« tornar


« tornar


Editorial

Notícies d’educació: l’informe PISA

Un any dóna per molt, en el camp de l’educació i en la majoria de camps. I com que ja ha passat un any, encara que sembli mentida, des que vau poder llegir el darrer número de la nostra revista, al moment de redactar aquest editorial ens hem trobar amb un bon nombre de temes que de ben segur han interessat, o poden interessar, als nostres col·legiats. Pensem en la possible derogació de l’anomenada Llei Wert, que tanta tinta va fer córrer i que tants posicionaments va fer adoptar, entre molts altres el del Col·legi; pensem en la publicació de la nova gramàtica de l’IEC, més descriptiva que no pas normativa, aplaudida i  qüestionada abans de poder ser llegida amb profunditat i tot; pensem en les campanyes de foment de la lectura tant al País Valencià (Pla Valencià de Foment del Llibre) com al Principat (Fas 6 anys. Tria un llibre), que volen incidir en la caiguda en picat de la valoració del llibre i de les biblioteques personals, a què tant ha contribuït la socialització mal entesa dels llibres de lectura; pensem en l’Any Ramon Llull, que tant de ressò ha tingut i que tants bons fruits ha donat, almenys pel que fa a edicions i actes per apropar-lo a tota mena de públics, inclosos els escolars; pensem en l’any Ramon Fuster, que si més no per a nosaltres ho ha ben sigut, i que també ha tingut molt bona acollida entre els col·legiats i ha donat un fruit que tot just està madurant, però que estem segurs que serà molt ben rebut: la biografia de Ramon Fuster que Genís Sinca ja està redactant a partir de documentació familiar, dossiers de premsa, entrevistes...; pensem... i  aquí afegiu-hi tants temes com vulgueu o si més no que us hagin interessat especialment en els camps que ens toquen de ben a prop.

Nosaltres, com que volem que la revista sigui un petit regal del qual pugueu gaudir durant aquestes festes que ja tenim a tocar, hem triat un tema que ens afecta molt directament com a docents i que aquest mes de desembre ha tingut un gran ressò a tots els mitjans de comunicació, amb titulars tan espectaculars com aquest, que ens ha cridat especialment l’atenció: La sortida del pou educatiu. Potser ja heu endevinat que ens referim als resultats de les proves PISA, que es van fer públics el 6 de desembre i que han suposat una veritable injecció de moral, ja que per primera vegada, des que es van iniciar l’any 2000, Catalunya hi ha superat les mitjanes de l’OCDE, d’Europa i de l’Estat Espanyol. Sens dubte que aquest és el titular més significatiu i més positiu, però n’hi ha més d’igualment brillants (i alguns de foscos, tot s’ha de dir), que val la pena que analitzem, encara que només sigui de passada, ja que un editorial no dóna per a gaire més. Comencem pels foscos.

Els principals aspectes negatius, que enfosqueixen una mica uns resultats tan esperats i desitjats, serien, segons els experts, d’una banda, la caiguda de la mitjana al conjunt de països participants (72 en aquestes proves), que ha fet que tant Catalunya com el conjunt de l’Estat hagin pogut escalar-hi posicions; de l’altra, la constatació que els resultats acadèmics continuen depenent de l’origen social i del bagatge cultural de les famílies, un fet que ens hauria de preocupar, perquè sempre hem defensat el sistema educatiu català com un dels principals ascensors socials, per no dir el principal. Si hi afegim que l’OCDE encara alerta sobre el nombre excessiu d’alumnes que repeteixen curs a l’ESO (el 21% a Catalunya i el 31% al conjunt de l’Estat ), entendreu per què volem deixar clar que encara no podem fer repicar totes les campanyes, que encara no ens en podem sentir tan cofois com per abaixar la guàrdia.

Dit això, anem per repassar breument aquest conjunt de dades que ha fet eixamplar tants cors, respirar tants polítics, començar a veure una mica de llum a tants i tants ensenyants... Recordem que les proves PISA que comentem es van dur a terme l’any 2015, que avaluen les tres competències considerades bàsiques (la comprensió lectora, les ciències i les matemàtiques), que les van fer més de mig milió d’estudiants d’arreu del món (35.200 a tot l’Estat, 1769 a centres catalans), de 15 anys i de 72 països, i encara que es fan cada tres anys, la qual cosa permet de veure l’evolució de cada país en cada una de les competències. Com hem apuntat, la notícia principal i més esperançadora és que els estudiants catalans, per primera vegada en aquests quinze anys d’història de les proves, hi han superat les mitjanes de l’OCDE, d’Europa i de l’Estat Espanyol.

Si analitzem els resultats competència per competència, ens crida l’atenció que en matemàtiques per primera vegada s’hagi arribat als 500 punts de mitjana (490 a l’OCDE i 486 al conjunt de l’Estat), la qual cosa vol dir haver augmentat 7 punts respecte de les proves de l’any 2012.  Pel que fa a competència científica, s’ha arribat als 504 punts (tant la mitjana de l’OCDE com l’estatal es troben als 493), la xifra més alta des que es fan les proves (l’any 2003 havíem arribat als 502, però a les del 2012 havien caigut al nivell més vaig: 492 punts). Respecte de les darreres proves, doncs, s’ha produït un augment de 12 punts. I pel que fa a la comprensió lectora val a dir que se situa en 500 punts (493 a l’OCDE i 496 al conjunt de l’Estat), un punt menys que l’any 2012 (els alumnes catalans hi van assolir 501 punts), però en una línia clara de superar les mitjanes estatal i de l’OCDE com s’esdevé des de les proves del 2009.

No ens volem estendre gaire més en dades, però sí que voldríem destacar-ne dues reflexions que se’n deriven i que ens toquen ben de prop. La primera fa referència a la resposta del nou ministre espanyol d’educació, Íñigo Méndez de Vigo, que en ser preguntat sobre qui s’havia d’endur el mèrit d’uns resultats com aquests no va dubtar d’assenyalar que el professorat en primer lloc, pel seu compromís amb l’educació malgrat les retallades. Una resposta diametralment oposada a la que va donar el ministre José Ignacio Wert sempre que se li va preguntar pels responsables d’uns resultats tan negatius com van ser els de les proves PISA de l’any 2012: el professorat, que no ha sabut adaptar-se als canvis, van ser les seves paraules aproximades. Ja comença de ser hora que es reconeguin els esforços del professorat per formar-se, per estirar pressupostos, per haver hagut de tornar a un voluntarisme que hem de mirar de poder compensar amb més mitjans i més recursos. La segona fa referència a un aspecte que tant a Catalunya com a la resta de l’Estat sembla que es valori ben poc a l’hora d’acostar-se a l’excel·lència educativa: la importància en la formació, en la selecció i en el reciclatge del professorat.  Així ho declaren països com Singapur o Finlàndia, amb algunes de les mitjanes més altes de les proves. O responsables de l’educació portuguesa, que, preguntats com explicaven el canvi tan radical en els resultats de les proves matemàtiques del seu alumnat no van dubtar a respondre que era degut a la inversió que s’ha fet en la formació del professorat. Aquí, tot i que se’n comença a parlar i es vol posar fil a l’agulla, les notes de tall per entrar a Magisteri encara són de les més baixes, la selecció del professorat encara és més burocràtica que altra cosa i de la formació permanent val més no parlar-ne, n’hi haurà prou que recordem el pressupost del Departament d’Ensenyament d'aquests últims anys.

Congratulem-nos d’aquests resultats, sí, però no abaixem la guàrdia, no oblidem que encara tenim molt camí per recórrer si ens volem acostar a països com els esmentats o si volem ser al capdavant de les comunitats de l’Estat en totes les competències, ja que actualment en tenim cinc o sis que ens superen en totes.

« tornar