« tornar


Margarita Wirsing, una pionera en l'ensenyament de les ciències

En el Dia Internacional de la Dona volem recordar les nostres primeres col·legiades, que van ser pioneres en l’estudi universitari de les ciències i en la professionalització de les dones i van haver de viure la Guerra Civil, fet que en va afectar la vida professional. La història de Margarida Wirsing, que explicarem amb més detall, serà un primer exemple que ens permetrà conèixer aquesta primera generació de dones universitàries dedicades a l’ensenyament.

Margarita Wirsing i Bordas (Sant Feliu de Guíxols, 1911 – Barcelona, 1995). Va cursar els estudis de batxillerat a l’Institut General Tècnic de Girona (1922-1928) i la carrera de Física i Química a la Universitat de Barcelona (1928-1933). Va ser la primera dona llicenciada en aquesta temàtica a l’Estat Espanyol.

L’agost de 1936 va ser escollida comissària directora de l’institut de segon ensenyament de la seva població per encàrrec de l’alcalde Francesc Campà. Posteriorment va ser represaliada pel règim franquista i va patir dos consells de guerra que li van prohibir ensenyar. No va ser fins a finals dels anys quaranta que va poder reprendre la tasca educativa en una acadèmia privada. Gràcies als seus esforços, a l’octubre del 1952 es va inaugurar el Liceu Abat Sunyer (avui desaparegut), on va fer de professora, secretària administradora i directora.

Va ingressar com a col·legiada al Col·legi de Doctors i Llicenciats el 1942 (amb el número 1.009).

Va ser impulsora de l’Institut d’estudis guixolencs (1952) i redactora de la revista Àncora, de la qual va ser directora del 1961 al 1972, quan es va traslladar a Barcelona per motius laborals i va exercir de professora al Col·legi SIL. Aquesta revista va instituir un premi literari de poesia marinera que porta el seu nom. També va publicar diversos articles de divulgació científica, entre els quals “Apuntes de Prometeo” i “La ciencia se disculpa”.

Va organitzar classes nocturnes per a dones obreres i va escriure molts articles i notes amb el pseudònim L. d’Andraitx en diversos mitjans. Poc abans de la seva mort escriu VOLVES, crònica d’un any (1993-1994).

El 3 d’abril de 1965 se li va concedir el títol de Col·legiada de mèrit del CDL. Aquest títol vol destacar col·legiats que han destacat per la seva tasca docent i de difusió de la cultura i amb una llarga trajectòria dins el Col·legi.