« tornar

Helena Ferrer i Francesc Garriga reben el Premi Ramon Fuster

Una vegada més, i amb la sala Ramon Fuster plena a vessar de col·legiats, amics i familiars dels guardonats, el dia 6 de març va tenir lloc l’acte de lliurament del Premi Ramon Fuster. Després d’unes paraules de salutació de la degana, Josefina Cambra, es va fer la glossa dels guardonats, i aquests van dir unes paraules d’agraïment.

La glossa d’Helena Ferrer va anar a càrrec de Mireia Montané, que després d’unes breus referències biogràfiques i unes emotives paraules adreçades als germans de la guardonada, presents a l’acte, va centrar el seu parlament en tres aspectes que va considerar determinants en la formació i la trajectòria vital i professional de l’Helena: el parvulari, els estudis universitaris i l’activitat docent. Amb la referència al parvulari Montessori, on va estudiar la premiada, la Mireia va sorprendre els que l’escoltaven, però va explicar que ho feia fer per remarcar la importància decisiva d’aquesta etapa en la formació de les persones. Per tal que quedés clara aquesta idea, s’hi va estendre a pler, a risc de no poder, a causa del minutatge establert pel protocol, dedicar el mateix temps als altres dos aspectes anunciats a l’inici del seu parlament. Els quals, d’altra banda, eren prou coneguts per la majoria dels presents ja que l’Helena Ferrer havia estat degana del Col·legi. En la seva resposta, ella va aprofitar per donar alguns detalls sobre la seva etapa a la administració educativa, que van completar la glossa que havia fet la Mireia.

Francesc Danés, que ja hi té la mà trencada perquè durant molts anys ha estat l’encarregat de fer la glossa dels premiats, va fer un resum mesurat, brillant i precís de la trajectòria com a docent i com a escriptor de Francesc Garriga. Sense deixar cap punt important al tinter, i sense entretenir-se perquè el temps establert també l’apressava, va sorprendre l’auditori amb la inclusió al seu parlament de fragments poètics del guardonat, que va recitar de manera mestrívola i que van fer descobrir a molts una veu poètica que fins ara ha estat injustament poc escoltada. Tanmateix, la concessió del màxim guardó de la poesia catalana, el premi Carles Riba 2012, contribuirà sens dubte a redreçar aquesta situació. Francesc Garriga, que durant la glossa no podia dissimular la seva incomoditat en sentir que parlaven elogiosament d’ell, va contestar amb unes breus paraules, molt ben pensades i molt ben dites.

Va presidir l’acte el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que havia estat deixeble  a l’Escola Sant Gregori de Francesc Garriga, i amb les seves paraules, tan breus, tan amenes  i tan ben construïdes, va demostrar que havia estat un bon alumne i que havia après bé la lliçó.