« tornar

La nova gramàtica catalana, eix de les III Jornades de Llengua i Literatura

Organitzades el 10 i 11 de novembre pel Col·legi, amb la col·laboració de la Secció Filològica de l’IEC i el CESIRE, les jornades han girat entorn de la nova gramàtica catalana i com treballar-la a l’aula de secundària.

Aquestes Jornades, que enguany assolien la tercera edició, tenen l’objectiu principal de reflexionar, compartir experiències i actualitzar informació sobre la didàctica de la llengua i la literatura. Les del 2017 han girat entorn de la nova gramàtica catalana i com treballar-la a l’aula de secundària. El comitè científic estava format per Jacint Bassó, Francesc Danés, Pere Martí, M. Dolors Martí i Mila Segarra.

Les jornades es van iniciar el divendres 10 de novembre a les 16:30 hores, amb una conferència sobre la nova gramàtica, que va pronunciar Gemma Rigau, presidenta de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l’IEC. A continuació, a les 18:00 hores, va tenir lloc una taula rodona al voltant del concepte d’adequació i criteris de correcció, en la qual van participar Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Montserrat Carbó, professora de llengua i literatura catalana i autora de llibres de text, i Albert Pla Nualart, responsable lingüístic del diari Ara.

Dissabte al matí hi va haver una exposició de bones pràctiques al voltant de l’ensenyament de la gramàtica i tot seguit els participants van poder assistir als tallers simultanis sobre recursos didàctics per treballar aquest tema a l’aula. Hi van intervenir com a ponents Laura Farró i Roser Martínez, Marta Giralt Ruiz, Aaron Abelló, Álvaro de Pedro Alcalá, Àlex Gimeno, Núria AlturoDolors Villas, Vicenç Llorca, Montserrat Pons, Vicenç LlorcaSergi Cercós i Joan Bustos

Les Jornades de Llengua i Literatura: Nous temps, nova gramàtica volien donar resposta a la inquietud que nombrosos docents tenen de conèixer a fons la nova Gramàtica de la llengua catalana, una obra ingent, de 1.480 pàgines, resultat de molts anys de treball, que no modifica substancialment la norma, encara que hi introdueix certs matisos i més flexibilitat, que incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement normatiu, i que ha generat certa polèmica –o si més no debat– entre els lingüistes, i també els docents.