« tornar


Professorat de la Universitat Sènior

Joan Alberich i Mariné

Catedràtic jubilat de grec i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha dedicat a la pedagogia de les llengües i cultura clàssiques i és autor de diversos manuals per a l'aprenentatge d'aquestes matèries. Ha publicat La transcripció dels noms grecs i llatins (1993). És traductor de diverses edicions dels clàssics: d'Homer, La Ilíada, (1996), L’Odissea (1998), de Plató, Apologia de Sòcrates, Critó, (2000) , d'Eurípides, Medea (1990), Hipòlit (2002), Les bacants (2006) i de Marc Aureli, Meditacions (2008).

Jordi Parramon i Peralta

Professor superior de música (especialitat en pedagogia). Actualment és professor de matèries teòriques (llenguatge musical, harmonia, contrapunt, formes i història). Ha estat crític de música clàssica a diferents revistes (Grama, El Món, Montsalvat)) i col·laborador-redactor de la Gran Enciclopèdia Catalana de la Música.

Joan Astorch Eraso

Llicenciat en història de l’art, diplomat en conservació i restauració de béns mobles, màster MBA (ESADE), especialista universitari internacional en enginyeria de la taxació i valoració. Ha impartit nombrosos cursos i conferències per a diverses institucions. Taxador d’ obres d’art i pèrit judicial.

Carolina  Camañes Sánchez

Llicenciada en belles arts i doctorada en Restauració del Patrimoni Artístic per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral sobre el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va merèixer Cum Laude segons el tribunal que la va jutjar. Fa més de 25 anys que fa conferències sobre art i restauració. Restaura quadres i talles de fusta policromada. Membre de la Junta Directiva de FIRART de Sant Cugat.

Sam Abrams

És poeta, assagista, crític, articulista i traductor. Com a crític col·labora setmanalment al suplement cultural del diari El Punt/Avui. La seva darrera publicació és una nova edició de la producció lírica de Clementina Arderiu:  Jo era en el cant.  Obra poètica 1913-1972.  Ha estat secretari del Centre Català del PEN.  El 1998 va rebre de la Fundació Lluís Carulla el premi d’Actuació Cívica. El 2010 va ser guardonat amb el 31è premi d’Assaig Carles Rahola per Llegir Maragall, ara.  El 2012 va guanyar la beca Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona per preparar una nova edició de l’obra poètica de Joan Teixidor. 

Victoria Cirlot Valenzuela

Actualment és catedràtica de filologia romànica a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ​​i directora de l'Institut Universitari de Cultura de la mateixa Universitat. S'ha dedicat a l'estudi de l'edat mitjana: cultura cavalleresca i mística. Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figures de la destinació. Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval, Siruela, Madrid 2005. En l'àmbit de la mística medieval s'ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d'altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració). Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l'edat mitjana i el segle XX: Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente, Herder, Barcelona 2005, i a La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo, Siruela, Madrid 2010.

Ariadna Baulenas

Llicenciada en Història, DEA en arqueologia i prehistòria i doctora en història de l’art, és especialista en cultures dels Andes. Va fer una tesi doctoral sobre Illapa, el déu dels llamps i els trons de l’imperi inca. Actualment és directora de l’Institut de Cultures Americanes Antigues i investigadora associada de la Universitat Rovira i Virgili. Ha participat en projectes d’arqueologia, antropologia i història en diversos països, però molt especialment al Perú. Ha publicat articles en llibres i revistes tant de caire científic com de divulgació científica i té experiència en la impartició de classes, seminaris, tallers i conferències en diverses institucions.

Mercè Coll

Catedràtica de filosofia de secundària jubilada. Del 1988 al 2011 va formar part de Drac Màgic, Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals, on va participar en la direcció i programació dels cicles cinematogràfics de cada curs. Va ser codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, iniciada el 1993, del 2004 al 2011. Ha impartit nombrosos cursos de formació del  professorat en diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Ha realitzat tres cursos a l’Institut d’Humanitats del CCCB, dos cursos sobre cinema i filosofia i un curs sobre cinema i psicoanàlisi. Ha participat en diversos màsters i postgraus de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull. Ha participat en projectes d’estudis dirigits pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona. Del 1998 al 2007 va ser professora associada de literatura i cinema de la Universitat de Barcelona.

Irene Yúfera

Llicenciada en filologia i professora de llengua, actualment és professora associada del Departament d'Educació Lingüística i Literària de la Universitat de Barcelona. És membre del grup de recerca EDAP (Estudis del Discurs Acadèmic i Professional) i coautora del Manual de escritura académica y profesional (Ed. Ariel, 2014). Té experiència amb grups i tallers de lectura i escriptura autobiogràfica en diversos contextos, com ara en el marc dels cursos de Gaudir UB o a la llibreria Casa Usher.

Jacobo Zabalo

Doctor en Humanitats amb menció europea, imparteix assignatures de filosofia a la Universitat Pompeu Fabra des del 2005, i un curs de Cinema des del 2015. Ha participat en congressos i ha presentat ponències a París, Cambridge, Copenhaguen, Varsòvia i Granada. Ha publicat capítols de llibres i articles sobre l’obra de Schelling, Kierkegaard i Nietzsche en editorials i revistes internacionals. En la seva vessant de periodista cultural, els últims anys ha publicat crítiques musicals i assajos sobre estètica a La Porta Clàssica, Sonograma Magazine, La revista del Foment i la Revista Musical Catalana. Actualment és coordinador i redactor de la secció d’arts a The New Barcelona Post.  

Helena Rotés

Llicenciada en història moderna i contemporània i en història de l’art. Catedràtica jubilada d’història, escriptora i traductora. S’ha especialitzat en art contemporani (PEI, Programa d’Estudis Independents del MACBA) i en la relació entre art i literatura. Ha impartit cursos d’art i literatura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i ha publicat El libro de Rosalinda, amb el pseudònim Hipólito Pérez (Deriva, 1999); De la Finestra al Balcó, finalista del Premi Pere Calders de Literatura catalana (Proa, 2004), i El sueño del hombre gris, la biografía soñada de Francisco Xavier Goya (Ibuksgrup, 2010).

« tornar