« tornar

II Jornades de Reflexió Educativa a la Seu d’Urgell i Andorra

L’escola de l’era digital

Sota el lema L’escola de l’era digital s’han celebrat, el 19 i 20 d’octubre, les II Jornades de Reflexió Educativa de la Seu d’Urgell i Andorra que organitza el Col·legi. El sol fet que s’hagin pogut celebrar, en un moment en què tantes iniciatives interessants no poden gaudir de la continuïtat que es mereixen per les circumstàncies de la crisi en què estem immersos, ja és una bona notícia. Però que, a més, s’hagin pogut desenvolupar amb èxit, tant de participació com de nivell de les ponències, ens omple de profunda satisfacció.

L’alt nivell de totes les intervencions, de tots els ponents i de tots els integrants de les meses d’inauguració i de cloenda fa pràcticament impossible, en aquesta ocasió, destacar-ne uns pel que pot tenir d’injust no citar també tots els altres, que també s’ho mereixen. Volem agrair-los a tots la qualitat de les seves intervencions, que ens han fet partícips d’unes reflexions molt lúcides i encertades que seran la base d’un document que farà públic més endavant el Col·legi, en el qual intentarem resumir el treball fet i fixar el punt de vista de la nostra institució. Sense entrar en detalls perquè l’espai no ho permet, podem afirmar que el debat ha estat molt útil per situar el repte que representa l’era digital en el punt que li correspon, lluny per tant de les reticències injustificades però també dels entusiasmes ingenus, que són les desviacions que cal evitar i que es fan presents inexorablement quan la societat viu un canvi important. Cal evitar els extrems, i creiem que, pel que fa a l’entrada de les tecnologies digitals a l’aula, durant les jornades es van posar les coses de manera clara en el seu punt just.

De totes maneres, i comptant amb la benevolència de tots els que no citem per no ser massa prolixos, voldríem posar l’accent sobre la conferència inaugural de Vicent Partal, que va fer una reflexió molt profunda entorn del tema central, la intervenció de Gabriel Ferraté, que va fer una interessant dissertació sobre el projecte educatiu Sòcrates, i la conferència  de cloenda, de Màrius Serra, que ens va fer pensar i, com no podia ser d’una altra manera, també ens va fer riure.

Cal destacar també la feina duta a terme en els quatre àmbits de treball, en els quals tant els ponents com els participants i moderadors van compartir coneixements i experiències, i van contribuir entre tots a assolir un molt bon nivell.

Abans d’acabar, però, és de justícia fer constar que sense l’alt i continuat suport que ha trobat el Col·legi en l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra les Jornades no serien possibles. Agraïm molt aquest suport, que pensem que és degut al profund interès per l’educació que ha manifestat sempre Monsenyor Joan Enric Vives, el qual, d’altra banda, manté des de fa molts anys una estreta vinculació i col·laboració amb el Col·legi, i n’és col·legiat d’honor. Les Jornades tampoc no haurien estat possibles sense la valuosa col·laboració del Ministeri d’Educació i Joventut del Govern d’Andorra i l’igualment valuós suport de l’Ajuntament de la Seu i la Universitat d’Andorra. En el capítol dels agraïments hem de fer una especial menció de la Fundació Caixa d’Enginyers, que ha estat fonamental per a l’organització de les Jornades. Hem de fer extensiu l’agraïment a tots els inscrits, que amb les seves intervencions van posar de manifest la seva categoria professional, i l’atenció i l’interès amb què seguien les ponències i participaven en els àmbits de debat. Així mateix, cal agrair el treball de les persones que s’encarreguen de l’organització, gràcies a les quals tots els detalls van funcionar a la perfecció.

Confiem que amb aquestes breus pinzellades puguem donar una mica d’idea de com han anat les Jornades a tots els que no hi han pogut assistir. A tots ells voldríem encoratjar-los perquè assisteixin a la pròxima edició, que estem segurs que es farà, perquè tots els que hem impulsat la segona edició ens hem conjurat a fer possible la tercera.