« tornar

 

A  la llum de les darreres avaluacions

del sistema educatiu i ponderats tots

els resultats, es constata que el fracàs escolar

es manté pràcticament inalterable.

Diguem-ho així en termes genèrics, sense

especificar-ne els percentatges, fets públics

detalladament en tots els mitjans de comunicació

i a l’abast de tothom. La reducció

d’aquest fracàs és un propòsit que requereix

plantejaments de caràcter global i estructural,

que van des del mateix disseny

curricular fins a la necessària i inajornable

formació i selecció del personal docent, en

termes de major rigor, eficàcia i fiabilitat,

passant per moltes altres accions correctores

de menor rang.

En aquesta línia s’ha plantejat la reimplantació

dels exàmens de setembre que en el

seu moment la LOGSE va bandejar de forma,

com ara es constata, un xic precipitada.

La mesura es justificava per donar sentit

al sistema d’avaluació contínua, que teòricament

aportava a final de curs informació

objectiva suficient de la situació acadèmica

de l’alumnat. En tot cas, s’oferia la possibilitat

d’un desesperat intent de recuperació,

al cap d’una setmana d’haver acabat el curs,

per decidir si era factible redimir-lo de l’insuficient,

atorgat només vuit dies abans. Hi

ha l’ànim entre el professorat que aquesta

mesura és un ingenu despropòsit contrari al

més elemental sentit comú.

El retorn als exàmens de setembre, en canvi,

pot oferir la possibilitat que l’alumnat

al llarg dels dos mesos d’estiu pugui dur a

terme un treball de recuperació, avaluable

abans d’iniciar-se el curs i susceptible de

donar-li la possibilitat de promocionar.

Per tant l’adopció d’aquesta mesura comporta

dos elements nous importants: la reavaluació

al setembre i la necessitat que durant

l’estiu els alumnes tinguin programada

una feina de la qual, indefectiblement, hauran

de donar raó en el moment del retorn a

l’escola.

La sola opció del exàmens de setembre

sense el requisit d’aquest

treball sistemàtic durant les vacances

no tindria cap sentit. La

prova de setembre en aquestes

condicions només serviria per

certificar que l‘alumnat hi arriba,

amb el mateix estat de precarietat

de fa dos mesos. Més ben dit,

en una situació una mica més depauperada,

a causa de la negativa

solució de continuïtat que hauran

suposat dos mesos d’inactivitat

total.

La mesura del retorn als exàmens

de setembre té ara mateix una

acceptació majoritària entre el

professorat. També entre pares i

alumnat. No seria just, però, passar

per alt que es formulen algunes

objeccions que s’han de tenir

en compte.

Una d’elles es refereix a la possibilitat

–gairebé la seguretat– que

la celebració del exàmens de setembre

comportaria que l’inici

del curs escolar es retardaria.

En tot cas, no pas sensiblement.

Des d’un punt de vista estrictament

pràctic –atesa la situació,

cal tornar al pragmatisme– els

avantatges del exàmens de setembre

justifiquen aquest retard

purament conjuntural i d’escassa

incidència.

La concreció de què seran i com

seran els exàmens de setembre

desvetlla també alguna prevenció.

Prova escrita? Examen convencional?

Avaluació objectiva, rigorosa

i justificada, del treball fet

durant l’estiu? Tot plegat?

També persisteix la incertesa sobre

quins alumnes hi podran optar.

Tots els qui tinguin matèries

per recuperar? Fins i tot els qui en

tinguin 4 o 5? Cal establir un límit

racional, i fugir de possibilismes?

Amb quin criteri?

Es pretén que els alumnes amb

opció a examen treballin seriosament

durant l’estiu. Alguns ho

consideren una pura utopia, atès

que molts d’aquests alumnes ja

no han mostrat cap actitud positiva

de compromís durant el curs,

i tenen un escàs o nul hàbit de

treball. En aquest sentit, s’argumenta

que, lluny de l’orientació

del professor, és lícit esperar un

rendiment inapreciable. Per això

s’ha dit que ara torna a ser el moment

de les acadèmies de recuperació

i de les classes particulars.

I es contraargumenta: només una

mínima part de l’alumne hi podrà

tenir materialment accés. La

majoria no podran comptar ni tan

sols amb la tutela i el seguiment

dels pares, els quals haurien de tenir

en aquest moment i en aquest

procés, un compromís important.

I com es dissenya el treball d’estiu?

Sembla imprescindible que

s’hauria de programar tenint en

compte les necessitats i el perfil de

cadascun dels alumnes. I establir

una tutoria prèvia per orientar-ne

el mètode, el ritme d’execució, la

temporització, les possibilitats de

consulta, etc.

Sense negar la bondat de la idea

de recuperar els exàmens de setembre,

sembla evident que cal

concretar una sèrie de formalitats

per evitar que la mesura neixi

amb mancances que l’aboquin a

un resultat d’incerta eficàcia ja

des del seu inici.