Guanyadors del Premi Arnau de Vilanova

Edició 2017



 

Reunit a Barcelona el dia 9 de maig de 2017 el jurat, presidit per la degana del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i format per Jordi Beltran del Rey, Joan Fernández Castillo, Yolanda Navarro Blanca, Carme Merchán Cantos i Gonçal Mayós, acorden acorden el següent:

A) Premi per a professors d’ensenyament secundari

PREMI:

Jornada de Filosofia de Girona 2016: de l’aula a l’àgora, presentat per Mercè Balcells i Morell, Institut Xifra i Masmitjà, de Girona

MENCIÓ:

És possible la filosofia després d’Auschwitz?: una experiència didàctica sobre el sentit i el valor de la filosofia en batxillerat, presentat per Juan Carlos Castelló Meliá, IES Benigasló, la Vall d’Uixó, Castelló

B) Premis per a alumnes de batxillerat

La major part dels treballs presentats són excel·lents. Compleixen tots els ets i uts d’un treball: la presentació –i alguns el resum en idiomes diversos adoptant la forma de paper. La introducció, les motivacions, objectius, hipòtesis, si escau. Notes bibliografia, cites. Això vol dir que el jurat intenta decidir els millors dels millors, i això és perquè destaquen en algun aspecte.

PRIMER PREMI:

En amor Ar-te, Abril Carretero Balcells, alumna de l’Institut Montserrat, de Barcelona

SEGON PREMI:

La naturalesa de l’amor: Amor romàntic o amor dolorós, Anna Garriga Porqueras, Laia Iniestas Suñé, Clàudia Vilà de Planell, alumnes de l’Institut Escola Industrial de Sabadell

TERCER PREMI:

L’essència de la felicitat, Georgina Tarrés Madrid, alumna del Col·legi Badalonès, de Badalona

ACCÈSSITS:

Nietzsche sota sospita, Paula Fernández Sarmiento, alumna de l’Institut Narcís Monturiol, de Barcelona

Sinestèsia i Kandinsky, Anna Fàbrega Serradell, alumna de l’Escola Graví, de Barcelona

MENCIÓ:

Laberints: La història d’un recorregut físic i espiritual, Joana Vela Turu, alumna de Col·legi Mare de Déu del Carme, de Terrassa

Transhumanismo: Homo Sapiens 2.0, Ainara Greciano Martín, alumna de La Salle, de Girona

C) Premis per a alumnes universitaris

PREMI:

Els problemes del doctor Frankenstein, de Gonzalo Fernández Codina

MENCIÓ 1:

De la guerra justa vers la pau perpètua: una anàlisi del conflicte araboisraelià, d’Àlex Agustí Polis

MENCIÓ 2:

Arqueologia del arte, d’Adrià San José Plana

Barcelona, 9 de maig de 2017

 

Ressenyes dels treballs premiats

Jornada de Filosofia de Girona 2016: de l’aula a l’àgora, presentat per Mercè Balcells i Morell, Institut Xifra i Masmitjà, de Girona

Es tracta d’un document complet que relata, ordena i recull els materials emprats i avalua l’experiència de la Jornada de Filosofia de Girona els tres darrers anys.

Diguem abans de res que és un treball de lectura obligada per a tothom que desitgi organitzar activitats col·laboratives de filosofia entre centres: quines complicitats cal cercar, les dimensions més enllà de les quals és difícil de gestionar, les maneres d’implicar l’alumnat. I sobretot, per la forma com vincula la història de la filosofia amb la reflexió filosòfica del jovent sobre els temes d’actualitat.

També s’hi pot aprendre del treball en equip del professorat, de com la millora de la didàctica no depèn tant de teories pedagògiques com de la pràctica reflexiva. Segur que hi ha altres centres arreu que han fet experiències similars, però potser exhaurits per la pròpia activitat, no els han quedat forces per avaluar i posar per escrit el que han realitzat.

Els materials que s’inclouen són una antologia de textos sobre el tema de la Jornada del 2013, “Què ens fa humans?”, instruccions sobre com realitzar una dissertació, algunes dissertacions d’alumnes i fitxes de treball sobre la pregunta central de l’activitat del 2016.

Si volem una societat madura, que sigui capaç de debatre seriosament, evitant el model televisiu, tolerant amb les opinions dels altres, l’experiència de discutir ordenadament i amb calma amb iguals a qui no coneixem –que és un dels nuclis de la jornada– és un dels elements, al nostre entendre, que  millor ajuden a consolidar la competència de la pràctica respectuosa de la llibertat d’opinió i expressió. Una pràctica que no vol formar part del circ de les opinions, sinó de les comunitats de recerca conjunta de veritats compartides, una pràctica de filosofia.

Gràcies a Mercè Balcells, podem aprendre de l’experiència d’aquests conjunt de centres gironins i del seu professorat de filosofia. Podeu tenir-ne un tast a http://www.xserra.net/moodle/course/view.php?id=3.
Jordi Beltran

És possible la filosofia després dAuschwitz?: una experiència didàctica sobre el sentit i el valor de la filosofia en batxillerat, presentat per Juan Carlos Castelló Melià, IES Benigasló, la Vall d’Uixó, Castellò.

És un gran honor per a mi fer menció d’un treball que és el recull d’una professió estimada. Juan Carlos, en cadascuna de les teves paraules exhales passió per la teva feina, professor de filosofia, defensant des de la memòria del nazisme l’eficàcia i necessitat d’educar en valors per construir una ciutadania cauta, responsable i solidària.

Des del 2008 emprens viatges filosòfics cap a Berlín amb els teus alumnes, i entre les raons que et motiven a fer-ho destaques la d’ensenyar a pensar des de l’actitud crítica que identifica la nostra matèria, ressaltant el fet d’aprendre a desobeir quan les obligacions són alienes als drets humans.

Tu mateix reconeixes el valor  propedèutic d’aquest projecte, abans, durant i després del viatge, sent alhora aquest procés l’eix del teu treball.  Inicies l’assignatura de primer amb la prèvia anàlisi de fonts que permeten presentar el genocidi, per passar després a la  vivència personal que aproxima l’alumne a fer filosofia, com deia Ortega, “desde el andar y ver”, per finalment ser partícips de propòsits en què s’impliquen i es rebel·len contra la manca de voluntat, per exemple, davant els refugiats siris.

Amb la teva experiència berlinesa construeixes una matrioixca filosòfica, tal com tu afirmes, per respondre si és possible la filosofia després d’Auschwitz. I la resposta és clara i contundent, partint d’un fet històric, evites l’oblit de l’error per aprendre’n, construint una resposta  ben clara i contundent de la necessitat de la nostra matèria per poder portar a terme una vida bona.

Juan Carlos, identifiques el Museu dels herois silenciosos com la teva part preferida de l’itinerari a visitar, ja que és on nodreix l’esperança necessària que empeny davant del drama. I per això vull felicitar-te personalment per la teva labor, que a part de justiciera, ensenya a evitar un altre naufragi col·lectiu com el nazisme. Enhorabona, de ben segur que ets un referent per als teus alumnes, però també per als teus companys d’Institut i per a aquells que, com nosaltres, hem pogut conèixer i saber de la teva experiència professional i/o filosòfica, formant els teus alumnes en esperit crític i valors per tal que les seves reaccions siguin més humanes.

Potser t’agrada tant aquest museu perquè t’identifiques  amb Otto Weidt: com ell ets una llum d’esperança enmig de la passivitat i/o complicitat d’avui dia.

Gràcies!

Yolanda Navarro

 

En amor Ar-te, Abril Carretero Balcells, alumna de l’Institut Montserrat, de Barcelona.

Abril Carretero Balcells, enhorabona, doble enhorabona, doble perquè en acabar la teva recerca ja expressaves el teu goig per haver fet realitat un somni teu, haver creat un llibre fusionant pensament i art, i avui reps el premi Arnau de Vilanova precisament pel resultat obtingut. Així que felicitats!

Congratulacions per l’estructura; has treballat de manera uniforme cadascun dels autors, des de Plató fins a Eva Illouz, passant per Aristòtil, Spinoza, Erich Fromm i Byung-Chul Han, manifestant els seus pensaments vers  l’amor, i per fer-ho primer presentaves els llibres respectius que han estat la font teòrica d’aquesta recerca. Tot seguit ressaltaves els aspectes més importants i definitoris que havies extret de la seva lectura, per passar a escollir una poesia que confinés amb el pensament de l’autor, per cloure amb la part que per a tu ha estat la més bella de totes, la part creativa. És en aquesta  on has il·lustrat el pensament que de l’amor en tenen els autors esmentats; t’has inspirat simètricament en cadascun d’ells, tant en una pel·lícula com en una cançó, i a partir d’aquí fusionaves –i a la primera, com tu has reconegut– el llenguatge artístic amb el filosòfic i el sentimental, acompanyant en l’edició, les imatges dels poemes o idees clau.

Abril, també vull destacar i agrair les directrius indicades per saber contemplar les imatges, perquè en fer-ho creaves pura poesia, que a més proporcionava la perspectiva que gestava el teu propi pensament.

Pots estar-ne ben joiosa, has creat un llibre que recull el que tu entens per l’amor des d’un punt crític, i de reclam, de l’amor més bell de tots. Per això sàviament ho has manifestat des del llenguatge que es fonamenta en els valors més bells i estètics, l’art. La teva recerca és una gran obra d’art i de pensament que tracta, com tu mateixa afirmes, del sentiment de què més es parla, que més es busca i s’idealitza: l’amor.

Enhorabona.

Yolanda Navarro

 

La naturalesa de l’amor: Amor romàntic o amor dolorós, Anna Garriga Porqueras, Laia Iniestas Suñé, Clàudia Vilà de Planell, alumnes de l’Institut Escola Industrial de Sabadell.

Agafar l’amor i la felicitat com a tema és, com es diu, entrar en un jardí. Entrar en un jardí perquè s´hi barregen sentiments diversos: el desig, la fantasia, l’estima, l’enamorament, però també la gelosia, la violència, la dominació, la submissió, l’agressió, la frustració. Perquè aquests sentiments acompanyen institucions cabdals en la nostra societat: el festeig, el matrimoni, la família, el patriarcat. Perquè tot això és objecte de judicis i prejudicis morals econòmics, polítics, religiosos.  I si hi afegim la qüestió hetero-homo-bi-trans-queer-i el que vingui som al fons del jardí....

Tanmateix, la joventut de les autores del treball les fa emprendre –amb tot el dret i de forma valenta– una ambiciosa recerca bibliogràfica que les porta a recensionar obres de Schopenhauer. Helen Fisher, Eva Illouz, Zygmut Bauman, més quatre manuals d’autoajuda sobre el tema i entrevistes a experts.  Així referencien honestament allò que han llegit, en comptes de fer refregits sobre el tema.

No només exposen allò que han entès de les diverses concepcions, sinó que realitzen la titànica tasca de comparar totes aquestes obres, especialment amb Schopenhauer, que seria el paradigma de la concepció, diguem-ne burgesa, de l’amor.

A això afegeixen una part d’investigació sociològica a través d’enquestes virtuals per contrastar les idees de Schopenhauer  i la vinculació entre l’amor i la felicitat.

Tot i que al meu entendre es deixen influir per una mirada biologista sobre el diferent capteniment de dones i homes que no té en compte la brutal censura social vers les dones que mostren tenir iniciativa sexual, el que finalment importa és que la conclusió les tres autores és honesta i palesa la mena de persones voluntarioses que són. I sobre tot, que es nota que segueixen digerint la cerca rigorosa que han fet.

Jordi Beltran

 

L’essència de la felicitat, Georgina Tarrés Madrid, alumna del Col·legi Badalonès, de Badalona

Destaca aquest treball per la seva anàlisi estadística de l’enquesta que han elaborat, que amplia el nostre coneixement de base empírica de com es concep la felicitat.

 

Nietzsche sota sospita, Paula Fernández Sarmiento, alumna de l’Institut Narcís Monturiol, de Barcelona.

Una cerca bibliogràfica que aplica la seva pròpia medecina al filòsof de la sospita.

 

Sinestèsia i Kandinsky, Anna Fàbrega Serradell, alumna de l’Escola Graví, de Barcelona

Sens dubte un dels treballs millor presentats, a banda de la seva qualitat acadèmica. 

 

Laberints: La història d’un recorregut físic i espiritual, Joana Vela Turu, alumna de Col·legi Mare de Déu del Carme, de Terrassa.

Aprofita el contacte amb un autor de llibres sobre laberints per acostar-nos la figura del laberint i especialment aplicar-ho com a metàfora de la vida humana.

 

Transhumanismo: Homo Sapiens 2.0, Ainara Greciano Martín, alumna de La Salle, de Girona

Un extens treball que resumeix diverses fonts  sobre l’impacte de la tecnociència en la constitució biològica humana. 

 

Els problemes del doctor Frankenstein, de Gonzalo Fernández Codina

Sorprèn agradablement que un treball sobre bioètica es presenti en forma literària, com un diàleg entre dos personatges, el doctor Frankenstein i el monstre. Un diàleg “sobre el naixement i la mort”. Aquest recurs  li permet exposar algunes problemàtiques bioètiques de manera àgil, rigorosa i brillant.

Les diverses parts giren entorn de la tria genètica, la maternitat subrogada, l’adopció, les discapacitats, el mer fet de tenir fills, entre altres. La forma que adopta l’autor ajuda a entendre de forma rigorosa i amena algunes problemàtiques d’actualitat. Tot això amb una base filosòfica notablement posada al dia.

Qui el llegeixi no hi trobarà ni un catecisme de respostes ni un catàleg acadèmic de les diverses posicions enfrontades sinó, sobretot, una exposició problematitzadora. L’autor reconeix que davant d’un cas real, no hem de recórrer a la supèrbia dels principis sinó a l’acció humil, curosa, prudent i amb consciència de la fal·libilitat. Això queda ben palesat gràcies al mode dialògic d’exposició  triat per l’autor.

Jordi Beltran