« tornar


La imitació. Seminari a càrrec d'Adriana Beltrán del Río

En un temps en què la bona literatura és aquella que aporta novetat respecte del que ja s'ha escrit, és difícil concebre que altres èpoques hagin pogut veure en la imitació la veritable mestria literària. La literatura novohispana, és a dir aquella que va sorgir al Mèxic colonial, és essencialment criolla. Escrita sobretot per espanyols i descendents directes d'espanyols, va constituir-se com un reflex fidel de les tendències literàries de la península. A l'Edat d'Or, en una societat poc conscient encara de la seva singularitat dins de l'imperi colonial espanyol, és difícil suposar una consciència literària novohispana. Així doncs, la imitació de la literatura peninsular va ser menys un exercici d'autojustificació que no pas una sèrie d'aprenentatges individuals. Demostrar-se escriptor volia dir, per alguns, provar la seva capacitat de construir una poètica pròpia a partir d'una obra admirada.

Més informació