Guanyadors del Premi Arnau de Vilanova

Edició 2016

Reunit a Barcelona el 9 de maig del 2016 el jurat, presidit per la degana del Col·legi  i format per Jordi Beltran del Rey, Joan Fernández Castillo, Yolanda Navarro Blanca i Carme Merchán Cantos, acorda declarar desert el premi per a alumnes universitaris i acumular el seu import en els premis per a alumnes de batxillerat.

Llegiu també la ressenya de l'acte d'entrega dels premis

A) Premi per a professors d’ensenyament secundari

PREMI:  El problema d’ensenyar filosofia, del professor Josep M. Porta Fabregat. 

 B) Premis per a alumnes de batxillerat 

 PRIMER PREMI: El que amaga l’Alícia, d’Iga Kaminska, alumna de l’Institut El Castell, d’Esparreguera. 

Dos SEGONS PREMIS ex aequo: 

La Filosofia oculta de Disney. La princesa como reflejo del superhombre de Nietzsche, de Jana Soler, alumna l’Escola Àgora de Sant Cugat del Vallès. 

Creativitat a les escoles de Mercè Mas Malagarriga, alumna de l’IES Serrat i Bonastre, de Barcelona. 

Tres TERCERS PREMIS ex aequo:

Els colors de la lectura. Estudi de l’edat de l‘automatització de la lectura mitjançant l’efecte Stroop, de Maria Fernández i Clàudia Río, alumnes de l’Institut El Cairat, d’Esparreguera.

Ciència i religió, una aproximació, de Júlia Alern i Pou, alumna de l’Institut Manuel Blancafort, de La Garriga.

Veritat o mentida segons les mircoexpressions, d’Alba Pintado del Pozo, Andrea Luque Rodrigo i Irene Navarro Mañero, alumnes de l’Institut la Romànica, de Barberà del Vallès. 

MENCIONS

L’utilitarisme, de Pol Navas Fuentes, alumne de l’Institut Torredembarra.

No diguis amor quan és mite, d’Alba Collado Sánchez, Yaroslava Lebedeva, Irene Minguell Aradilla i Araceli Renom Sierra, alumnes de l’Institut Escola Industrial de Sabadell.

Dues teories de l’enveja i una pel·lícula, de Saray Fernández Aznar, de l’Institut Valldemosa, de Barcelona.

Barcelona, 9 de maig de 2016

Ressenyes dels treballs premiats

 Ciència i Religió, una aproximació, de Júlia Alerm i Pou

Categoria B, tercer premi (ex aequo)


Ciència i Religió és la recerca que aproxima el diàleg entre aquests dos magisteris dins d'un marc filosòfic en què l'objectiu principal és la desfeta dels tòpics que els acompanyen i impedeixen la seva trobada objectiva.
La investigació s'inicia de la mà d'un trilema, les cosmovisions: materialisme, naturalisme i espiritualisme se'ns exposen amb els arguments que les sustenten. Ja en aquest inici es mostra tangible el rerefons filosòfic al qual he fet referència, ja que se'ns vinculen aquestes tres maneres diferents d'explicar la realitat com a totalitat amb Demòcrit, Heràclit i Plató. Alhora, en la síntesi d'aquest mateix apartat, l'autora identifica dins els arguments proposats una fal·làcia, ad ignorantiam, des del coneixement lògic reconeix un argument incorrecte dins les raons proposades pel materialisme.
A continuació, en el segon apartat del treball, recorda perfectament el contingut filosòfic estudiat a primer de batxillerat, en el moment que intentem definir què és la Filosofia dient precisament el que no és, ni Ciència ni Religió; de manera paral·lela, es defineixen objectius, mètodes, límits i relació amb la societat. Per part de la Ciència i de la Religió, se'ns presenten les respectives prioritats, com els motius de possible col·lisió, però de seguida la seva autora, la Júlia, ens convida al fet que formular-se dita col·lisió, en el fons plantejar-se aquest treball, ja és una manera d'alleugerir les distàncies del que per si és naturalment diferent. S'analitzen els casos de Galileu Galilei i Darwin per desvelar que les objeccions descansen moltes vegades en l'afany de poder o en els mateixos límits humans, i com l' heliocentrisme o l'evolucionisme són teories científiques que la religió catòlica les ha integrat i acceptat amb matisacions i teories complementàries fruit d'anys d’investigació. Precisament la Júlia insisteix en dues ocasions que no s'ha de confondre amb aquella religió que interpreta literalment la Bíblia, ja que òbviament aquesta darrera és la religió que convida a la contesa i oposició, sent la religió en la qual es fonamentaria l’ús dels tòpics. És precisament la darrera part teòrica la que s'ocupa de desfer aquests tòpics, i en què novament surt l'esperit filosòfic amb les consideracions d'Epicur respecte a Déu com a Summe Bé i omnipotent, i com argument que desment l’adhesió a la religió per por a la mort.
A aquesta part teòrica l’acompanyen quatre entrevistes realitzades a un físic, un prevere, un neurobiòleg i un químic-prevere, contingut que ha estat immers dins de la part teòrica del treball com a font que acompanya i recolza tota la font bibliogràfica.
Per una banda, la part formal de la investigació ha estat excel·lent, les fonts s’han detallat minuciosament, s’han integrat les entrevistes al cos del treball, i les parts de la recerca estan ben estructurades. Per una altra, la part teòrica integra elements diferents que cohesionen i conviden a la perplexitat i al diàleg. Cadascun dels apartats és iniciat amb cites que apel·len a la descoberta, i el dinamisme teòric i pensament viu acompanyen  la dialèctica ciència-religió al llarg de tot el transcurs. Ha estat gratificant llegir i rellegir el seu procés, confecció i desenllaç.


Ciència i Religió, una aproximació
, mereix ser premiat dins el marc del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya, ja que és una recerca que conjuga Ciència, Religió i Filosofia, però també és digne d'elogi si tenim present que el premi que s'atorga, Arnau de Vilanova,  és precisament la d'un home entès en medicina i, per tant, en ciència, però també entès en teologia i, per tant, en religió.


Així que enhorabona per aquest magnífic i excel·lent treball.

Yolanda Navarro