« tornar


Llibres dels col·legiats

 


L'Empaitagrills i la noia de la Lluna

Josep Francesc Delgado

Edicions Roure de Can Roca

2a edició, la Garriga 2012

En Roger, que viu a Menorca amb els seus pares, es fa amic d’en Quel, un pescador que li mostra les meravelles del mar. Però alguna cosa amoïna el vell pescador. Un dia en Quel li explica que ja no queden foques a les illes Balears, i que segons la llegenda de les noies de la lluna... De totes les històries que ha escrit Josep-Francesc Delgado, aquesta és una de les més emotives. El lector hi trobarà el món dels pescadors menorquins i la seva mar; un món que va viure l’escriptor quan era infant durant els anys seixanta del segle XX. És una novel·la que ens parla dels valors fonamentals en la nostra vida: l’amistat, la solidaritat, l’agraïment, la bondat i la importància de tenir la conciència tranquil·la.


Aprender de los hijos

Pilar Guembe i Carlos Goñi

Plataforma

2012

No hi ha experiència comparable a la de ser mare o pare. Sens dubte, perquè enriqueix infinitament. Cada fill ens porta el mateix missatge: "A partir d'ara tot serà a l'inrevés: aprèn qui ensenya, rep qui dóna, queda ple qui es buida.2


El poeta anglès George Herbert deia que "un pare val per cent mestres"; nosaltres pensem que la frase també es pot aplicar als fills. Ells són petits mestres que ens ensenyen coses grans: optimisme, il·lusió, imaginació, humor, alegria, confiança, serenitat... Si no fos per ells, probablement no haguéssim après a mantenir-nos sempre joves, a acceptar la frustració, a adaptar-nos a l'imprevisible, a treballar en equip, a gestionar el temps, a reajustar les preferències, a ser prescindibles...ç


Si educar consisteix a treure de l'altre el seu millor jo, els fills ens eduquen més que cent mestres. Gràcies a ells som, o intentem ser, millors persones. Gràcies.


Macrofilosofía de la Modernidad

Gonçal Mayos

dLibro

Rota, 2012, 316 pp.

Gonçal Mayos, professor de la Universitat de Barcelona, proposa en aquest estimulant llibre un nou concepte d'investigació: la macrofilosofia. "La macrofilosofia no busca l'erudició infinita, sinó la síntesi més àmplia possible, que permet tractar de forma comparativa, transversal, interdisciplinària i com un mateix model qüestions, relacions o objectes complexos que són estudiats per les diverses ciències." Aquí, Mayos aborda la macrofilosofia de la Modernitat: des de Descartes fins a Nietzsche, passant per Kant, Herder, Hegel i els filòsofs de la Il·lustració. Mayos aconsegueix delinear la trajectòria de conceptes (com subjecte, raó, llibertat, història o ciència) que avui són en la picota per la postmodernitat, als quals, però, encara no els hem trobat substituts.