –els de veles quadres– mentre que el d’estol era per a les de galeres.

ab molt gran armada partí de la sua terra, e navegant ab pròsper vent arribà en les fèrtils e pacífiques ribes d'Anglaterra (73)

… ab aquelles naus dels genovesos fessen gran armada de tota aquella gent qui de Rodes era venguda… (290)

En moltes d’altres, però, l’aplica al conjunt de gent militar de l’exèrcit de terra, fins i tot a persones que porten armes.

… era una gran admiració de veure tanta gent armada… (104)

e ab esforç e ajuda de genovesos que els porten moltes vitualles, armes e cavalls encobertats, e gent ben armada, és de necessari façam tot nostre esforç d’estar bé avisats e molt en orde per dar-los batalla cruel, fort e dura. (353)

Estol

Conjunt de vaixells de guerra que naveguen en grup, és a dir, en comboi. Quan es tracta de naus mercants –que ho feien per raons de seguretat i per poder defensar-se millor dels pirates i els corsaris–, es deia que navegaven de conserva.

E com fon nit escura, Tirant féu girar tot l’estol devers terra. (1037-8)

per mar tramès lo seu estol, que tenia en Contestinoble, per pendre les illes… (1121)

Al text, però, el terme s’aplica també a un grup de gent d’armes.

E en la nit, a la primera guaita, tot l’estol partí davant la noble ciutat e feren la via del camp dels moros. (1057)

------------------------

b) Nomenclatura

Acalar

Calar; abaixar, posar una cosa a un nivell més baix; inclinar.

… tantes foren les bombardes, dards e passadors que les veles tenien clavades ab l’arbre de la nau, e volgueren acalar l’antena aprés que los moros los hagueren lleixat, e no pogueren… (262)

Accidents o incidències a la mar

Veiem a continuació unes incidències d’uns vaixells.

La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta que les gúmenes de les galeres se romperen e per força hagueren d’aquí de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a través; les persones se salvaren, mas les fustes se perderen. Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del món, romperen los arbres e les veles e tot n’anà dins mar. L’una galera trobàs a sobrevent, e Déu volgué que pres en una illa petita, e allí es restaurà. La galera de Tirant e l’altra eren a sotavent: no pogueren pendre en l’illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descosí, e l’altra galera, qui prop li venia, tota s’obrí e entrà-se’n la gent i ella en l’aigua de dolor: tots se negaren, que negú escapar no pogué. (812)

Com açò fon fet, era passat migdia, e la galera com més anava més s’omplia d’aigua, e molt més entre ells creixia lo dol, e la mort s’apropinquava. (816)

Adobar

Arreglar, reparar, posar en ordre o en condicions de servei.

… en Bretanya al port on Tirant adoba la nau… (259)

… curaren de les nafres e adobaren la nau lo millor que pogueren… (262-3)

E les naus sien prestament descarregades e adobades de tot lo que hi sia necessari. (544)

… que vol fer adobar una galera… (753)

Afrenellar

Lligar els vaixells els uns al costat dels altres formant un cos en línia, de manera que l’enemic no pogués passar-hi entremig.

... e així com les naus estaven afrenellades, ab caces llançaven oli, e ab la pegunta bullent davant de grans passions als moros, de què els fon forçat d’apartar-se de la nau. (262)

Les onze (naus), en vista foren de deu naus a tret de bombarda, afrenellaren-se les unes ab les altres. (549)

Aquí, però, hi ha també un cas semblant, en què unes galeres es lliguen amb taules encadenades per facilitar el pas de la gent.

Com vengué al recollir, aquí fon lo gran perill, però lo Rei, per consell de mariners, féu fer de galera a galera, com estaven les escales en terra; de l’una a l’altra posaren taules encadenades perquè pogués passar molta gent, e al recollir ne moriren molts. (319)

Aguait

Acció i efecte d’aguaitar, és a dir, d’estar de guaita o de vigilància.

... ens poses aguaits per tolre’ns la vida combatent-nos de nit e de dia. (949)

… preparant aguaits amagats en la tempestuosa mar d’adversitats… (966)

Aiguada

Provisió d’aigua potable que embarca o porta el vaixell per al consum durant la navegació.

… en l’illa de Còrsega. Prengueren aquí aiguada, e les fustes ben avituallades de tot lo que mester havien, sens tocar en Sicília…(317)

Alçar

Hissar, fer pujar alguna cosa estirant de la corda on va penjada. És el contrari d’acalar.

… neguna nau no pogué alçar vela… (277)

Almirall

Grau superior de cap de la marina de guerra, pertanyent al nivell de general de l'exèrcit. Curiosament, només apareix al final del text.

Com l’Almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e clarons, e ab grans crits saludaren al Capità (que és el propi Tirant). E l’Almirall passà a la galera del Capità... (1086)

Amarinar

Posar mariners a bord d’un vaixell pres a l’enemic perquè el menin i el facin navegar.

… Tirant hagué fetes amarinar totes les fustes que havia preses dels moros… (1037)

Àncora

Arreu, estri lligat a una corda o cadena amb què el vaixell es fixa –s’amarra‑ als fons marí.

… mirà la camisa…hi havia brodades àncores de nau… (389)Llevades les àncores al delitós navegar… (1005)

Antena

Perxa del pal de què penja la vela llatina.

… volgueren acalar l’antena aprés que los moros los hagueren lleixat, e no pogueren… (262)

Aparellar

En el món mariner és proveir la nau dels pals, les veles, els rems i altres estris necessaris per navegar, però en el text de Tirant lo Blanc no n’hi ha cap d’aplicable. En tots els casos s’empra en expressions relacionades amb el fet d’enllestir, posar a punt qualsevol cosa que no té mai res a veure amb l’àmbit de la marina.

Com la virtuosa Comtessa sabé que lo Rei venia fugint e molt desaventurat, féu aparellar per aquella nit viandes e tot lo que mester havien. (74)

E lo Rei e Felip desfressats ixqueren en terra e anaren a la posada que els havien aparellada. (279)

Arbre

Cada pal, o el castellanisme màstil, del vaixell o embarcació.

… e del castell de popa fins a la proa, abraçant l’arbre, posà aquelles cordes e féu-les lligar alt (262)

… les barques que no tenien arbre alçaven una llarg bastó o un rem e lligaven-lo fort, e al cap del bastó posaven una llum dins un faró. (548)

Argue

Torn amb cilindre vertical mogut aleshores amb manetes i a mà, en el qual, quan girava, s’hi enrotllava una corda que feia desplaçar els objectes pesats que hi anaven lligats.

L’avisat mariner hagué fermat un argue en terra vora mar molt fort (284)

… lligà l’un cap de la gúmena en l’argue, e l’altre lligaren a una barca gran (285)

Armadura

Conjunt de peces de ferro amb què una persona es cobria el cos com a mesura de protecció.

… e cascuna d'estes tinga una armadura de cap. (86)

Armar

Agafar, posar-se les armes o vestir-se l’armadura. No hi ha cap ocasió aquí en què tinguin validesa les accepcions nàutiques de posar, instal·lar o muntar en el sentit d’aplicar les peces necessàries per fer i acabar una obra de construcció o, en últim cas, el de situar a bord els estris nàutics o bèl·lics en un vaixell de guerra.

Emperò per tot açò ells s'armaren com si haguessen a dar batalla a vengueren a vista del cristians. (104)

si pendre’l poden lo deuen armar de totes armes, tan bé en orde con si devia entrar en batalla o en alguna gran festa… (130)

E Tirant prestament s’anà armar e... entrà per l’església de Sant Jordi ab molts ministres, trompetes e tamborinos, reis d’armes, herauts e porsavants, e ell tot armat en blanc ab l’espasa nua en la mà. (219)Ara daume llicència, que hora és que em vaja a armar (226)

Artelleria

Artilleria. Conjunt de canons i altres màquines de guerra al servei d’un exèrcit, castell, vaixell, etcètera.

... forní esta ciutat e lo castell així d'armes com de bombardes, ballestes e colobrines, e espingardes e molta altra artelleria.. (75)

… en aquell lloc on los moros eren estats vençuts, e en aquell cas lo Rei féu traure molta artelleria necessària per a la guerra (99)

Avituallada

Proveïda, en possessió de queviures; aquí, però, en alguns casos, és aplicable a altres elements.

… les fustes ben avituallades de tot lo que mester havien…” (317)

E la vila era molt ben avituallada de totes coses(401)

… encara que les naus no fossen molt grans, eren molt bé armades de bona gent e destra e molt bé avituallades de tot lo que mester havien(547)

Ballesta

Antiga arma de guerra que dispara fletxes i dards o matrassos.

... forní esta ciutat e lo castell així d'armes com de bombardes, ballestes e colobrines, e espingardes e molta altra artelleria… (75)

… foren ben servits de ballestes e llances e de canteres que d'alt del castell tiraven… (1098)

... quasi a dos tirs de ballesta poc més o menys (191)

… Diafebus, ab altres, ab ballestes e ab espingardes lo defensaven molt bé (318)

Batut ab vergues

Pegat, castigat o colpejat amb un fuet fet del membre adient dels bous, encara que, com podem veure a la segona citació, els assots es podien fer amb vímets, bastons o barres de ferro. L’accepció marinera de verga com a perxa de la qual penja una vela quadra no té cap aplicació en el text.

… per ço com son senyor l’havia cruelment batut ab vergues… (851)

... que ab vergues de ferre sia tant e tan llongament batut fins que ab la boca bese la terra generosa de la nostra província (925)

Bombarda

Peça d’artilleria curta i de gran calibre que disparava boles de pedra o de ferro.

… com foren quasi a tret de bombarda… (107)

… e com la pedra de la bombarda dava en la muralla, foradava lo mur… (394) 

Los turcs despararen una bombarda, e passà alt, que no tocà negú (502)

Boneta

Tira de lona que s’afegia al pujament o vora inferior d’una vela quadra per augmentar-ne la superfície i fer més efectiva l’acció del vent, quan a causa del bon temps, bufava massa fluix.

… cascú feia esforç de veles tant com podia ab la mitjana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar (548)

Braç de Sant Jordi

Sembla que és el que avui coneixem com a Corn d’Or, però en realitat és el Bòsfor, ja que de fet hi ha una part de la ciutat de Constantinoble a cada costat d’aquest estret.

E deveu saber que la ciutat de Contestinoble és molt bellíssima ciutat e molt ben murada, e és feta a tres angles; e ha-hi un braç de mar qui es nomena lo Braç de Sant Jordi, e aquell braç de mar clou les dues parts de la ciutat, e l’una part resta inclosa, e l’una part closa és devers la mar, e l’altra és devers la Turquia; e l’altra, qui no és closa, és devers lo realme de Tàrcia (1038)

Cabiró

Peça de fusta que fa de suport o unió entre dos elements més del mateix material.

… de biga ab biga clavaren bons cabirons grossos, e sobre los cabirons clavaren posts en manera que de la un cap fins a l’altre estava empostat com un pont… (423) 

Cambra

Espai o habitació a bord emprada com a allotjament. En l’època que tractem, els vaixells no en portaven, i quan una persona notable havia d’embarcar, prèviament hi enviava un fuster per fer-n’hi una. El lloc més còmode era prop del centre de gravetat del buc, més o menys al centre de l’eslora i a cossia.

fes adobar dins la nau una cambra on se poguessen retraure per a dormir e a menjar… (260)

Com lo Rei hagué mirada la nau, elegí li fos feta una cambra prop l’arbre per ço com allí va la nau més segura com corre fortuna (269)

Cap

En nàutica, per metonímia, corda. En realitat prové de l’expressió cap (extrem) d’una corda.

E deslligat lo veixell, ab la corrent anaren riu avall.

…. E anant riu avall, com eren en lloc que lo riu feia alguna volta, que lo veixell no poguera passar, tiraven l’un cap e afluixaven l’altre, e lo veixell anava de punta; e com volien que anàs a travers, egualaven les cordes, e llavors prenia tot lo riu d’ample (429)

Capità

Avui el capità és qui mana en un vaixell mercant; a la marina de guerra se’n diu comandant, independentment de quina sigui la seva graduació militar. Això no obstant, en ambdós casos el qui mana un bot o embarcació menor rep el nom de patró.

En l’època de la novel·la i al llarg de l’edat moderna, a les galeres el capità era qui manava el grup de gent de guerra que hi havia a bord, encara que ho era també el qui ho feia a l’exèrcit de terra.

Aprés lo Soldà tramès per tots los capitans així de la mar com de la terra (286)

En aquesta obra, el capità, a més d’ésser el qui mana un cos de gent armada, pot ser també qui mana un vaixell, i fins i tot n’hi ha de tot un estol, encara que realment, en aquest darrer cas, qui hauria de fer-ho és l’almirall.

E de continent que Tirant hagué vençuda la batalla, féu armar una galera al port d’One, e posà-hi per capità un cavaller lo qual havia nom Espèrcius, qui era natural de Tremicèn. (986)

Els símbols de qui té el càrrec de capità són l’anell i el bastó.

... Diafebus... demanà-li l’anell de la capitania, e Tirant se llevà la manyopla de la mà e tragués l’anell i donà-lo-hi (405)

E (l’Emperador) volgué-li dar (a Tirant) lo bastó, lo qual era d’or massís e a l’un cap, d’esmalt, tenia pintades les armes de l’Imperi (332) 

Capitania

D’acord amb el text, és el càrrec de capità imperial, a més de general del personal armat i de la justícia.

E perquè tots coneguen lo bon grat que tinc de vós e la molta amor que us porte (diu l’Emperador a Tirant), de present vós done la capitania imperial e general de la gent d’armes e de la justícia (332)

Carena

És l’obra viva o part submergida d’una embarcació. A les següents citacions el mot va associat a mostrar. Això cal interpretar-ho com escorar el vaixell a un costat fins que quedin l’altre costat i la quilla fora de l’aigua i així, surant, es pugui reparar.

… armaren vint-e-set naus de molta gent e bona… faent demostració que volien allí adobar e mostrar carena… (249)

E més baix del timó en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro per ço com volen mostrar carena o volen espalmar, o com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del timó, lliguen lo timó en aquelles anelles, les quals van totes avall l’aigua (285)

En lo port en aquell cas havia tres galeres, e perquè havien mostrada carena, no pogueren anar ab ell. Tirant partí ab les naus e mès-se dins mar aquella nit (540)

Càrrec

Càrrega. El pes o els efectes que transporta un vaixell. S’han inclòs aquí algunes veus o expressions equivalents, perquè la intenció es recollir els efectes que es porten.

A pocs dies que lo Soldà fon partit, aplegaren dues galeres de venecians, carregades de forment, qui portaven pelegrins que anaven a la casa santa de Jerusalem (291)

‑Senyor, les galeres estan en ordre per partir e anar en Xipre per portar vitualles. ¿Si vol la majestat vostra que parteixquen? (367)

Com la nau de Tirant partí de Portugal hi havia passats quatre-cents hòmens d’armes (262)

...veia venir set naus a la vela. Com foren aplegades sabé com venien de Sicília e portaven quatre mília hòmens d’armes e molts cavalls. (490) … faré que prestament descarreguen. E si veig que no n’hi ha prou, faréles tornar a la ciutat o en Rodes, que m’han dit que han collit molt forment aquest any; e si lo càrrec los fall, iran en Xipre (540)

Carregar

El seu significat és prou conegut i no cal explicar-lo. Les dades que segueixen estan relacionades amb vaixells; lamentablement, però, en cap ocasió s’esmenta el pes ni com s’ho feien per embarcar la càrrega.

... navegaren per la costa de Barbaria on hagueren molts combats ab fustes de genovesos e de moros fins que foren prop de Tunis. Aquí acordaren d’anar a l’illa de Sicília per carregar de forment (263)

deliberà carregar tota la nau de forment e d’altres vitualles, e que anàs a socórrer la religió de Rodes (267)

A més hi ha l’accepció nàutica relacionada amb les veles, la qual significa recollir, plegar-les, igual que el seu equivalent castellà cargar, però en el text vol dir el contrari, és a dir, estendre-les, posar-les en ús.

La nau s’acostà, e com fon prop d’elles carregà de tantes veles com podia portar… (277)

Castell

Estructura elevada i de banda a banda del vaixell, situada als extrems de proa i popa de la coberta.

... e del castell de popa fins a la proa, abraçant l’arbre, posà aquelles cordes e féu-les lligar alt… (262)

Pres tots los matalafs que trobà dins la nau, entoldà los castells e los costats de la nau… (262)

Com foren prop la nau, que sentien parlar los qui feien la guaita al castell de popa… (284)

Com Tirant véu lo Rei, pujà-se’n en lo castell de proa, e allí ell se defené molt bé… (322)

Ciar

Vogar, remar de manera que l’embarcació vagi enrere.

Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales, totes se voltaren perquè ciant, acostassen les popes en terra per eixir la gent, sinó la de Tirant que manà que donàs la sua galera de la proa en terra (318)

Coberta

Cada superfície que divideix horitzontalment l’interior d’un vaixell i, en particular, la que clou la seva part superior.

… car les canteres que los moros tiraven eren tantes e tan espesses que era una gran admiració de veure; e si aquella eixàvega de cordes no fos estada, tota la coberta de la nau fóra estada plena de pedres e de barres de ferro… (262)

E lo Gran Caramany féu eixir a sa filla e a totes les altres dones qui en la nau eren, alt en coberta perquè mirassen aquella nau… (547)

Coc

Cuiner. En el text no se n'esmenta cap d’embarcat, encara que a bord dels vaixells sempre n’hi havia algun; fins i tot els passatgers d’elevada categoria solien portar-ne un de propi. De totes maneres, en una època força anterior hi havia moltes limitacions a l'hora d'encendre foc durant la navegació, la qual cosa es resolia, quan eren prop de la costa, fondejant el vaixell a la vesprada i fent un gran sopar a la platja. De matinada es llevava l’àncora i se seguia navegant.

Los cocs, escorxant un gran cervo que quasi era tot blanc per antiquitat… (245)

… ell portava tres cocs, los millors que es trobaren en tota França, que bastaven per aparellar de menjar a tot lo camp (392)

Colobrina

Peça d’artilleria de principis de l’edat moderna caracteritzada per la llargària del canó i el seu gran calibre, ja que normalment emprava projectils de 16 o 24 lliures. Es portava també a bord de vaixells, encara que les úniques citacions del text són totes de terra.

... forní esta ciutat e lo castell així d'armes com de bombardes, ballestes e colobrines, e espingardes e molta altra artelleria… (75)

Los qui estaven alt en la muralla llançaven de grans canteres e bombardes, colobrines e espingardes, barres que semblaven de ferro, e pedres… (150)

Combats i accions de guerra naval

No explicarem aquí les activitats militars descrites al llibre, però si que farem un recull de les armes i els estris de guerra emprats. Els cavallers, lògicament, porten armadura i espasa o llança. Els altres, armats de ballestes, disparen fletxes, dards i passadors, mentre que les armes de foc, com espingardes, bombardes i altres peces d’artilleria tiren bales i boles de pedra o de ferro. A més, hi ha la possibilitat de tirar pedres o oli bullent i pegunta als que intenten saltar les muralles.

En el camp estratègic, l'acció més comuna és el bloqueig, impedint l’arribada de queviures i reforços a la ciutat assetjada, de manera que al final acabi rendint-se.

A aquesta s'hi sol afegir la provocació d’incendis, que produeixen la minva de les reserves i acceleren l’exhauriment dels queviures.

En combats navals, és molt usual atacar-la amb les armes abans esmentades, a més de cremar la nau de l’enemic, i també abordar-la, envaint la coberta amb gent que acabi amb la tripulació i altres persones que hi hagi a bord. Com a ajut també es fa servir oli bullent i fins i tot calç en pols per encegar els contraris. Normalment, els combats navals produeixen moltes víctimes i acaben fent alguns presoners que pagaran rescat per la seva llibertat, així com amb la presa i l'enfonsament de vaixells.

—Senyor, ¿què daria la mercè vostra al qui en nom vostre cremàs aquesta nau, en la nit que ve, qui més prop de terra està, que es diu que és del capità dels genovesos? (282)

Com fon quasi la mitja nit, e feia molt gran escuredat, lo mariner tingué ses coses prestes per cremar la nau del capità e féu-ho en semblat forma (284)

CVI. Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de l’illa (284)

E estaven los dos cavallers en l’aigua de la mar, qui els dava fins al pits, per les llances, dards, passadors e pedres que els tiraven, sinó per esguard de les galeres que els feien gran defensió (320)

E tantes eren les llances trencades e los pavesos, dards e fletxes e passadors, que los cossos morts qui en la mar llançaven no es podien afonar n’anaren (550)

E tal manera ho feren les onze naus ab les dos galeres, que catorze naus prengueren e dos que en feren dar al través en terra. Les altres se n’anaren (550)

E destaparen los embrunals de la nau, e eixia tan gran doll de sang que paria que la nau ne fos plena; que los antics no havien oït dir ni havien llest en canòniques tan fort batalla fos estada en la mar, ni tan sangonosa, de dues naus: que en la nau dels turcs no hi restà ànima viva sinó los dos reis, i en la nau del Capità, de quatre-centes huitanta persones no n’hi restaren sinó cinquanta-quatre e los setze nafrats. La batalla de terra fon traslladada en mar (553)

... per anar avisar l’Emperador, ell féu posar en punt tot l’estol e ordenà ses batalles, e manà quals fustes devien ferir primer a les naus, e les galeres a les galeres (1035)





Còmit

A les galeres, qui vigilava i dirigia la voga i altres activitats dels galiots i dels remers lliures a sou.

... lo còmit de la galera, qui era lo millor mariner de tots, retre l’ànima a Déu per ço com era caiguda una corriola e li havia dat al cap (815)

… car lo còmit és mort e tota la gent està esmaiada, car veen-se prop de la mort (815)

Corda

Ben conegut és aquest estri de fils vegetals torçats adientment i emprat per lligar, sostenir pesos i altres funcions semblants. Avui, a les marines de guerra i mercant se’n diu cap.

Dins el text apareix moltes vegades, però aquí ens hem limitat a unes mostres d’ús mariner.

… aprés hagué una molt grossa gúmena e posà-la dins una barca ab dos hòmens que vogaven, e ab ell foren tres, e pres una corda tan grossa com lo dit, de cànem, molt llarga. Com foren prop la nau,…, féu detenir la barca e despullà’s tot nuu e cenyí’s una corda, e posà’s en la cinta un petit coltell ben esmolat, per ço que si havia a tallar alguna corda que ho pogués fer… (284)

Manà als qui restaven en la barca que tostemps li donassen corda (284-5)

E lo mariner passà la corda per l’anella e pres lo cap de la corda e torná’l-se a lligar, e posà’s davall l’aigua e tornà a la barca… (285)

Acabant de dir Tirant semblants paraules, féu senyal a la galera, e ab una corda baixà en ella… (323)

E dos hòmens se posaren dins una petita barca que tenien allí per peixcar en lo riu, e cascú d’aquells portava l’una corda en la mà… (429)

Corriola

Peça de fusta o metàl·lica amb una politja o roda acanalada per on passa la corda que serveix per canviar la direcció d’una força i permet hissar i arriar objectes de gran pes. En el món nàutic s’anomena bossell o quadernal depenent de si porta una o més de les dites rodes. Lamentablement, cap d’aquestes dues veus apareix en el text.

... lo còmit de la galera, qui era lo millor mariner de tots, retre l’ànima a Déu per ço com era caiguda una corriola e li havia dat al cap (815)

Cossari

Corsari.

E tals com aquests són dits hòmens cossaris, qui van a roba de tothom (265)

Cuscusó

Cuscussó.

... foren molt ben servits de gallines e capons, e de faisans, d’arròs e cuscusó, e de moltes altres viandes e de vins molt singulars (412)

… féu-li aparellar molt bé a dinar: arròs e cuscusó e molts altres potatges que havien aparellat (467)

Desarmar

Antònim d’armar. En el text s’aplica només al fet de llevar les armes o l’armadura a algú, sense cap referència a la nàutica, on s’empra per indicar que es treuen del vaixell no solament les armes, sinó també els pals, les veles, els rems, etcètera, de manera que quedi inhabilitat per navegar. Aquesta operació es feia quan la nau havia d’hivernar o calia sotmetre-la a una reparació.

ab molt gran honor lo se’n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgians qui el curassen… (164)

Emperò Tirant no es volgué desarmar lo cap per no ésser conegut (207)

Com foren a la porta de la lliça, aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça d’arnès que li llevaven la llançaven sobre lo palenc, e caïa fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentència, donant-lo per fals e deslleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab l’esquena que tenia girada devers la porta, e així a revers lo feren eixir primer que a negú, e així el portaren fins a l’església de Sant Jordi, ab molts improperis que los fadrins li feien… (234)

Descarregar

El contrari de carregar.

... vengueren les naus ab moltes vitualles; e aprés que hagueren descarregat lo que portaven… (447)

—Han ja descarregat aqueixes set naus? –dix Tirant (515)

—E jo iré –dix Tirant– al port on són les naus, e faré que prestament descarreguen (540)

… lo bergantí tornà ab la nova com hi havia, grosses, set naus, e havien descarregats tots los cavalls e tota la gent era en terra, e que llavors començaven a descarregar lo forment e altres vitualles (540)

… descarregau les vostres naus, que vagen llaugeres; les altres vénen molt carregades e no poran fer tan gran esforç de veles com faran les vostres (544)

Així mateix, si molt aturaven aquí, perrien de fam, car no tenien vitualles per a dos mesos; per ço com les fustes no havien pogut descarregar(1044)

Desembarcar

Antònim d’embarcar.

… e en l'escura nit tot lo replegat estol entrà dins lo port d'Antona e ab gran astúcia desembarcaren, e tota la morisma isqué en terra, sens que per los de l'illa no foren sentits (73)

… los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots: del dia que desembarcaven fins al dia que eixien de l’illa d’Anglaterra, tostemps havien la despesa franca (179)

… carregaren totes les fustes de molta riquea que presa havien. Com foren en Xipre, ixqueren en la ciutat de Famagosta, e aquí prengueren vitualles e tiraren la volta de Tunis. Aquí lo Rei desembarcà e combateren la ciutat molt estretament… (323)

… en la nit ell pres terra a quatre llegües lluny del camp dels moros; e aquí desembarcaren tots los cavalls e tota la gent e l’artelleria que havien necessària, e vitualles per aforniment de llur camp, que no foren vists ne sentits per los moros, e lleixaren les fustes fornides (1038)

Eixàvega

Xàvega. Art de pesca que aquí esmenta, sens dubte, per la xarxa amb què està fet.

… pres moltes cordes que havia en la nau e féu-ne un filat a manera d’eixàvega que porten la palla… (262)

… e si aquella eixàvega de cordes no fos estada, tota la coberta de la nau fóra estada plena de pedres e de barres de ferro; e ab aquell artifici fon restaurada que jamés una pedra hi pogué entrar, ans així com la pedra donava en les cordes sortia en mar (262)

Eixir

Equival a sortir i, en molts casos, desembarcar.

… venia en aquella nau, tramès-li un cavaller pregant-lo graciosament li fos plasent d’eixir en terra… (261)

… molts cavallers e gentilshòmens que Tirant portava tots ben abillats e ab cadenes d’or, ixqueren de la nau e feren la via devers lo palau (261)

… estant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturosos n’estaven, feren eixir en terra a l’escrivà e cinc o sis ab ell… (263)

… que anassen a la nau e que pregassen a Tirant de part sua que volgués eixir en terra (278)

Eixivernar

Hivernar. Aquí el terme apareix una sola vegada i, per tant, no el veiem aplicat als vaixells, els quals, i en especial les galeres i altres unitats de rem, solien navegar només durant la temporada adient, de març a inicis de novembre, més o menys. Fins i tot hi ha un refrany que diu: De setembre enllà, prou navegar. Segons Las Partidas (5a part., tít. IX, llei IX), la temporada tancada a la navegació va de l’11 de novembre al 10 de març.

A l’antiga Roma la temporada començava el dia de la festa anomenada Navigium Isidis en honor de la deessa egípcia Isis, que era la patrona dels navegants a l’Imperi, i se celebrava el primer dia de lluna plena després del primer equinocci de primavera. Durava fins al Mare clausum (7 de novembre).

Un calendari àrab del segle xiii estableix la temporada del 7 de març al 7 de novembre:

.… adversitats forts foren per la fortuna pròspera enderrocats. Anibal fon vencedor en la batalla de Cannas; aprés que hagué eixivernat en Càpua… (438)

Embarcar

Pujar, posar o posar-se, ésser emprat per prestar la seva activitat a bord d’un vaixell.

... per la mort dels reis com per la desaventura de la mort de son germà, prestament s’embarcà e passà a la cort del Rei (224)

... sabent que Tirant era en la Barbaria, venc-se’n a Aigües Mortes, e aquí s’embarcà en una galiota… (981)

Embrunal

Embornal. Obertura o forat existent a coberta, al peu de l’orla, per a la sortida de les aigües i caiguda a la mar. N’hi ha també a les varengues perquè corri fins a la caixa de la bomba, que la traurà del vaixell, però aquest no és el cas de la citació següent.

E destaparen los embrunals de la nau, e eixia tan gran doll de sang que paria que la nau ne fos plena… (553)

Enutjat de la mar

Molest, en mal estat per efecte de la navegació, i més concretament pel mareig. El text defineix també aquest estat amb l’expressió mal de mar.

... Felip, fill del rei de França, venia en aquella nau, tramès-li un cavaller pregant-lo graciosament li fos plasent d’eixir en terra per ço com venia enutjat de la mar (261)

Ell reposaren allí per alguns dies perquè venien molt enutjats de la mar (298)

Escala

Totes les citacions del text es refereixen al conjunt d’esglaons que serveixen per pujar o baixar caminant, passant d’un nivell del sòl a un altre. No n’hi ha cap de l’entrada del vaixell a un lloc per fer operacions de càrrega o descàrrega, opció que normalment s’indica com fer escala.

... e totes les galeres anaven justades per dar escala en terra, e anaven-se tan prop que quasi lo parament se tocava… (318)

Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales… (318)

La galera del Rei e les altres hagueren voltat e llançaren les escales en terra (318)

… lo virtuós Capità féu acostar les galeres en terra e llançaren les escales, e Tirant féu eixir tots los presoners ab ell(1085)

Escandalar

Cambra d’una galera on es portava el compàs, és a dir, la brúixola.

Tirant se llevà prestament… e … véu que l’escandalar e la cambra d’enmig e lo pallol, tot era ple d’aigua (815)

Escotilla

Obertura a la coberta d’un vaixell que dona accés a la bodega.

…les batalles de terra, que no es fan a comparar ab les de mar: aprés que les escotilles són tancades no hi ha lloc per a fugir (543)

Escrivà

El tripulant que tenia per ofici redactar i donar fe dels contractes. Venia a ser l’equivalent a l’actual notari.

Seguí’s que un escrivà de la nau del capità dels genovesos era eixit en terra e véu la gentil dama e enamorà’s molt d’ella (250)

"Com l’escrivà fon partit de la dama, ella tramès al castell un fadrí ben entès e discret… (251)

… estant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturosos n’estaven, feren eixir en terra a l’escrivà e cinc o sis ab ell  (263)

Escull

Roca que sobresurt de la superfície de l’aigua o és molt a prop seu.

… prop lo port d’Aigües‑Mortes, en l’escura nit la nau tocà en un escull de roca, que tota s’obrí (746)

Espalmar

Netejar l’obra viva del vaixell –part del buc que queda sota la superfície de l’aigua– de la broma i flora que s’hi forma, i fer les reparacions que calguin o repassar el quitrà de les costures de les taules del folre.

E més baix del timó en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro per ço com volen mostrar carena o volen espalmar… (285)

Espingarda

Antiga peça d’artilleria de poc calibre, i més modernament, escopeta de canó molt llarg.

... forní esta ciutat e lo castell així d'armes com de bombardes, ballestes e colobrines, e espingardes e molta altra artelleria… (75)

Los qui estaven alt en la muralla llançaven de grans canteres e bombardes, colobrines e espingardes, barres que semblaven de ferro, e pedres… (150)

… Diafebus, ab altres, ab ballestes e ab espingardes lo defensaven molt bé. Aprés d’ell saltaren molts hòmens d’armes per ajudar-li, e molts mariners (318)

Faró

Fanal o llanterna per fer senyals o indicar la posició i, de vegades, la categoria d’un vaixell que forma part d’un estol.

... e les barques que no tenien arbre alçaven una llarg bastó o un rem e lligaven-lo fort, e al cap del bastó posaven una llum dins un faró. La nau del Capità alçà primer un faró a popa, així com era estat concordat (548)

L’una nau dels genovesos tragué un faró tres vegades. Fet son senyal, totes giraren e posaren-se en fuita qui més podia (548)

Fons

Superfície sòlida sobre la qual hi ha l’aigua de la mar, d’un riu, un llac, etcètera. Quan el terme ve precedit de la preposició a significa intensament, en gran quantitat.

... no volgué eixir en terra, mas acostà’s més a terra per no estar en tan gran fons, mas venia l’ona algunes vegades que tota la cobria (817)

... la galera fon tota plena d’aigua, la qual se n’entrava a fons (819)

Fortuna

Terme que associem a la bona sort, la riquesa i altres coses semblants, oblidant que antigament implicava també desgracia, infortuni... Aquesta dualitat de significats contraris ve donada perquè la paraula prové de la deessa mitològica romana Fortuna, que tenia capacitat de premiar els qui mereixien els seus favors, o de castigar amb tota mena de mals o adversitats els qui creia adients. De totes maneres, en àmbits erudits i de dret marítim se segueix parlant de fortuna o fortuna de mar per referir-se al mal temps.

Com lo Rei hagué mirada la nau, elegí li fos feta una cambra prop l’arbre per ço com allí va la nau més segura com corre fortuna (269)

… com volen mostrar carena o volen espalmar, o com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del timó… (285)

E corregueren fortuna vàlida tres dies e tres nits (295)

Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del món, romperen los arbres e les veles e tot n’anà dins mar (812)

Lamentació que fa Tirant, corrent en la mar fortuna (813)

la fortuna vol que havem de perir en aquesta trista costa de Barbaria, e en semblant cas cascú deu demanar perdó a l’altre (815)

… per ma adversa fortuna perdí en mar tot quant portava en una galera (836)

E aprés véu vostra altesa com les galeres s’hagueren a partir ans d’hora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia, e ab aquella gran fortuna corregueren sis dies e sis nits, en tal manera que totes les galeres se separaren les unes de les altres, e perderen-se totes sinó la del capità Tirant, així com fon permissió divina que atès a la costa de Barbaria, ço és, en la terra del rei de Tunis, e donà aquí a través on se perdé la demés gent. Los que escaparen foren catius (989)

E d’aquí ell tirà la via de la canal de Romania, e pres-lo fortuna e llançà’l en l’illa del Lango, e aquí la galera donà a través e perdé’s tota la gent… (1020)

Gàbia

Espai voltat d’una barana situat a la cofa del pal de les galeres i els vaixells grans de vela, que servia de lloc de vigilància, durant la navegació, i de posició dels qui disparaven amb ballestes o armes de foc portàtils en combats navals.

… trobarà allà per divisa una gàbia de nau posada sobre un arbre qui no té fruit ni fulla ni flor… (197)

aquella nit feren molt ricament emparamentar la gàbia de la nau, e entorn de la gàbia posaren los quatre escuts… (199)

La nau de Tirant hagué gran avantatge… De la gàbia feien mortals colps ab grans barres de ferro que llançaven (549)

Gàlib

La forma o figura del buc del vaixell.

La nau s’acostà, e com fon prop d’elles carregà de tantes veles com podia portar; en açò conegueren los genovesos, e en lo gàlib de la nau, que no era de les sues, e posaren-se en orde del que pogueren (277)  

Galiot

L’esclau o condemnat que vogava en una galera.

Llevà’s un galiot, anà a Tirant e dix-li ab gran esforç. (815)

—Senyor –dix lo galiot–, veus allà –senyalant– les mars de Sicília, e aquestes són les de Tunis (815)

Respòs un genovès, lo qual era estat galiot de la galera de Tirant com se perdé, qui havia nom Almedíxer. (905)

Seguí’s que poc temps aprés que la ciutat fon assetjada, los moros prengueren molts presoners crestians, e entre los moros prengueren un home d’armes lo qual vogava en la galera de Tirant com se perdé (931)

Guaita

Qui està de servei de vigilància o el temps que dura cada servei de guarda.

Los cavallers qui feien la guaita alt en la muralla del castell… (252)

E en la primera guaita la nau féu vela e ixqueren del port… (276)

… sentien parlar los qui feien la guaita al castell de popa… (284)

E totes nits lo Capità faïa guaita aprés que eixia de la casa de l’Emperador, fins a mitja nit ell anava per la ciutat (357)

… aquells qui eren assoldadats per fer la guaita de nit e de dia. (850)

… a la primera guaita tot l’estol, així lo de Tirant com lo del rei de Sicília, feren vela e ixqueren del port… (1016)

E en la nit, a la primera guaita, tot l’estol partí davant la noble ciutat e feren la via del camp dels moros (1057)

Guaitar

Vigilar.

Aquella nit Tirant ab los seus féu guaitar envers lo port (282)

… nadant anà prop de la nau, que sentia molt bé parlar los que guaitaven (285)

… així passaven tota la nit en la gran sala guaitant cent hòmens (357)

Guardià

Qui realitza el servei de vigilància per a la seguretat d’una persona o lloc. En el text no apareix aquesta veu en l’àmbit nàutic, però l’he portada aquí per treure a la llum la quantitat de gent implicada, com podem veure en les citacions següents.

Tirant ordenà que totes nits a la porta de la cambra de l’Emperador, en la sala, dormissen cinquanta hòmens. (356)

Entorn del palau faïen guaita quatre-cents hòmens d’armes: en tal manera era guardada la persona de l’Emperador (357)

Gúmena

Corda d’espart, generalment molt gruixuda. Normalment s’usava per enferir l’àncora.

… aprés hagué una molt grossa gúmena e posà-la dins una barca ab dos hòmens que vogaven, e ab ell foren tres, e pres una corda tan grossa com lo dit, de cànem, molt llarga (284)

... e pres lo cap de la corda e lligà’l al cap de la gúmena e va-la molt bé enseuar e portàse’n un gran tros de sèu per enseuar l’anella per ço que passàs millor e no fes tanta remor (285)

Com la nau se cremava, la gúmena ab què tenia lligat lo balener cremà’s, e ab l’argue cobraren lo cap (286)

Llançar

Terme usual, de significat ben comú i fàcilment intel·ligible.

... així nafrat com estic, de jamés entrar dins casa coberta, si no és església per oir missa, fins a tant que jo haja llançat tota aquesta morisma fora de tot lo regne (98-9)

... tots los moros que trobaren en les fustes llançaren en mar e cremaren totes les fustes ab què eren venguts (110)

Aprés, si lo que jo diré no és veritat, no vull altra menys pena sinó que em façau llançar dins mar ab una mola al coll, e jo vull morir màrtir per mantenir la nostra religió (254)

… lo Mestre volent-los fer turmentar, atorgaren com tenia de morir lo Mestre e tota la religió sens mercè neguna. Prengueren-los e llançaren-los en un sòl de torre on havia moltes serps e escurçons e altres vils animals (256)

… davant l’església, estaven allí los cinquanta cavallers ben armats qui els prevenien, e els desarmaven e sens tocar de peu en terra los llançaven en sitges fondes uns sobre altres, e encara que cridassen no ho podien oir los de defora (256)

Pres oli bullent e pegunta, e així com les naus estaven afrenellades, ab caces llançaven oli, e ab la pegunta bullent daven de gran passions als moros, de què els fon forçat d’apartar-se de la nau (262)

Com ho hagué tot ordenat llançà’s en l’aigua e nadant anà prop de la nau, que sentia molt bé parlar los que guaitaven (285)

E tornà’s a llançar en l’aigua e tornà a la nau (285)

La galera del Rei e les altres hagueren voltat e llançaren les escales en terra (318)

E de cascuna de les naus llançaren los rampagolls, e tengueren-se molt fort, car no se’n podien anar encara que ho volguessin (549)

De la gàbia feien mortals colps ab grans barres de ferro que llançaven (549)

Los turcs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent ab casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus moriren. E tantes eren les llances trencades e los pavesos, dards e fletxes e passadors, que los cossos morts qui en la mar llançaven no es podien afonar davall l’aigua (549)

Llanterna

Fanal portàtil, amb vidre a un o més dels seus costats.

Com lo Capità féu partir les dos galeres, manà no tornàs l’una, sinó que contínuament, nit e dia, seguís l’estol, e en la nit portàs una llanterna ab una llum encesa al tendal de popa (546)

Llebeig

Vent del SW, també conegut com garbí.

... així tremola com les arestes primes del blat qui són mogudes per lo llebeig suau (571)

Llegua

Unitat de distància, de valor variable d’un lloc a un altre i que aquí era de 6.717,6 m. Modernament hi ha la llegua marina, equivalent a 3 milles de 1.852 m, o sigui, 5.556 m (vegeu milla).

… qui era a dues llegües on estava lo Rei (75)

… podien venien cridant e corrent devers la ciutat, qui de bona mitja llegua los podien… (75-6)

… féu mudar lo camp envers los moros, quasi mitja llegua d'allí on ells estaven… (103-4)

Aquell dia acaminaren cinc llegües(392)E de la ciutat de Sant Jordi, on Tirant estava, fins a la ciutat de Bellpuig havia quatre llegües baix, envers la mar (514)

… llunyaren-se de les fustes bé mitja llegua per la vora d’un gran riu amunt fins que foren en una gran pont de pedra per on passava lo riu (1038)

Llevant

Punt cardinal est, on el Sol es lleva o surt al matí.

… e veien que venien de llevant e no podien pensar que neguna altra nau tingués atreviment de venir enmig de tantes naus com en lo port estaven (277)

… digueren a l’Emperador com cinc naus grosses venien de llevant (419)

Les unes prengueren la via de llevant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tramuntana (548)

… he cercat lo món, e trobant-me en les parts del llevant…” (822)

Llevar

Verb de significat tan ben conegut que no cal explicar, encara que en el text hi falta l’accepció nàutica d’hissar, perquè quan apareix, és més una al·lusió poètica que una maniobra real de l’àncora d’un vaixell.

E per ço com los moros eren molts més, llevaren lo camp… (74)

E lo Rei, recordant-li lo somni, ajudà'l a llevar… (77)

Llevant-se de taula, lo confortat rei d'Anglaterra… (84)

… manà que prenguessen los ambaixadors e tots los qui eren venguts ab ells, e féu-los matar. Llevaren-los a tots les testes e posaren-les dins una sàrria, e ab un ase les trameteren devers la ciutat (98)

E prestament se féu dar la roba e llevà's del llit… (99)

Llevades les àncores al delitós navegar, per on vostres corones e fama relluint dareu major la claror del vostre il·lustre valer e llinatge…” (1005)

Magrana

L’explosiu que avui coneixem com a granada.

... aprenguí dins Barut fer magranes de certs materials compostes, que estan sis hores en poder-se encendre, e com són enceses bastarien a tot lo món a cremar, que com més aigua hi llencen més s’encenen, que tota l’aigua del món no les bastaria apagar, si ja no les apaguen ab oli e ab resina de pi (81)

... prec-te, pare reverent, me faces gràcia de dir-me totes les coses necessàries per aquest fet de les magranes, del que hi és mester (81)

E com a ell li paregué hora, llançà les magranes a una part del camp… (84)

Mal de mar

Mareig, indisposició que pateix amb mal temps, quan el vaixell balanceja i es mou molt, qui no està acostumat a navegar. El text empra també l’expressió enutjat de la mar.

—Senyor, la majestat vostra deu saber que tot lo meu mal és de mar, car los vents d’aquesta terra són més prims que los de ponent( 344)

Tirant se llevà prestament, si bé l’espantosa mar li feia gran mal que llevar no es podia…” (815)E los dies s’acostaven de la sua partida, car no esperava sinó que los cavalls fossen un poc reparats per lo treball de la mar (358)

El text ens dona també el remei per als qui l’han sofert i desembarquen.

… féu-los molt bé aposentar e servir de molt bones viandes e d’altres coses pertanyents per a hòmens que ixen de mar (263)

... retraeu-vos en aquesta vostra posada perquè puga reposar la vostra persona per alguns dies, per lo treball de la mar que sofert haveu (333)

—Senyor, la mar no fa mal als estrangers si són aquells que ésser deuen, ans los dóna salut e llonga vida… (344)

Lo vescomte de Branches pregà a Tirant que li volgués prestar un cavall, que també volia entrar en lo torneig. L’Emperador e totes les dames li digueren que no ho fes per ço com venia fatigat de la mar; e ell ab belles paraules se defès, que no estaria per cosa en lo món d’entrar-hi per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no fatiga (604)

Mar

Terme que es refereix a la coneguda massa d’aigua salada que cobreix aproximadament tres quartes parts de la superfície terrestre.

Aquí hem optat per agrupar les citacions d’acord amb els diferents aspectes que veurem seguidament.





 

a) Per les seves característiques

Que és salada.… per la tua molta virtut has passejada la salada mar ab gran sol·licitud per llong temps per trobar lo teu perdut germà… (615)

… per ço desig en aquesta mar salada jo pogués fer ma pròpia habitació, e lo meu cos no soterrat anàs sobre les ones… (810)

... a qualsevulla part que tastes la mar, salada la trobaràs (941)

I amargant.

... car pus dispost só oferir lo meu cos a l’amarga mar o a la terra. (552)

També té altres virtuts, com mar d’amor i sagrada.

... donant-vos potestat absoluta de poder premiar o punir tots aquells o aquelles que en la mar d’amor navegaran. (151)

... e en aquesta mar sagrada te donara de bon grat, sepultura adolorida (809)

b) Per la seva implicació geogràfica

La trobem associada a diferents llocs de la Terra.

.… la Marca de Tirània, la qual per la mar confronta ab Anglaterra… (120)

Los mariners foren tan bons que prestament giraren la nau e alçaren les veles: ixqueren de l’estret e entraren en la gran mar (262)

… anant per mar, lo qual era partit d’aquella gran e magnífica ciutat de Pisa, e navegant per les mars d’Espanya… (745)

—En quines mars som? —Senyor –dix lo galiot–, veus allà –senyalant– les mars de Sicília, e aquestes són les de Tunis. E perquè sou persona virtuosa me dolc més de vós que de mi, car la fortuna vol que havem de perir en aquesta trista costa de Barbaria, e en … l’espantosa mar li feia gran mal que llevar no es podia… (815)

… feren la via de la mar Major, per lo Braç de Sant Jordi avant… (1037)

c) Per l’estat del temps durant la navegació 

Aquí veurem una mostra de les diferents condicions de mar que apareixen en el text, entre les quals hi ha: tranquil·la, suau, pròspera, gran, cruel, alta, brava, maror, espantosa, tenebrosa, fortuna, fortunal, gran fortuna, tempestuosa i colp de mar:

.... com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del timó (285)

E corregueren fortuna vàlida tres dies e tres nits. Aprés hagueren lo temps tan pròsper que en pocs dies arribaren al port de Jafa; e partint d’allí, que lo temps fon abonançat, ab la mar tranquil·la arribaren en Barut ab bon salvament (295)

… navegaren ab bon temps e la mar tranquil·le… (330)

... estenguem les càndides veles navegant per la tempestuosa mar d’adversitat (d’on se poden recitar los naufragis d’aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen)… (606-7)

... quatre anys passats que anem per la mar tenebrosa (607)

... així com és la mar, qui entrant-hi troba hom l’aigua suau: aprés, com sou molt dins, és fortunal (628)

E tots los mariners donaren de consell a l’Emperador que prestament ixqués en terra per causa d’un negre núvol qui ab grans trons e llamps venia acompanyat… (806)

... la mar era ja tan brava que no consentia que dones hi deguessen entrar (806)

… e per ço com feia gran maror, que tornàs prestament(811)... tots reclamaven a Déu de bon cor que no parissen en la cruel mar (812)

La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta que les gúmenes de les galeres se romperen… (812)

Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del món, romperen los arbres e les veles e tot n’anà dins mar (812)

… corrent en la mar fortuna (813)

Tirant se llevà prestament, si bé l’espantosa mar li feia gran mal que llevar no podia (815)

Venc colp de mar e donà a Plaerdemavida e als mariners e llançà’ls los uns deçà, los altres dellà… (816)

Si la tempestuosa mar ha posat en tants treballs e mals la tua persona, no só jo estat excusat d’aquells, qui só estat pres e ferrat, e aprés ab innumerables perills molt propinc a la mort (968)

... hagué lo temps tan pròsper e favorable que en breus dies arribà en Contestinoble (987)

Naveguem aquesta pròspera mar, fins que la tempestuosa aigua augmente per la infesta sang de nostres enemics (1035)

d) Per ser lloc de combats i accions bèl·liques

I seguidament tindrem ocasió de veure’n algunes citacions:

.... en sa viril joventut havia experimentada molt la sua noble persona en l'exercici de les armes, seguint guerres així en mar com en terra, e havia portades moltes batalles a fi (67)

... e tots los moros que trobaren en les fustes llançaren en mar e cremaren totes les fustes ab què eren venguts (110)

… aquells dos cavallers qui al port de la mar matà l’u a l’altre… (175)

… qualsevulla cavaller que en armes se trobarà, així en mar com en terra, no fugirà per molts enemics que veja (242)

… emperò que en Rodes no havien pogut tocar: tanta era la multitud dels moros que la tenien assetjada per mar i per terra… (267)

… emperò ells foren ben servits de llances e de passadors e de molts colps de bombardes e de tot lo que en la mar s’usa (277)

La morisma era tanta com veren tan gran estol, per les fumades que havien fetes a una part e a altra, que vengueren infinits moros e posaren-se vora mar per no lleixar pendre terra als cristians (318)

… valentíssims cavallers ixqueren en terra per les escales, e tanta era la pressa d’aplegar als moros que molts caïen en la mar (318-9)

e) Per ser via a un lloc de bona rebuda

Aquí veurem una mostra d’atenció als navegants:

.… a cascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o llocs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots: del dia que desembarcaven fins al dia que eixien de l’illa d’Anglaterra, tostemps havien la despesa franca (138-9)

f) Pel malestar que dona la navegació (vegeu també: mal de mar; enutjat de la mar)

El fet de moure’s constantment el vaixell, com si es gronxés, produeix el mareig dels qui no hi estan acostumats:

.… que ixquessen en terra e reposassen allí alguns dies per la gran congoixa de la mar que passat havien, e dels combats dels moros (263)

Lo Rei los tragué en la ciutat e féu-los molt bé aposentar e servir de molt bones viandes e d’altres coses pertanyents per a hòmens que ixen de mar (263)

—Cosí meu –dix Tirant–, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e jo no tinc altre mal sinó de l’aire de la mar qui m’ha tot comprès (336)

E los altres se pensaven que per lo treball de la mar estava destemprat (338)

—¡Oh quanta glòria és per a nosaltres haver travessada tanta mar e ésser atesos ab salvament al port desitjat de nostra beatitud (340)

… posà’s un poc a dormir perquè estava molt fatigada del treball de la mar (817)

Si la tempestuosa mar ha posat en tants treballs e mals la tua persona, no só jo estat excusat d’aquells, qui só estat pres e ferrat… (968)

… me trobí nua en la vora de la cruel e tempestuosa mar, compresa d’inestimable fred e fatigada del treball que sostengut havia de venir de la galera fins en terra… (964)

g) Lloc de martiri, maledicció o càstig

Ara veurem unes quantes mostres del que s’escau:

.… em façau llançar dins mar ab una mola al coll, e jo vull morir màrtir per mantenir la nostra religió (254)

… mas lo pecat per ella comès (e comet cascun dia), los cels, la terra, la mar e les arenes se n’abominen (749)

… jo dó senyal de ma persona llançant lo meu cos d’aquesta torre avall, o en la profunda mar ab los peixos fes companyia (752)

E si no dic la veritat, que de cap me llanceu en mar (811)

h) Indret paradisíac o camí envers ell

No tot és malestar a la mar; hi ha molt de plaer i d’agradable:

.… obedient e dispensera de les gràcies que ixen d’aquest delitós paraís, donant-vos potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells i aquelles que en la mar d’amor navegaran, donant a uns tempestat vàlida sens atènyer al port que desitgen, als altres pròsper vent per atènyer a port de llur voler, exemptant-ne tots aquells i aquelles qui ab frau e engan amen, que sien exempts de trobar en vós mercè (151)

… e per ses jornades, per terra e per mar, arribaren a la delitosa illa d’Anglaterra…” (191)¡Oh, quina glòria seria per a vós secretament partir d’ací, vós e jo tot sols, e no dir res a negú fins fóssem dins la nau e cent milles dins mar! (259)

i) Suport de mitjans de transport

És un gran camí que admet tota mena de vehicles adients.

E com fon al port de Dobla per passar la mar, trobà allí tots los servidors dels quatre cavallers que Tirant havia morts, qui estaven esperant una nau qui prestament devia partir, per passar en la terra ferma (212)

… caminà tant per ses jornades per terra e per mar fins que fon davant lo rei d’Anglaterra (221)

… sens altre deliber partí per anar a la mar (224)

Tirant véu dins en alta mar venir una nau (267)

j) Per la seva vinculació al guany de diners

Prestar servei a la mar té la deguda compensació econòmica.

A aquest li donen mil escuts de salari tots anys per quant té a passar la mar, e és tengut d’anar a visitar los cavallers de la fraternitat com se regeixen, per ço que en aquella jornada ne puga fer relació (243-4)

… l’Almirall se n’anà allà on eren les fustes, e comptà ab tots los patrons e pagà’ls tot lo que els era degut. E encara Tirant los féu dar de gràcia mil ducats a cascun patró, ultra lo que havien pres de les fustes que preses havien. E aprés manaren a cascú que anassen allà on havien a descarregar; aprés que hagueren descarregat, que se’n podien anar, e tornar cascú en sa terra (1046)

k) O al de les pèrdues

Encara que, a vegades, no tot són guanys.

… per ma adversa fortuna perdí en mar tot quant portava en una galera (836)

l) Per la seva condició de via d’aprovisionament

És l’indret més econòmic pel transport de mercaderies.

E la majestat vostra que ens faça venir les naus ab forment, car la guerra ha tant de temps que dura e los llauradors no poden panificar: és de necessari hajam de proveir lo nostre camp per via de la mar; aprés, en l’Imperi no n’hi ha (524-5)

m) Per la seva inspiració poètica

També desperta l’encant de molts poetes.

—Si la mar se tornava tinta e l’arena paper, jo pens no bastaria d’escriure l’amor, la voluntat, les infinides recomandacions que aquell pròsper e virtuós Tirant tramet a la majestat vostra… (452)

... deixant los ports de nostre reposat viure estenguem les càndides veles navegant per la tempestuosa mar d’adversitat (d’on se poden recitar los naufragis d’aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen), e arribades en lo port del teu gran triümfo ab desig de trobar aquell famós rei qui per lo món se fa nomenar lo gran Artús, rei de l’anglesa illa, si l’excel·lència tua sabria o hauria oït dir en quin lloc trobar se pogués, com haja quatre anys passats que anam per la mar tenebrosa ab sa carnal germana qui per son dret nom nomenar se fa Morgana. Ab la nostra nau plena de dolor som arribades en lo teu delitós port, e aquí estan les devotes dones e donzelles del gran Artús: contínuament plorant, llurs dolors e penes reconten (606-7)

… vull recitar los meus ja passats mals, mas no los qui són per venir, car la terra, la mar e les arenes, e tota natura de gents s’enutgen de sostenir e comportar lo meu aflegit cos… (620)

… preparant aguaits amagats en la tempestuosa mar d’adversitats… (966)

… engolfats en la mar de covardia, en negun port d’honor arribaria nostra fama (983)

… dreçada la proa del meu desig al perillós port d’honor, navegant per la tempestuosa mar d’amor per la qual no sols lo treballar, mas lo morir és glòria tal que en les penes dels mortals oblidar no es lleixa… (1005)

Naveguem aquesta pròspera mar, fins que la tempestuosa aigua augmente per la infesta sang de nostres enemics (1035)

n) Per posar en evidència l’impossible

Perquè hi ha coses que mai no es podran aconseguir.

 ...car tant vos aprofitaria com fer un clot en l’arena, e ab un anap foradat buidar tota l’aigua de la mar… (811)

o) Per la seva condició de canviant i imprevisible

Avui això no és gaire cert, perquè els meteoròlegs ho preveuen tot amb una certa antelació.

… així com és la mar, qui entrant-hi troba hom l’aigua suau: aprés, com sou molt dins, és fortunal (628)

p) Per la seva condició de saludable

A alta mar l’ambient és molt sa.

Jo só nat e criat en lloc prop de mar, e l’aire de la mar és a mi molt natural, car diverses vegades só estat nafrat e maltractat per altres cavallers, e de continent que eren passades les cinc cures jo em feia portar en lloc vora mar e prestament era guarit (721)

q) Per la seva vinculació al món de les creences

Hi ha moments en els quals resar és la millor solució.

… en la mar, tota pietat a part posada, en lo més fondo fine sos dies (730)

… en aquesta mar sagrada te donara de bon grat sepultura adolorida (809)

A poc instant la mar s’embraví tan fort que tots aquells que veien la barca on Hipòlit anava, tots reclamaven a Déu de bon cor que no parissen en la cruel mar (812)

r) Per motiu de festes i celebracions

La mar fa que donin també premis.

… una gran festa a honor e glòria de Tirant de tantes batalles com ha vençudes en mar i en terra… (761)

s) Per les dites o refranys

Els mariners gallecs, quan hi ha mala mar, amb sorna diuen: “Ainda navegarían as mulleres”. Semblantment, en el text hi trobem:

… la mar era ja tan brava que no consentia que dones hi deguessen entrar… (806)

Però de limitacions per a les dones n'hi ha més.

… la mar estava tan brava que jamés Hipòlit no pogué pujar en la galera, ni Plaerdemavida no pogué eixir en terra, de la galera… (811)

t) De fidelitat en l’amor

Aquí una mostra que la mar no és cap obstacle.

Aquesta (la Viuda Reposada) vos seguirà per mar e per terra en totes les parts on vós (Tirant) ireu, així ab guerra com ab pau; e en les vostres tendes vos servirà de dia e de nit… (747)

u) Lloc de naufragis

Encara que les desgràcies i els accidents no hi faltin.

… e aplegat en les mars del Roine prop lo port d’Aigües-Mortes, en l’escura nit la nau tocà en un escull de roca, que tota s’obrí. Tots los mariners, ab l’esperança perduda, se llançaren en mar per restaurar la vida (746)

v) Lloc de mort o de perills

La mort o el perill de perdre la vida també hi són.

La galera fon prop la terra e tota la gent se llançava en mar, cascú per lliberar la vida (816)

Menor pena me seria estada que en la tempestuosa mar hagués rebuda sepultura en lo ventre d’un peix (817)

… si havia vist a Plaerdemavida, e aquell respòs: —Senyor, d’aquell dolorós dia que perdem la galera de vista, jo jamés n’he sabut res d’ella, ans vull creure que sia morta dins la tempestuosa mar (872)

—Aqueixa donzella –dix lo presoner– que vós demanau, se creu que morí en la mar, e lo nostre Capità n’ha fet molt extrem dol per ella (932)

… son pensament era que en la mar fos negat (932)

Dix lo gloriós Sant Pau apòstol: "Veig los perills de la vida present: perill en mar, perill en terra e perill en los falsos frares” (968)

… lo cavall portà lo cavaller, mal son grat, sobre una roca e saltà en la mar, e així lo cavaller fon perdut (1021)

… pensava que per causa mia e per servir-me tenia creença que éreu morta en la cruel mar de mort tan espantable (1058)

x) Lloc on caure detingut o aconseguir presoners

Allà s’hi podien fer presoners, o ser-ne un.

… les galeres s’hagueren a partir ans d’hora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia, e ab aquella gran fortuna corregueren sis dies e sis nits, en tal manera que totes les galeres se separaren les unes de les altres, e perderen-se totes sinó la del capità Tirant, així com fon permissió divina que atès a la costa de Barbaria, ço és, en la terra del rei de Tunis, e donà aquí a través on se perdé la demés gent. Los que escaparen foren catius. Lo capità Tirant fon sort que fon pres per un cavaller qui es nomenava Cabdillo sobre los cabdillos, ambaixador del rei de Tremicèn, qui era vengut al rei de Tunis per ambaixador, e anant caçant per lo camí trobaren a Tirant en una cova, e veent la sua bellíssima disposició féu-li molt bona companyia… (989)

y) Lloc de peticions

La mar no és obstacle per fer qualsevol petició.

E per quant l’Emperador aplegar primer a la mar que no elles, posà’s dins una gran barca e entrà en la galera e pregà molt a Tirant que tot l’Imperi tingués per recomanat (806)

z) El setge i l'alliberació de Constantinoble

Aquí un aclariment. Com tots sabem, la capital de l’Imperi Bizantí caigué en mans dels turcs el 1453, però aquest fet no el té en compte, l’autor, i considera que només aconseguiren tenir assetjada la ciutat.

si a vós (rei Escariano) serà plasent, que vós no aneu ab nosaltres per mar, mas que us ne torneu en lo vostre realme d’Etiòpia, e com sereu allà, ajustareu tanta gent com poreu de peu e de cavall, e per terra fareu la via de Contestinoble; e jo per mar iré ab aquesta gent; e vós d’una part e jo de l’altra, pendrem lo Soldà e lo Turc enmig, e dar-los hem la mala ventura (1009)

… lo Soldà e lo Turc havien passat lo braç de Sant Jordi ab moltes naus e galeres que havien fetes venir d’Alexandria e de la Turquia, e havien posat siti a la ciutat de Contestinoble e tenien lo siti molt prop de la ciutat, e les fustes per mar, en tal forma que l’Emperador estava ab molt gran congoixa, que tots los qui dins la ciutat eren suplicaven contínuament a Jesucrist que els trametés a Tirant per lliberar-los de captivitat (1012-3)

Tirant féu girar tot l’estol devers terra. E deveu saber que la ciutat de Contestinoble és molt bellíssima ciutat e molt ben murada, e és feta a tres angles; e ha-hi un braç de mar qui es nomena lo Braç de Sant Jordi, e aquell braç de mar clou les dues parts de la ciutat, e l’una part resta inclosa, e l’una part closa és devers la mar, e l’altra és devers la Turquia; e l’altra, qui no és closa, és devers lo realme de Tàrcia. Per què Tirant féu la via de la part que no era closa, e en la nit ell pres terra a quatre llegües lluny del camp dels moros; e aquí desembarcaren tots los cavalls e tota la gent e l’artelleria que havien necessària, e vitualles per aforniment de llur camp, que no foren vists ne sentits per los moros, e lleixaren les fustes fornides (1038)

Tirant se recollí en mar ab deu galeres per anar la via del camp, que los seus capitans tenien vers la ciutat de Sant Jordi, e fon sort e ventura que en la mar se mès tan gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans d’hora, e hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barbaria. E en poca hora les galeres foren llunyades les unes de les altres que es perderen totes, e la galera de Tirant donà a través prop la ciutat de Tunis. E aquí Tirant fon pres a catiu en poder d’un capità del rei de Tremicèn, e aprés, per les grans cavalleries de Tirant, fon posat en llibertat per lo rei de Tremicèn, e féu la guerra per ell (1011)

Aleshores, Tirant, trencat el setge, allibera la ciutat de Constantinoble.

Per què Tirant féu via de la part que no era closa, e en la nitell pres terra a quatre llegües lluny del camp dels moros;e aquí desembarcaren...e... no foren vists ne sentits per los moros (1038)

... serenissim senyor (Emperador), puix la fortuna pròspera vos vol ésser favorable, significant a vostra altesa com per mitjà de  la divina Gràcia victòria havem obtesa de vostres enemics, car havem preses totes les fustes qui eren del Soldà e del Turc, qui estaven en lo siti davant Contestinoble, qui eren tres-centes, totes carregades de vitualles que no havien gens descarregat, e són estat morts tots los moros qui dins eren, sens mercè alguna (1038-9)

…a fi que los moros sien closos a totes parts, per mar i per terra (1039)

 




 

 

Marí

Aquí té dues accepcions:

a) que pertany o està relacionat amb la mar.

Aquella espina és de junc marí… (249)

b) persona amb graduació que exerceix la nàutica.

… fon eixida de la galera ab los dos marins a qui Tirant l’havia comanada… (819)

Marinatge

Art de navegar o exercici de la navegació.

… tots los mariners perderen lo tento del marinatge, que no sabien en quines mars eren, e tots ploraven e feien lo major dol del món; agenollats cantaven la Salve Regina, aprés se confessaren los uns ab los altres e demanaren-se perdó (812)

Mariner

Membre de la tripulació d’un vaixell que no té títol d’oficial ni pertany a la categoria avui anomenada, en la marina mercant, mestrança.

... Car en tal punt estic com lo treballat mariner, que fallint-li aquell port a on esperança de repòs presumia, per ço recorrec a tu, sacratíssima Mare d'aquell Déu Jesús, que em vulles per la tua pietat e misericòrdia socórrer e ajudar… (76)

Lo Mestre, veent-se en tan gran necessitat, tramès per tots los mariners e pregà’ls molt que donassen orde que un bergantí pogués passar entre les naus. Prestament los mariners forniren lo bergantí de totes coses necessàries (257)

… sabé que tanta morisma estava sobre Rodes e que negú no els socorria, parlà ab molts mariners demanantlos de consell si seria possible que ell los pogués socórrer (258)

Un mariner molt destre que havia en la nau, qui es nomenava Cataquefaràs, aquest havia molt navegat, era molt subtil e valentíssim mariner… (262)

Los mariners foren tan bons que prestament giraren la nau e alçaren les veles: ixqueren de l’estret e entraren en la gran mar (262)

E Tirant, a consell de dos mariners que de sa terra havia portats, qui amaven molt l’honor sua, com veren lo vent llarguer e bo, en la nit donaren vela, e de matí, apuntant l’alba, ells foren en vista de Rodes, molt prop (277)

… un mariner anà prestament e pres una bandera de les de Tirant e alçà-la (277)

Lo mariner restà molt content, perquè ell ho tenia per cert per la gran destrea que tenia en la mar e en la terra (283)

Tirant ajustà consell de mariners e féu-los dinar ab ell (542)

... vos vull dar consell de mariner per ço com en aquesta art me só criat (544)

La galera de Tirant féu la via de Barbaria, e tots los mariners perderen lo tento del marinatge, que no sabien en quines mars eren, e tots ploraven e feien lo major dol del món; agenollats cantaven la Salve Regina, aprés se confessaren los uns ab los altres e demanaren-se perdó (812)

... restà ab un mariner fins que la galera fon tota plena d’aigua, la qual se n’entrava a fons. Llavors Tirant acordà ab lo mariner de llançar-se en mar, que mitjançant l’ajuda del mariner sí poria eixir en terra, per bé que Tirant tostemps tingué creença que en la mar o en la terra ell no podia ésser estalvi de la mort… (819)

… ell restà ab un mariner fins que la galera fon tota plena d’aigua, la qual se n’entrava a fons (819)

… Lo mariner, qui véu venir tanta gent, desemparà a Tirant sens dirli res, e fugí tan secretament com pogué, que dels moros no fon vist (821)

Milla

Unitat de distància que, avui en dia, en marina equival a 1.852 m.

¡Oh, quina glòria seria per a vós secretament partir d’ací, vós e jo tot sols, e no dir res a negú fins fóssem dins la nau e cent milles dins mar! (259)

Com la nau fon partida, e ben dues-centes milles dins mar, Felip se mostrà a Tirant (261)

—Jo volria que fossen ja cent milles dins mar (367)

Missa seca

La que se celebra a bord en la mar, quan, per raó del mal temps, el vaixell es belluga molt i fa desaconsellable la consagració del vi.

Llavors Tirant ab la sua galera, acostà’s a la nau del Rei ab un esquif e pujà alt en la nau, e així ho feren molts altres, e trobaren que lo Rei s’armava e volia oir missa seca (317)

Mitjana

La vela del pal de popa d’un vaixell.

... e cascú feia esforç de veles tant com podia ab la mitjana… (548)

Migjorn

Migdia, moment en què el Sol passa pel meridià i, a les nostres latituds, es troba al punt sud de l’horitzó. Per això també serveix per indicar aquell rumb en alguns vaixells, especialment els de pesca.

... se podia bé anar a dinar, perquè migjorn era passat… (184)

Tramès un petit patge a pregar a Tirant li fos plasent a l’hora del migjorn venir al palau (358)

Les unes prengueren la via de llevant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tramuntana (548)

En aquest regne del rei Escariano, sobre la mar, vers migjorn, ha una gran muntanya qui llança gran quantitat de foc cremant sens cessar jamés (1018-9)

Naufragi

Pèrdua, anada a fons d’un vaixell en aigües navegables.

... navegant per la tempestuosa mar d’adversitat (d’on se poden recitar los naufragis d’aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen)… (607)

Naufraig

Naufragi.

... per grans senyors que sien, que s’esdevé que són presos en batalla, en mar o en terra o per naufraig… (821)

... fos alliberada del naufraig e fos portada en la ciutat de Tunis en la casa de la filla del peixcador… (930)

… aprés soferint naufraig est vengut en aquest regne qui és la sobirana Barbaria, dues voltes vençut e dues voltes fugit (934)

Nauxer

Antigament, l’expert en l’art de la nàutica que portava la navegació del vaixell.

E Tirant manà al timoner e al nauxer que no voltassen la nau, sinó que donassen la proa en terra en dret de la ciutat en un arenal que hi ha pegat ab la muralla (277)

E Hipòlit … pensant que hauria fet la via de la Turquia, manà al nauxer que fessen aquella via (554)

Navegació: com ho diu o com ho explica

Aquí veurem ara l’aplicació del conjunt de ciències i coneixements que permeten establir i portar a terme el recorregut desitjat d’un vaixell per la mar.

Com foren dins les galeres donaren vela, e hagueren lo temps tan pròsper e favorable que en breus dies arribaren al cap de l’illa de Sicília (298)

Tirant se mès en la sua galera; lo Rei ixqué de la nau e pujà en una galera; e totes les galeres anaven justades per dar escala en terra, e anaven-se tan prop que quasi lo parament se tocava (318)

Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales, totes se voltaren perquè ciant, acostassen les popes en terra per eixir la gent, sinó la de Tirant que manà que donàs la sua galera de la proa en terra. Com sentí que la fusta tocà en terra, que els era encallada, Tirant, qui estava armat a la proa, saltà en l’aigua (318)

No passà molt espai que veren venir l’una galera a vela e a rems (547)

Però tostemps hagueren dubte de la galera, e la nau del Capità tostemps seguí la galera; e cascú feia esforç de veles tant com podia ab la mitjana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar (548)

Navegar

Anar, viatjar per l’aigua amb un vaixell.

... potestat absoluta de poder premiar e punir tots aquells i aquelles que en la mar d’amor navegaran, donant a uns tempestat vàlida sens atènyer al port que desitgen, als altres pròsper vent per atènyer a port de llur voler… (151)

… adobaren la nau lo millor que pogueren e navegaren per la costa de Barbaria on hagueren molts combats ab fustes de genovesos e de moros… (162-3)

E tots ensems partirem e navegaren tant, que trobaren lo rei de França en l’illa de Còrsega(316-7)donaren les veles al pròsper vent e navegaren ab bon temps e la mar tranquil·le… (330)

E lo Capità fon content per ço com eren hòmens d’illa e acostumaven de navegar (547)

—Tard és vist que de foll navegar se puga atènyer segur viatge (823)

Llevades les àncores al delitós navegar… (1005)

… navegaren ab pròsper vent tant fins que foren en l’illa de Sicília (1014)

… partiren del port de Troia alba de matí, e navegaren tot lo dia e tota la nit aprés (1035)

Noliejar

Llogar un vaixell o contractar-li el transport de mercaderies.

… que noliejàs tantes naus, galeres e llenys e tota manera de fustes, qui poguessen portar molta gent; e que els prometés sou per a un any… (987)

… ab moltes naus e galeres e llenys que havia noliejats, així de genovesos com d’espanyols, de venecians e pisans… (1004)

… ell li havia noliejades tres-centes naus grosses e doscentes galeres e molts altres llenys de diverses maneres (1004)

… vingueren aquí fustes, les quals noliejaren ne feren venir gent d’altres parts per poblar l’illa… (1026)

… jo tinc deliberat, …, de llicenciar totes les fustes que tinc noliejades… (1039)

… per a pagar les fustes que haveu noliejades, trameteu-me una galera o dues, o les que volreu, e nós trametrem-vos tanta moneda com volreu (1043)

… Tirant féu descarregar les vitualles e donà comiat a totes les fustes noliejades (1045)

… manà-li que comptàs ab tots los patrons de les fustes que tenia noliejades, e si res los restava a pagar del sou, que fossen pagats molt liberalment (1045)

E així mateix li manà que armàs bé les fustes que havien preses dels moros, e totes les altres que noliejades no eren, e ben fornides del que mester haguessen… (1045)

… donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via d’on los era manat (1046)

Aprés que el marquès de Liçana, Almirall de Tirant, hagué fetes partir totes les fustes noliejades, ell féu armar totes les fustes qui eren restades… (1047)

Nòlit

Noli. Preu de lloguer d’un vaixell o del transport d’una mercaderia d’un port a l’altre.

—Sabuda cosa és, Capità senyor, que los turcs passen ab vint-e-tres naus grosses, de genovesos, e de cascuna testa han dos ducats e mig de nòlit, e dels cavalls n’han tres (543)

… donà-li prou dobles, manant-li que carregàs totes les sis naus de forment e que els pagàs lo nòlit e que les trametés de continent en Contestinoble (1003)

… ell se féu venir tots los patrons e pagà’ls a tots los nòlits per a un any… (1004)

Ormejar

No trobat

Pallol

Espai tancat d’un vaixell on es guarden queviures o efectes i estris d’ús a bord.

... mas véu que l’escandalar e la cambra d’enmig e lo pallol, tot era ple d’aigua (815)

Papafigos

Encara que aquest terme té el significat de vela gran de vaixell, en el text només apareix l’accepció que es refereix a una determinada peça de vestir.

Los papafigos portaven tan alts que escassament los ulls mostraven… (194)

Los quatre cavallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, emperò tots temps portaven los papafigos per no ésser coneguts… (201)

Patró

El qui manava a bord d’un vaixell; avui s’aplica només a barques i embarcacions petites, mai a vaixells.

Los patrons e los mariners hagueren molt gran plaer de la vinguda del Capità… (540)

… ell se féu venir tots los patrons e pagà’ls a tots los nòlits per a un any… (1004)

Com los patrons de les sis naus saberen com l’estol del Soldà era sobre Contestinoble, no gosaren passar… (1013)

... manà-li que comptàs ab tots los patrons de les fustes que tenia noliejades… (1045)

Manà al patró de la galera que no es partís d’allí… (1063)

Pavès

Escut amb què es cobria el cos un membre de la milícia.

Aprés d’ell venia Tirant, posat sobre un gran pavès… (183)

E féu-los pintar en pavesos, penjats cap avall ab la sentència escrita en cascú pavès… (455)

… fer-vos ha pintar en un pavès ab tota la senyoria que teniu… (480)

… tots los qui portaven llances e pavesos posaren primers… (501-2)

… donant grans colps de les espases en los pavesos (800)

Peix

El conegut animal aquàtic d’aquest nom.

… eren ben servits de molt eletes viandes, així en los dies de carn com de peix… (145)

… si ell estava dins un ventre de peix jo el ne trauré e trametré’l-vos (572)

... llançant lo meu cos d’aquesta torre avall, o en la profunda mar ab los peixos fes companyia(752)

… jo haja a morir en la cruel mar, e m’haja a combatre ab los peixos? (813)

… en la tempestuosa mar hagués rebuda sepultura en lo ventre d’un peix (817)

… la gran mar als peixos desempare (1131)

Peixcador

Pescador. El qui es dedica a la captura de peixos (vegeu pescador)

... hagueren a passar ab una poca barca de peixcadors per lo riu (407)

... totes les barques de les naus; aprés, les barques dels peixcadors (548)

… fos portada en la ciutat de Tunis en la casa de la filla del peixcador… (930)

Peixcar

Pescar. Agafar, capturar peixos o altres coses a l’aigua.

... e anam per lo riu solaçant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes, clarons e tamborinos (154)

... se posaren dins una petita barca que tenien allí per peixcar en lo riu… (429)

Les coses grans a costar han... en Sidònia se peixquen les murices... e les perles en la mar Oceana(446)Hagueren un llaüt de peixcar, e armaren-lo (540)

… un home qui estava en les més baixes cases e peixcava… (861)

Pescador

Forma correcta d’aquesta paraula.

... dos anys passats la filla del pescador pres marit prop la ciutat aquella (930-1)

... e del sobiran cel mira los pescadors… (944)

Ponent

Punt oest de l’horitzó, on es pon el sol.

... era una nau que era partida de ponent e anava en Alexandria ab alguns pelegrins que anaven al sant Sepulcre (263)

Com lo Rei sabé que del ponent venien, per saber noves d’aquella terra, tramès a manar l’escrivà de la nau e tots los naltres venguessen davant la senyoria sua… (263)

… los vents d’aquesta terra són més prims que los de ponent (344)

Les unes prengueren… la via de ponent… (548)

… lo meu propòsit és de passar en lo Ponent acompanyant-me la mort… (956)

Pont

Totes les vegades que apareix aquesta veu en el text fa referència a la coneguda obra de construcció que permet creuar un riu, un obstacle, etcètera, però no n’hi ha cap que equivalgui a la coberta d’un vaixell.

Popa

La part de darrere d’un vaixell o embarcació.

... del castell de popa fins a la proa… (262)

… sentien parlar los qui feien la guaita al castell de popa… (284)

… tot lo castell de popa és de brocat sobre brocat (546)

… en la nit portàs una llanterna ab una llum encesa al tendal de popa (546)

... alçà primer un faró a popa, així com era estat concordat (548)

... donà la popa la nau del Capità en lo pont de fusta… (555)

… ficàs los genolls e, en l’alta popa de la nau davant mi ab los braços en creu retent l’esperit de l’honor… (556)

Port

Espai a la costa o riba d’un riu protegit naturalment o artificialment per resguardar vaixells i fer operacions de càrrega i descàrrega, reparació, fer aiguada –provisió d’aigua– o carregar combustible.

... tot lo replegat estol entrà dins lo port d'Antona e ab gran astúcia desembarcaren, e tota la morisma isqué en terra, sens que per los de l'illa no foren sentits (73)

… fallint-li aquell port a on esperança de repòs presumia, per ço recorrec a tu… (76)

... anaren fins al port d'Antona, on trobaren allí totes les fustes e navilis ab què eren venguts… (110)

Arribà al port de Contestinoble, e eixit en terra en la ciutat, e véu-la que estava molt subjugada per los turcs… (126)

... a cascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o llocs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutats los daven viandes molt abundosament a tots… (138-9)

Prendre

Reunim aquí un conjunt de citacions relatives a la presa de persones o coses.

… no ens resta altra cosa (diu el Soldà) sinó haver pres lo duc de Macedònia, acaminar aquestes vintecinc llegües que hi ha fins a la ciutat de Constantinoble e pendre per la barba aquell vell Emperador e condemnar-lo a perpetual presó, e a sa filla Carmesina que sia cambrera major de la nostra cambra, e l’Emperadriu serà cuinera de tota la host. E prestament faré fer una imatge tota d’or a semblança mia, e fer-la he posar enmig del mercat de la ciutat (393)

... un servidor que s’havia criat de molt poca edat, lo qual era estat crestià e natural de la ciutat de Famagosta, qui és en Xipre, e fon pres en mar per una fusta de moros, e per la poca edat e discreció que tenia feren-lo tornar moro (469)

… he sabut com la mercè vostra vol tornar en mar no tenint-vos per content de les set naus que preses haveu (546)

Com vessen l’estol, l’una tornàs, e l’altra seguís tostemps la nau del Gran Caramany. E si vós aquella podeu haver, haureu molta riquea e major honor (546)

… sia cosa acostumada als hòmens, per grans senyors que sien, que s’esdevé que són presos en batalla, en mar o en terra o per naufraig… (821)

… qui só estat pres e ferrat… (968)

Com los moros del camp saberen que totes les fustes eren preses e morta la gent… (1036)

... havem preses totes les fustes qui eren del Soldà e del Turc, qui estaven en lo siti davant Contestinoble, qui eren tres-centes, totes carregades de vitualles que no havien gens descarregat… (1039)

… Tirant venia ab tan gran triümfo portant presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisc… (1084)

… per mar tramès (Tirant) lo seu estol, que tenia en Contestinoble, per pendre les illes, e per capità lo seu Almirall, lo marquès de Liçana, lo qual per sa virtut e saber pres totes les illes que ésser solien de l’Imperi (1121)

Prendre terra

Desembarcar.

… pendre terra en les mars d’Alexandria… (548)

Proa

L’extrem o part de davant d’un vaixell.

... del castell de popa fins a la proa, abraçant l’arbre… (262)

... que donassen la proa en terra en dret de la ciutat en un arenal que hi ha pegat ab la muralla (277)

...donàs la sua galera de la proa en terra (318)

Tirant, qui estava armat a la proa, saltà en l’aigua (318)

Com Tirant véu lo Rei, pujà-se’n en lo castell de proa, e allí ell se defené molt bé… (322)

Producte del saqueig

En aquest epígraf hem reunit unes citacions de les riqueses obtingudes en prendre una ciutat a l’enemic.

Passats que foren nou dies, vengueren quatre-cents carros carregats d'or e d'argent, de joies e de coses de gran estima, les quals havien trobat en poder dels moros (114)

... que us passarà l’espasa per lo coll donant-vos cruel mort; e aprés farà per semblant a vostre pare, e robant tot lo tresor, se posarà en les galeres sues e iran-se’n en la llur terra; e ab lo tresor que se’n portaran, robes e joies, trobaran allà de més belles donzelles que vostra altesa no és; car diu que vós no semblau sinó mossa d’hostal, que sou donzella ab molt poca vergonya, e que en la mà lo portau dient qui el vol (630)

E regonegueren lo tresor del Rei que tenia, e trobaren-li en dobles cent cinquanta-dos mília marcs, per causa que era home molt ric, e lo que havia guanyat com pres la ciutat de Tremicèn e la major part del regne (867)

Propulsió

En aquella època, els principals sistemes de propulsió eren el rem i la vela, que els vaixells usaven de manera conjunta o separadament. A més, encara que aquí no n’hi ha, és usual el remolc d’un vaixell per un altre; anar a la sirga, o sirgar, que és remolcar una embarcació per un riu amb un cap anomenat d’aquella manera des de la riba, a força de mans o amb animals de tir; i perxar, o empènyer una embarcació amb una perxa o bastó que es recolza en el fons de l’aigua.

...una barca ab dos hòmens que vogaven (284)

...aquests que no temen los perills de la mort, que a veles plenes són entrats per mig de tantes naus que hi havia en lo port, e han socorregut la ciutat? (286)

...veren venir l’una galera a vela e a rems (547)

...un home d’armes lo qual vogava en la galera de Tirant com se perdé (931)

E feren recollir los cinc-cents hòmens d’armes qui tenien d’anar a la ciutat de Pera, e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via d’on los era manat (1046)

Rampagoll

Rampugoll. Encara que totes les definicions diguin que és una mena de ganxo per cercar cordes i estris de pesca del fons, en la citació següent cal interpretar el terme com a ruixó o àncora.

E de cascuna de les naus llançaren los rampagolls, e tengueren-se molt fort, car no se’n podien anar encara que ho volguessin (540)

Resar i resultats de fer-ho

Hi ha dues dites ben eloqüents:

Qui no sàpiga resar, que vagi a la mar i La mar ensenya a resar.

A l’obra n’hi ha un grapat d’evidències:

La galera de Tirant féu la via de Barbaria, e tots los mariners perderen lo tento del marinatge, que no sabien en quines mars eren, e tots ploraven e feien lo major dol del món; agenollats cantaven la Salve Regina, aprés se confessaren los uns ab los altres e demanaren-se perdó (812)

…lliberat del perill de la tempestuosa mar, per la divina Misericòrdia… (822)

…e girà’s devers la mar alçant los ulls al cel reclamant a Nostre Senyor Déu e a tots los sants que la mar mudar degués los seus costums, car lo vent e la mar s’eren concordats en la sua desolació, així com l’home qui està en l’extrem de la sua fi e no troba lloc per on se’n puga anar (823)

Rescat

Preu que es paga per alliberar un captiu, presoner, esclau, és a dir, a tot el qui no gaudeixi de llibertat.

...e lo qui pitjor ho fes, que fos tengut de posar-se en e ixca per rescat o per altra via (146)

…per rescat tenia a pagar tant de sos béns que són estat no pogués sostenir així com havia acostumat, l’orde és tengut dar-li tots anys lo que coneixeran que mereix la condició sua (244)

E Tirant dix al moro com aquell seu catiu era son parent, si lo hi volia vendre o donar a rescat. Lo moro dix que sí; acordaren-se que li donàs cinquanta-cinc ducats d’or, e Tirant lo pagà de continent e pregà al moro que si sabés si hi havia altres moros que tinguessen altres catius crestians que ell los compraria (296)

Tota la sua veixella d’or e d’argent, e totes les joies que portava vené per quitar los dits catius e féu-los recollir en les galeres e en les naus e portar en Rodes (296)

...e si per amor no ho volràs fer, posa-li nom de rescat, demana or o argent a just preu, e serà complit a ta voluntat (409)

...com los hajau atorgat quaranta-e-un presoner; e han-n’hi de tals que poden pagar per eixir de presó vint-e-cinc o trenta mília ducats. Dau-hi algun remei que sien d’aquells altres que no tenen res, car prou seran ells contents que se’n porten lo presoner per lo qual ells eren venguts (409-0)

…car pensaven que, encara que fossen catius, ab rescat ne porien eixir (435-6)

…féu pendre tots los turcs que de rescat no eren, e tramès-los en altres parts per vendre, ço és, en Venècia, en Sicília, en Roma e en Itàlia (456)

L’altre duc se rescatà per huitanta mília ducats venecians; lo fill del duc de Calàbria pagà cinquanta-cinc mília ducats. Tots los demés se rescataren; los que no tenien de què pagar, feien sagrament e homenatge de bé servir e llealment (456)

...per preu de rescat volràs dar lo Gran Caramany, que sia pesat tres voltes, e tant com serà son pes, d’or te serà donat; e com la balança serà al fi, ab pedres precioses serà més en la balança de ta part, tantes fins que a l’altra faça desdir; e darem per lo rei de la sobirana Índia un pes e mig (573)

Fet açò, Tirant ordenà fossen trameses cent mília dobles en Tunis a un cosín germà del Cabdillo, que era en aquell regne regidor per lo rei de Tunis, e pregà’l que quitàs lo senyor d’Agramunt e tots los altres qui dins la sua galera venien (872)

E prestament Tirant se partí del catiu e anà a parlar ab lo Cabdillo, e dels diners que tenia rescatà lo catiu per cent dobles… (853)

Ruixó

No apareix en el text.

Rumb

Tampoc apareix en el text.

Sentina

Espai en la part inferior del buc del vaixell on es recullen les aigües que puguin entrar per la coberta o els costats, i d’on s'extreu mitjançant el joc de les bombes.

E així entraren dins la nau… e no hi podien sentir la mala pudor de la sentina… (615)

Setge

Bloqueig a una ciutat, port o territori en cas de guerra (vegeu siti).

E si nosaltres ab just títol, havem sabut guanyar, eixint del setge com a virtuosos cavallers… (402-3)

Siti

Setge.

Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn de la ciutat, e donaren-hi prestament un bon combat, que entraren e prengueren fins a la meitat del pont (74)

…passats cent cinquanta mília combatents se trobaren dins l’illa; com l’hagueren tota destruïda, d’un cap fins a l’altre, posaren lo siti sobre la ciutat, e les naus guardaven lo port perquè no hi entràs vitualles (257)

Los moros, seguint llur victòria, li han posat siti sobre la ciutat. E és-hi vengut en persona lo Gran Turc e lo Soldà ab tots los reis qui són venguts en llur valença, e tots los ducs, comtes e marquesos que d’Itàlia e de Llombardia són venguts a sou d’ells (382)

…diu que jamés no es partirà del siti fins que haja pres lo Duc e tots quants són ab ell, e aprés que vendrà a posar lo siti sobre aquesta ciutat (382)

Tirant ordenà que anassen fins lla on era lo siti, e tants cossos morts com trobarien que els fossen despullades les aljubes e que fossen estotjades (405)

…descavalcà e deixà lo rossí, mostrant que era fugit del siti e venia ab tots los ulls plorosos (427)

…ab gran multitud de gent d’armes anà per posar siti sobre lo castell de Roca Salada (649)

E lo Rei tingué siti al castell un any e dos mesos, e per molts combats que hi donassen jamés lo pogueren pendre, ni negun dan fer (650)

E lo rei de Belamerín s’ajustà ab lo rei de Tunis ab huitanta mília combatents, e ab aquella gent vengueren a socórrer los altres, e tots justats tenien lo siti (874)Com los moros veren los crestians qui s’eren retrets dins la ciutat, estrengueren lo siti e passaren dellà lo riu. E tants eren los bous e camells que portaven que no es podia estimar (904)

…lo senyor d’Agramunt, posà lo siti a cascuna part de la ciutat (929)

Com Tirant ab tota la gent d’armes anà per posar siti a una ciutat on s’eren recollits tres reis (979)

posaren siti entorn de la ciutat, molt prop a dos tirs de ballesta, la qual ciutat era molt gran e fortíssima, ben murada e vallejada, e molt ben fornida així de vitualles com de bona cavalleria (980)

Tirant en aquest temps, durant lo siti, féu fer una mina molt secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada sobre roques, si bé estigués en terra plana, hagueren molt gran treball de cavar-la, e per aquesta raó tardà tant de pendre-la (994)

Mas és tan gran la fretura de provisió, i la del siti de nostres enemics, que sens dubte som breument peridors si la misericòrdia de Déu a nostra vista la presència vostra no ens porta, en qui resta nostra perduda esperança (997)

...en pocs dies foren al port de Valona arribades, lo qual port és en Grècia, prop de Contestinoble; e aquí hagueren nova com lo Soldà e lo Turc havien passat lo braç de Sant Jordi ab moltes naus e galeres que havien fetes venir d’Alexandria e de la Turquia, e havien posat siti a la ciutat de Contestinoble e tenien lo siti molt prop de la ciutat, e les fustes per mar, en tal forma que l’Emperador estava ab molt gran congoixa (1012-3)

...armaren un bergantí, lo qual trameteren a Tirant per avisar-lo com lo Soldà e lo Turc havien posat siti en la ciutat de Contestinoble (1013)

…com lo bergantí fon junt a la nau, lo patró pujà alt en la nau de Tirant e dix-li com les sis naus eren al port de Valona, que no eren pogudes passar per l’estol del Soldà, qui era sobre Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat (1014)

…havem obtesa de vostres enemics, car havem preses totes les fustes qui eren del Soldà e del Turc, qui estaven en lo siti davant Contestinoble, qui eren trescentes, totes carregades de viutalles que no havien gens descarregat, e són estats morts tots los moros qui dins eren, sens mercè alguna (1039)

Sobreguaita

El grup que comprovava o s’assegurava que els guaites complissin el servei que tenien encomanat.

Com l’albanès véu que lo sobreguaita era ja passat e les guardes dormien… (859)

…pensaven-se los qui feien la guaita que aquells eren de la sobreguaita, e no els deien res(861)

Sobrevent

Part de l’horitzó d’on bufa el vent. El contrari és sotavent.

E Hipòlit no volgué acostar-se a neguna… (549)

L’una galera trobàs a sobrevent, e Déu volgué que pres en una illa petita, e allí es restaurà (812)

Sorgir

Fondejar, ancorar, subjectar el vaixell a la superfície del fons amb l’àncora.

...anaren al castell de Sant Pere e aquí sorgiren per esperar vent que fos un poc fortunal (276-7)

E tan prest com l’estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren sorgit, lo rei de Sicília entrà dins la nau de Tirant… (1014)

…féu la via del port de Gigeo, qui és lo port de Troia, e aquí sorgiren e esperaren tot l’estol que fos ajustat (1027)

Sotavent

La part d’horitzó cap on va el vent. El contrari és sobrevent.

La galera de Tirant e l’altra eren a sotavent: no pogueren pendre en l’illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descosí, e l’altra galera, qui prop li venia, tota s’obrí e entrà-se’n la gent i ella en l’aigua de dolor: tots se negaren, que negú escapar no pogué (812)

Surta

Del verb sorgir, que significa ancorar, fondejar (l’àncora).

Com la nau fon en lo port surta, digueren-ho a l’Emperador(987)Com lo virtuós Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores de la nit (1063)

Temps atmosfèric, com ho diu i quin és

a) Bon temps

Es qualifica així quan el vent és d’una intensitat raonable i la mar porta onades de poca altura, i cap dels dos elements és un risc per a la navegació.

Pres comiat lo romà cavaller de l’Emperador, e recollí’s en les galeres, e ab pròsper vent se’n tornà en Roma (127-8)

Aprés hagueren lo temps tan pròsper que en pocs dies arribaren al port de Jafa; e partint d’allí, que lo temps fon abonançat, ab la mar tranquil·la arribaren en Barut ab bon salvament (295)

Partiren de la cort Felip e Tirant e anaren a Massella, on trobaren les galeres que estaven molt en orde de tot lo que mester havien. Felip e Tirant se recolliren, e hagueren lo temps tan pròsper, que en breus dies foren en Sicília (325)

b) Mal temps

Aquell en què les condicions de vent i de mar són tan dolentes que posen en perill la navegació i fins i tot poder causa el naufragi del vaixell.

E corregueren fortuna vàlida tres dies e tres nits (295)

La Princesa..., dolent-se molt com no era estada allí com son pare entrà en la galera, perquè ella hi fos entrada e hagués pogut veure e parlar ab Tirant; la mar era ja tan brava que no consentia que dones hi deguessen entrar, e son pare tampoc no lo hi haguera consentit (806)

La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta que les gúmenes de les galeres se romperen e per força hagueren d’aquí de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a través; les persones se salvaren, mas les fustes se perderen. Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del món, romperen los arbres e les veles e tot n’anà dins mar. L’una galera trobàs a sobrevent, e Déu volgué que pres en una illa petita, e allí es restaurà. La galera de Tirant e l’altra eren a sotavent: no pogueren pendre en l’illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descosí, e l’altra galera, qui prop li venia, tota s’obrí e entrà-se’n la gent i ella en l’aigua de dolor: tots se negaren, que negú escapar no pogué (812)

...les galeres s’hagueren a partir ans d’hora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia, e ab aquella gran fortuna corregueren sis dies e sis nits, en tal manera que totes les galeres se separaren les unes de les altres, e perderen-se totes sinó la del capità Tirant, així com fon permissió divina que atès a la costa de Barbaria, ço és, en la terra del rei de Tunis, e donà aquí a través on se perdé la demés gent (989)

...e fon sort e ventura que en la mar se mès tan gran tempesta que les galeres hagueren a partir ans d’hora, e hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barbaria. E en poca hora les galeres foren llunyades les unes de les altres que es perderen totes, e la galera de Tirant donà a través prop la ciutat de Tunis (1011)

E d’aquí ell tirà la via de la canal de Romania, e pres-lo fortuna e llançà’l en l’illa del Lango, e aquí la galera donà a través e perdé’s tota la gent, exceptat lo cavaller Espèrcius ab deu hòmens; e posaren-se per l’illa per veure si trobarien lloc poblat que poguessen restaurar la vida (1020) 

Tendal

Peça de tela que cobria el sostre de la carrossa de les galeres.

...féu partir les dos galeres, manà no tornàs l’una, sinó que contínuament, nit e dia, seguís l’estol, e en la nit portàs una llanterna ab una llum encesa al tendal de popa (546)

Timó

Element pla, articulat a la roda de popa, amb el qual el timoner, en moure’l o fer-lo girar cap a una o altra banda, porta el rumb del vaixell.

Llavors mès lo cap davall l’aigua perquè no fos vist e aplegà a la nau on està lo timó e aquí s’aturà un poc perquè no temia que de negú pogués ésser vist. E més baix del timó en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro per ço com volen mostrar carena o volen espalmar, o com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del timó, lliguen lo timó en aquelles anelles, les quals van totes avall l’aigua (285)

La galera de Tirant e l’altra eren a sotavent: no pogueren pendre en l’illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descosí… (812)

Timoner

El mariner que maniobra el timó fent que el vaixell mantingui el rumb desitjat.

E Tirant manà al timoner e al nauxer que no voltassen la nau… (277)

Tramuntana

El punt cardinal nord i també el nom del vent que bufa des d’allà.

Les unes prengueren la via de llevant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tramuntana (548)

...que del món sou la tramuntana on tots los mariners prenen govern… (797)

Través, Dar o Donar a

La paraula través indica la direcció horitzontal perpendicular a la mitjania del costat del vaixell, cosa que no es troba enlloc del text; i en l’expressió que encapçala aquest epígraf, "naufragar".

...e eren molt prop de terra, e certament la nau anava a dar a través prop de la ciutat de Gibaltar. Los mariners foren tan bons que prestament giraren la nau e alçaren les veles: ixqueren de l’estret e entraren en la gran mar (262)

En tal manera ho feren les onze naus ab les dos galeres, que catorze naus prengueren e dos que en feren dar al través en terra. Les altres se n’anaren (550)

Dues galeres donaren en aquella hora a través; les persones se salvaren, mas les fustes se perderen (812)

—¿Est tu d’aquells crestians qui eren en la galera qui donà a través en les mars de Tunis? (931)

…atès a la costa de Barbaria, ço és, en la terra del rei de Tunis, e donà aquí a través on se perdé la demés gent(989)…la galera de Tirant donà a través prop la ciutat de Tunis (1011)

…aquí la galera donà a través e perdé’s tota la gent… (1020)

Triquet

Trinquet. Pal de proa del veler, i la vela quadra que hi porta, dita també rodona.

...cascú feia esforç de veles tant com podia ab la mitjana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar (548)

Vela

Peça de lona penjada d’una verga, antena o estai que el vaixell porta desplegada perquè el vent l’empenyi i el faci caminar[3]. En el món mariner, desplegar una vela exposant-la al vent es diu: donar, carregar, llargar..., i el contrari, treure-la, plegar-la, se’n diu aferrar, llevar, arriar, etcètera.

E Tirant, a consell de dos mariners que de sa terra havia portats, qui amaven molt l’honor sua, com veren lo vent llarguer e bo, en la nit donaren vela, e de matí, apuntant l’alba, ells foren en vista de Rodes, molt prop (277)

La nau s’acostà, e com fon prop d’elles carregà de tantes veles com podia portar; en açò conegueren los genovesos, e en lo gàlib de la nau, que no era de les sues, e posaren-se en orde del que pogueren. Emperò la nau los fon tan prop que neguna nau no pogué alçar vela, e aquesta a veles plenes passà per mig de totes les naus al llur despit… (277)

Tirant manà al timoner e al nauxer que no voltassen la nau, sinó que donassen la proa en terra en dret de la ciutat en un arenal que hi ha pegat ab la muralla. E a veles plenes donaren allí (277)

—¿Quins hòmens del diable són aquests que no temen los perills de la mort, que a veles plenes són entrats per mig de tantes naus que hi havia en lo port, e han socorregut la ciutat? (286)

...e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via d’on los era manat(1046)





 

Vent

La definició més breu, eloqüent i simpàtica diu: “...vent és àer mogut...”[4]

Aquí, en el text, l’autor qualifica el vent de: gran (molt intens), gens (en calma); pròsper –que es repeteix moltes vegades, inclús precedit de tan o molt– (adient per al rumb del vaixell), un poc fortunal (fort, sense arribar a tempestuós), llarguer i bo (de popa i d'intensitat regular), prim (de poca intensitat); contrari (de proa), punter (de proa), tan fort (gairebé tempestuós), cessant (en calma) i favorable (de popa, adient per al viatge).

...per gran vent que fes… (83)

…e com gens de vent feia tots se menejaven (192)

…hagueren lo vent molt pròsper, que en quatre dies passaren lo golf de Venècia… (276)

…aquí sorgiren per esperar vent que fos un poc fortunal (276-7)

E Tirant, a consell de dos mariners que de sa terra havia portats, qui amaven molt l’honor sua, com veren lo vent llarguer e bo, en la nit donaren vela, e de matí, apuntant l’alba, ells foren en vista de Rodes, molt prop (277)

...aquí sorgiren per esperar vent que fos un poc fortunal (276-7)

E, recollida tota la gent, donaren les veles al pròsper vent e navegaren ab bon temps e la mar tranquil·le, que un matí se trobaren davant la ciutat de Constantinoble (330)

…los vents d’aquesta terra són més prims que los de ponent (344)

…tenen lo vent contrari per entrar en lo port (515)

E lo vent era punter, venia’ls contrari… (554)

La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta… (812)

…lo vent e la mar s’eren concordats en la sua desolació… (823)

…cessant lo vent, en aquella hora lo feren partir (823-4)

…hagueren lo vent al contrari e corregueren la via de la Barbaria (1011)

…lo vent e lo temps los fon tan favorable que en lo mateix dia, dues hores ans que Febo hagués complit son viatge, fon atès davant la ciutat benaventurada (1055)

Via

El rumb, camí o sentit en què una cosa es mou o vol anar.

…véu que tots los moros se n’anaven de pressa la via de la mar (287)

…feren la via del pont de fusta (429)

Les unes prengueren la via de llevant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tramuntana(548)E llevaren-se tots e feren la via de la nau (615)

E fent la via de la mar se recollí’s en la galera (1080)

I inclou la coneguda citació del savi rei Salamó:

Tres coses són a mi difícils de conèixer, e la quarta no puc saber:

la via de la nau en la mar;

la via de l’ocell en l’aire;

la via de la serp en la roca, e

la via del jove en la sua joventut quina serà. (565)

La primera de les quatre té la seva explicació. La mar està plena de llocs on hi ha un corrent, semblant a un riu, que desplaça l’aigua, amb direcció i intensitat variables, que afecta la via que segueix el vaixell. Així, el que navega al rumb N en el si d’un corrent de l’E, o sigui, que va de W a E, el vaixell es mourà segons la resultant de compondre els vectors representatius de les esmentades direccions i les velocitats respectives, i si aquestes són iguals, donarà com a resultat que el vaixell, anant al rumb N, es mourà cap al rumb NE i a una velocitat igual a la del vaixell multiplicada per 1,41. Aquest fet no el pot detectar el navegant amb el compàs (brúixola) i la corredora, que mesuren el sentit i el camí recorregut, però el pot deduir comparant dues posicions exactes del vaixell amb un cert interval de temps entremig. Actualment, amb l’ús del GPS la cosa ha quedat pràcticament resolta.

Vitualles (i productes comestibles)

Queviures de tota mena que porta el vaixell per alimentar els seus tripulants o com a càrrega destinada a cobrir les necessitats vitals d’un grup o ciutat.

E lo Rei manà que totes les galeres fossen fornides de totes les coses necessàries (330)

—Prec-vos, cosí –dix Tirant–, que li trametau a dir que vinguen les naus e galeres ab farina e ab vitualles ans que en passem fretura (431)

...per la molta guerra no trobaven forment ni carns si no ho havien tot per mar (541)

...e així mateix tramès carn de bou e de porc e molt pa fresc a la galera per refrescament a la gent (1011)

Vogir

Fer girar.

...posaren-se cent hòmens a l’argue e començaren molt fort a vogir (285)

Volta

Rumb, derrota o trajecte del vaixell envers el lloc que s’indica.

Com foren en Xipre… e aquí prengueren vitualles e tiraren la volta de Tunis (323)

…de la ciutat de Tunis, tiraren la volta de Sicília per veure sa nora… (324)

L’estol partí del port de Palerm e tirà la volta de Barbaria  (325)

Voltar

Canviar el vaixell de rumb, posant la proa en sentit contrari al que portava.

E Tirant manà al timoner e al nauxer que no voltassen la nau, sinó que donassen la proa en terra… (277)

Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales, totes se voltaren perquè ciant, acostassen les popes en terra per eixir la gent… (318)

…les altres hagueren voltat e llançaren les escales en terra (318)

Voltejar

Tècnicament és fer o donar bordades, que és la navegació que fa un veler quan hi ha vent del punt on vol anar. Per exemple, amb vent del nord el veler no pot navegar al rumb nord; aleshores fa un tram al NE, després un altre al NW i així, alternat de banda o borda on el rep va avançant, fent ziga-zaga, cap al nord. Això no obstant, la interpretació de totes las citacions permet deduir que en realitat el que feien era voltar.

...les altres se detenien voltejant dins mar perquè de terra no fossen vistes (249)

Com les galeres hagueren bé voltejat, una amunt, altra avall, vengueren a dar l’escala en terra (331)

…les naus que a la vela anaven voltejant, que no podien en lo port entrar (516)

Una font i el Manneken Pis

Brussel·les és famosa, entre altres coses, per aquella font amb l’aigua que és el pipí que fa un nen. La veritat és que aquella font és molt poca cosa davant de la que s’explica a l’obra que ens ocupa:

…e prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d’argent com llançaven aigua e vi per les mamelles e per la natura… (200)

No obstant això, és obvi que Joanot Martorell es va quedar curt, ja que, essent tres els punts de sortida de líquids, podria haver completat l’assortiment amb la llet. Així hauria posat a l’abast de la gent les tres begudes de més ús quotidià.

Comentari final

Ara, per acabar, un comentari sobre el text. Dissortadament, gairebé tot tracta de coses que passen a terra, i pel que fa a les indicacions relatives al món de la mar, encara que són moltes, el seu contingut és molt pobre en detalls, per la qual cosa és impossible esbrinar tots els aspectes que serien del nostre interès. Per exemple, en tractar del temps i de l’estat de la mar, el lèxic i els qualificatius que utilitza són molt poc adients. Semblantment, els detalls de navegació, les maniobres dels vaixells i la vida a bord són ínfims, la qual cosa fa sospitar que l’autor no havia navegat gaire abans d’escriure aquest llibre i, per tant, el seu coneixement del món de la mar era molt limitat.

De totes maneres, el que acabem de dir no és cap demèrit per l’autor, que és mereixedor de tots els elogis que els crítics i especialistes li han dedicat.






 



Notes

[1] Martorell, Joanot: Tirant lo Blanc, Tinet, www.tinet.cat, 2ª edició en pdf, 2011. Edita: Organisme Autònom per a la Societat de la Informació de la Diputació de Tarragona.

[2] A l’original apareix així 25 vegades al text i 4 a l’índex, i com Contestinoble 95 i 16 respectivament.

[3] Els vaixells, quan naveguen, caminen sempre; si corren vol dir que, amb mal temps, naveguen donant la popa al vent i a la mar.

[4] Llull, Ramon: Llibre de meravelles, Edicions 62 i “la Caixa", Barcelona, 1987, l. 4, cap. 9, p. 87: Els vents.