« tornar


Llibres

Secció a càrrec de Pere Martí i Bertran

 

Recorregut artístic i literari per la Seu d’Urgell


Títol: La Seu d’Urgell. L’sketchbook d’Albert Viladés

Autor de les aquarel·les: Albert Viladés

Autor dels textos: Pep Albanell

Editorial: Editorial Andorra

Col·lecció: “Art”

Lloc i any d’edició: Andorra la Vella, 2016

Nombre de pàg.: 120

L’editorial Andorra, en la seva col·lecció “Art”,  ens ofereix una obra d’allò més singular en què es complementen com l’anell al dit més de vuitanta aquarel·les del pintor i professor Albert Viladés amb una vintena llarga de textos de l’escriptor Pep Albanell. Tot, com deixen clar el títol i el subtítol, centrat en la Seu d’Urgell i els seus encontorns.  No hi ha dubte, i no només per la quantitat, que les protagonistes indiscutibles del volum són les aquarel·les, magníficament reproduïdes i triades, que ens permeten de fer una passejada per tots els racons més significatius de la capital de l’Alt Urgell: places com la de Sant Roc, dels Oms, del Carme o de les Monges; carrers com el dels Canonges o el Major; indrets emblemàtics com el Passeig, els escoberts, les mesures, el Pati del Palau episcopal, la catedral i el claustre; sense oblidar llocs que també s’han fet un foradet en aquesta Seu mil·lenària com poden ser la Cooperativa del Cadí, el Seminari, el col·legi de la Salle o la biblioteca de Sant Agustí, entre molts d’altres.

Pel que fa als textos d’en Pep Albanell, molt lligat a la Seu, on va anar a viure des de molt jovenet i amb la qual ha mantingut molts lligams, malgrat haver-ne marxat gairebé fa cinquanta anys, com ens recorda en un dels textos introductoris: “Col·laborar en aquest llibre m’ha satisfet molt, ja que m’ha obligat a redescobrir i revisitar la ciutat on reposen els meus morts i que vaig deixar aviat farà una cinquantena d’anys, però amb la qual mantinc un constant ritual de retorn.” (p. 5). Pel que fa als textos, deia, i malgrat que el mateix Albanell els qualifiqui de “subalterns” (p. 6) respecte de les aquarel·les d’en Viladés, hem de dir que tenen la qualitat de les millors proses de l’autor de Ventada de morts o d’El Barcelonauta. No només s’hi nota l’ofici, també hi trobem la passió, l’amor per uns racons plens de records i de vivències que en molts casos recupera a partir d'anècdotes (quina petita joia la dels fòssils del terra del claustre de la catedral, per exemple!, p. 66), de contrastos entre el passat (el record que ell tenia de l’indret) i el present (com el veu ara que hi ha tornat amb ulls de mig foraster). En poden ser bons exemples textos com els dedicats al Pati del Palau (p. 52-53); a Sant Domènec (p. 76); a la biblioteca de Sant Agustí, que li fa acabar les set ratlles que hi dedica amb aquestes paraules tan certes i encertades: “El nou revivifica el vell.” (p. 78); o encara al dedicat al parc del Valira (p. 90), en què lloa les millores que hi ha fet l’administració per dignificar i recuperar l’indret.  Són textos que estic segur que no us cansaran, ans tot al contrari, us sabrà greu que s’acabin tan aviat. Són textos que han aconseguit plenament, a parer meu, el que pretenia l’autor, com deixa clar en un altre dels tres textos introductoris que ha escrit per al llibre: “Hi vaig donar algunes voltes i em va semblar que els meus textos havien de tenir l’aire lleuger, fresc i espontani d’un apunt fet sobre la marxa, sense massa excessos retòrics. Ni tampoc massa carregats d’informació formal que es pot obtenir millor i més fonamentada en d’altres publicacions.” (p. 6). Us ben asseguro que se n’ha sortit, que les seves pinzellades literàries són un complement magnífic a les pinzellades artístiques de les aquarel·les de l’Albert Viladés. Tant de bo tinguéssim un recorregut semblant de moltes altres ciutats de Catalunya.

 

Memòria històrica i amors juvenils


Títol:Camins de llibertat

Autora: Maite Carranza

Editorial: Edebé

Col·lecció: “Periscopi”, 21

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2016

Nombre de pàg.: 215

La Maite Carranza (Barcelona, 1958), sense cap mena de dubte, és un dels noms més destacats de la LIJ (literatura infantil i iuvenil) catalana actual. Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà i alguns dels seus títols, com ara la trilogia que forma La guerra de les bruixes (2005-2007) o Paraules emmetzinades (2010), ho han estat a més d’una vintena d’idiomes. A més, ha obtingut la majoria de premis del sector, inclosos alguns d’estrangers, des del Josep Ma. Folch i Torres (1986), passant pel Joaquim Ruyra (1989) o el Premi de la Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil (1987 i 2011). Una de les seves darreres novel·les, Camins de llibertat, s’endinsa en un tema d’una gran actualitat a la LIJ catalana, com és la recuperació de la memòria històrica, sense deixar de banda alguns dels ingredients més característics de la literatura juvenil com poden ser els primers amors. En destaquem aquests dos aspectes, perquè la novel·la gira al voltant de dos eixos indiscutibles, d’una banda el que podríem anomenar les vides del besavi Miquel: “O sigui que tenia un besavi revolucionari amb tres vides i tres morts possibles del qual no havia sabut gairebé res fins feia tan sols unes hores.” (p. 24). I de l’altra banda, el triangle amorós, que ja se’ns anuncia al “Prefaci” (p. 5-6) i que formen, a més a més de l’Alèxia, la protagonista, el Kilian i el David, companys d’aventures i més. Aquests dos eixos, com hem apuntat, marquen tots els aspectes de l’obra, inclosos els temporals, els estructurals i els tipogràfics. Ho diem perquè una part de l’acció, la principal, formada per vint-i-un capítols escrits en lletra rodona, s’esdevé als nostres dies i, doncs, té per protagonistes l’Alèxia, que n’és la narradora en primera persona, i els seus enamorats,  que coincideixen com a monitors d’un grup escolta que amb quinze nens i nenes fa una acampada al Pirineu, concretament al Pallars. L’altra part, la relacionada amb la recerca històrica familiar que fa l’Alèxia, aprofitant la seva estada al Pallars, és escrita en cursiva, la formen sis capítols, sense numerar, però titulats i intercalats entre els altres, més una carta final, centrats en la figura del besavi Miquel Gil i Dolz de Castellar, nascut a Igualada l’any 1902 (p. 213), esdeveniments que tenen lloc entre final dels anys 1930 i principi dels anys1940.

L’acció, doncs, també hi és doble. En primer lloc destaca la història d’amor de l’Alèxia, jove estudiant de batxillerat de 17 anys, rebel, fantasiosa i reivindicativa,  boja pel David, un noi més gran que ella, guapàs i una mica tímid, monitor de l’agrupament escolta al qual l’Alèxia ha pertanyut des de petita i amb qui compartirà campament d’estiu, per primera vegada ella també com a monitora. Aquesta relació es veurà compromesa, per no dir entrebancada o dinamitada i tot, per un altre dels monitors del campament, concretament l’intendent, el Kílian, obsessivament enamorat de l’Alèxia, que només el considera un amic. Un triangle amorós, com hem apuntat, molt ben resolt, gens tòpic i molt convenient en una novel·la juvenil, ja que a més a més de crear intriga, de ben segur que enganxarà els lectors joves. Els quinze nens i nenes del campament, més alguns altres personatges que hi apareixen, com l’àvia de l’Alèxia, el Cisco de cal Santamaria..., els podem considerar secundaris, però complementen perfectament els protagonistes i els fets que viuen al llarg d’aquells quinze dies d’estiu d’acampada i d’investigació.

En segon lloc, com també hem apuntat, destaca la història del besavi Miquel, que anem coneixent a través dels capítols en cursiva i narrats en tercera persona per un narrador omniscient, però també per la presència constant en l’acció principal, ja que l’Alèxia va entrevistant gent, fent petites troballes...,  que la portaran a descobrir que aquell besavi que la majoria tenien per un pròfug, en realitat va ser tot un heroi que va salvar moltes vides i que fins i tot va oferir la seva per la Llibertat (d’aquí el títol), en majúscules, en uns moments tan convulsos com van ser els anys finals de la Guerra Civil espanyola i els primers de la II Guerra Mundial, amb milers i milers de morts i de refugiats, molts dels quals van passar pel Pirineu.

Estilísticament és una obra molt rigorosa i ben documentada (històricament, geogràficament...); molt treballada lingüísticament, amb una especial atenció als registres, tant al pallarès com al juvenil o al més formal dels capítols en cursiva; i encara amb uns recursos literaris molt apropiats i rics, tot i limitar-se pràcticament a un parell, les exageracions i les comparacions, molt escaients i creïbles per a una narradora de 17 anys, l’Alèxia. Afegim-hi que hi ha molts fragments d’allò més elaborats, gairebé petites proses poètiques, i ho acabarem d’arrodonir: “Hauria volgut esdevenir fum, sortir fora de la tenda com un filet d’aire i fondre’m amb el cel estelat dels Pirineus. Envolar-me amunt, amunt fins a convertir-me en un punt brillant de l’espasa del gegant Orió i titil·lar eternament penjada del sostre del món perquè les generacions futures en mirar-me diguessin” (p. 89).

No voldria acabar aquesta ressenya sense fer esment de dos aspectes de l’obra, secundaris, però que em sembla que val la pena de no deixar de banda. El primer fa referència a un possible fons autobiogràfic o familiar de la història de l’avi Miquel, ja que la Maite Carranza de segon cognom, per molt que poques vegades l’utilitzi, es diu Gil-Dolz de Castellar. Ho corroboraria un dels agraïments finals: “A la meva família materna, i en especial a la meva tieta Marili, que em va parlar del meu avi, a qui no vaig conèixer” (p. 215). El segon, sap més greu haver-lo d’esmentar, però ho hem de fer, perquè per desgràcia cada dia sovinteja més en l’edició catalana: l’obra conté una trentena d’errors (castellanismes com ara “a les meves esquenes” o “posar carn de gallina”;  pronoms elidits o mal utilitzats, com per exemple  “aneu provant d’un en un”, “al David jo se la suava”, “Se’m van passar les ganes de remenar”... (a més d’altres de merament tipogràfics), fàcilment evitables amb una bona correcció; correcció que esperem que es faci en una propera edició, ja que la novel·la, no ho dubtem, en tindrà més d’una i més de dues, de reedicions, perquè pot ser una molt bona lectura escolar.