« tornar

Posicionament del Col·legi sobre la LOMCE

 El convenciment que l’elaboració d’una nova llei educativa cada vegada que hi ha un canvi de govern té uns efectes negatius sobre la millora de l’educació ja ha arrelat majoritàriament en l’opinió pública. Les impressions inicials que van arribar des del Govern de l’Estat semblaven indicar que no es volia fer una nova llei sinó només uns retocs que la posada en pràctica de la LOE havia posat en evidencia que eren convenients i necessaris. La realitat final ha estat, però, una vegada més, una llei orgànica molt extensa que afecta gairebé la totalitat de la LOE. S’ha caigut, doncs, una vegada més, en el parany que tots dèiem que volíem evitar.

El document inicial que hem conegut fins ara és molt simple i no justifica ni argumenta prou bé les propostes que fa, algunes força discutibles. És per això que hi hem trobat a faltar un espai articulat que en facilités el debat previ. D’altra banda, voldríem fer notar, primer de tot, que a l’avantprojecte no s’observa una connexió prou convincent entre el diagnòstic efectuat i les propostes subsegüents, tot i que s’ha de reconèixer que s’ha fet un esforç per analitzar la situació educativa actual, que cal valorar positivament.

Com hem dit, les propostes són múltiples i diverses, i algunes generen molt de consens, com ara el reconeixement i la potenciació del talent de cada estudiant, l’increment de la utilització de les TIC, el foment de l’ensenyament de les llengües, l’augment de l’autonomia de centres... D’altres són més discutibles: els itineraris d’ESO, la creació del títol de formació professional inicial o bàsica, la potenciació de les matèries instrumentals en detriment d’altres. I finalment, algunes queden novament ajornades a l’espera de futures normes, com ara els aspectes relacionats amb l’accés a la funció pública docent i la carrera professional, qüestions que interessen de manera especial al Col·legi.

Voldríem ara centrar-nos en alguns canvis nuclears que estem segurs que preocupen el nostre col·lectiu professional.

Ens referim a l’increment del percentatge del currículum que correspon determinar al Ministeri i, encara més, a la implantació d’unes proves externes –revalides– d’àmbit estatal al final de cada etapa educativa, que poden, en la pràctica, tenir un efecte recentralitzador més eficaç que el percentatge més o menys elevat del currículum que han de determinar les comunitats autònomes. Creiem que no està demostrat que les proves homogènies fixades per l’Estat millorin els resultats dels alumnes ni que elevin la qualitat del sistema, ni menys encara que redueixen l’abandó escolar, mentre que sí que laminen les competències del Govern de Catalunya, perquè en fixar els criteris d’avaluació es determinen els continguts i les metodologies dels centres.

Aquesta posició del Col·legi de Llicenciats de Catalunya no vol dir que s’oposi a les proves d’avaluació, que són necessàries i imprescindibles, però cal organitzar-les de manera que no actuïn com un fre per a la contextualització de l’ensenyament i no representin un subterfugi per anar erosionant l’autonomia de Catalunya. I, també en aquesta línia, ens preocupa que això pugui qüestionar el model d’immersió lingüística.

Per tot això, caldrà seguir activament el debat social i parlamentari que ara comença i unir esforços per assegurar el marc competencial de Catalunya, i perquè les decisions que es puguin prendre a nivell estatal ajudin a construir una millora de l’educació que sigui significativa, gradual i continuada en el temps.

Voldríem, doncs, fer una crida al Govern de l’Estat perquè eviti la temptació centralitzadora que li és històricament gairebé inherent, i al Govern de la Generalitat, la comunitat educativa i els partits polítics catalans perquè estiguin amatents i evitin que aquesta nova reforma es converteixi en una envestida més contra el dret de Catalunya a exercir les competències en educació que recullen l’Estatut vigent i la LEC.

Barcelona, 27 de setembre del 2012