« tornar

Entrega dels Premis de Filosofia Arnau de Vilanova, els més veterans en la seva modalitat

El 18 de maig vam fer el lliurament dels premis Arnau de Vilanova, organitzats per la Comissió d'humanitats. Si té algun valor l'antiguitat, aquests són els premis per a alumnes de secundària que fa més anys que se celebren en qualsevol matèria (CIRIT, Cangur, Argó, etc). Membres del grup Panta Rei, com Llàtzer Bria, Hilari Arnau i també Manuel Satué, van crear fa trenta-cinc anys aquests premis, i el Col·legi s'ha compromès amb la seva continuitat. Aquest esforç ha estat atès al llarg dels anys pel professorat, que ha encoratjat als alumnes a presentar-s'hi. També han ajudat moltes professores i professors a sortir de l'aula, és a dir, a oferir-nos aquelles troballes pedagògiques i didàctiques en l'ensenyament de les assignatures de filosofia.

Hi ha qui afirma que es va perdent el rigor i que l'atapeït món virtual propicia la còpia, el refregit i la banalitat. Tanmateix, els qui hem tingut el privilegi  de formar part del jurat a través dels anys hem de remarcar la notable i constant millora de la qualitat mitjana dels treballs presentats d'any en any, que fa difícil destriar treballs que, pràcticament tots, obtindrien la qualificació d'excel·lent. Fa anys, la majoria de treballs tendien a ser una mena d'imitació laboriosa dels llibres de text. Hi destacaven també titàniques cerques personals i autodidactes per acostar-se a la creació filosòfica, de vegades reeixides, però sovint palesant una indigestió de lectures. 

Des de la implantació del treball de recerca, els treballs presentats han millorat en diversos aspectes. En primer lloc, en la concisió. S'ha acabat aquella època en què semblava obligat dedicar pàgines i més pàgines de qualsevol tema a narrar l'origen del tema des del "principi de la humanitat", o "des dels antics romans", etcètera. Els treballs en general, tenen menys gruix, menys pàgines, menys "palla". 

En segon lloc, no tenen defectes pel que fa als aspectes formals: introducció, motivacions, estat de la qüestió, desenvolupament, referències, cites, conclusions, balanç, bibliografia, webgrafia... Alguns prenen també l'estructura del paper. Molts  tenen plantejament empíric. No només són una investigació llibresca i a internet, sinó que troben amb més o menys facilitat la manera de fer algun tipus de recerca empírica i, per tant col·laboren, modestament però efectiva al l'autoconeixement dels entorns on han estat realitzats. I quan es fonamenten en fonts bibliogràfiques es plantegen com una comparació d'obres o concepcions.

Aquesta evolució palesa una millora, producte de l'esforç, per establir i afinar criteris, per presentar models, per acompanyar l'alumnat en els seus encerts i errors. Qui ha dit que la millora educativa no existia? A la vista dels treballs presentats als Arnau de Vilanova, es pot afirmar rotundament que la millora educativa existeix.

Destaquem, finalment, dos aspectes sobre l'autoria dels treballs presentats, i especialment dels guanyadors. En el refrigeri que s'ofereix al final, es comprova any rere any que no sovinteja l'alumnat que afirma que estudiarà filosofia a la universitat. Això vol dir que per t fer un bon treball de filosofia no cal haver sentit dins de l'ànima la crida de Plató, Aristòtil o Epicur; no cal una especial vocació filosòfica. A més, gran part dels treballs han estat elaborats per alumnat de ciències. Al nostre entendre, això confirma que la filosofia no és ni "de ciències" ni "de lletres". Que interessa i motiva tot el jovent present a les nostres aules. Un argument més per donar suport als currículums de filosofia.

El segon aspecte és l'aclaparadora majoria de noies premiades, cosa que, unida al que acabem de mencionar, ens porta a pensar que l'alumnat més actiu, participatiu i brillant del nostre batxillerat són noies. Tant de bo el fet rebre aquests premis col·labori a donar-les força per afrontar les dificultats que, malauradament, encara trobaran en la seva vida!

A continuació un breu comentari del bo i el millor dels treballs de recerca de les matèries de filosofia: el llistat de premiats 2016.

Premi per a professors d’ensenyament secundari

PREMI: El problema d’ensenyar filosofia, del professor Josep M. Porta Fabregat. Breu treball, gairebé en forma d'assaig, però que introdueix moltes categories que es poden fer servir per a una ulterior investigació. El professor, modest, confessà que el seu treball s'originà com un repte a un alumne: "Presentem-nos-hi tots dos!"

B) Premis per a alumnes de batxillerat

PRIMER PREMI: El que amaga l’Alícia, d’Iga Kaminska, alumna de l’Institut El Castell, d’Esparreguera. Exemplar per la seva estructura, concepció, execució i originalitat, tot i tractar sobre el famós personatge de Lewis Carroll.

Dos SEGONS PREMIS ex aequo:

La Filosofia oculta de Disney. La princesa como reflejo del superhombre de Nietzsche, de Jana Soler, alumna l’Escola Àgora de Sant Cugat del Vallès. Posada en relació del famós text del Zaratustra sobre les tres metamorfosis de l'esperit amb l'evolució dels personatges femenins en els films de Disney, des de La bella dorment a Brave.

Creativitat a les escoles, de Mercè Mas Malagarriga, alumna de l’IES Serrat i Bonastre, de Barcelona. Un passeig crític que reivindica l'art i la reflexió estètica en l'educació.

Tres TERCERS PREMIS ex aequo:

Els colors de la lectura. Estudi de l’edat de l‘automatització de la lectura mitjançant l’efecte Stroop, de Maria Fernández i Clàudia Río, alumnes de l’Institut El Cairat, d’Esparreguera. Documentada i rigorosa rèplica d'un experiment psicològic.

Ciència i religió, una aproximació, de Júlia Alern i Pou, alumna de l’Institut Manuel Blancafort, de La Garriga. Una manera innovadora de tractar el vell tema.

Veritat o mentida segons les microexpressions, d’Alba Pintado del Pozo, Andrea Luque Rodrigo i Irene Navarro Mañero, alumnes de l’Institut la Romànica, de Barberà del Vallès. Rèplica d'un enginyós experiment sobre els subtils canvis facials que delaten emocions.

MENCIONS

L’utilitarisme, de Pol Navas Fuentes, alumne de l’Institut Torredembarra. Més enllà del títol, l'autor s'atreveix a introduir l’innovador camp de la filosofia experimental, tot constatant com varien les respostes a dilemes morals segons com es presenti el cas.

No diguis amor quan és mite, d’Alba Collado Sánchez, Yaroslava Lebedeva, Irene Minguell Aradilla i Araceli Renom Sierra, alumnes de l’Institut Escola Industrial de Sabadell. Un títol desafiant per a un complet treball sociològic amb impuls ètic que sap orientar-se vers les concepcions feministes més actuals.

Dues teories de l’enveja i una pel·lícula, de Saray Fernández Aznar, de l’Institut Valldemosa, de Barcelona. Comparació de les interessants concepcions de l'enveja de Girard i Elster i aplicació a l'anàlisi de la clàssica Eva al desnudo. 

Jordi Beltran del Rey