« tornar



Revista del Col·legi

Número 137

Novembre del 2012

Articles


Editorial: El Col·legi es posiciona sobre la LOMCE

El convenciment que l’elaboració d’una nova llei educativa cada vegada que hi ha un canvi de govern té uns efectes negatius sobre la millora de l’educació ja ha arrelat majoritàriament en l’opinió pública. Les impressions inicials que van arribar des del Govern de l’Estat semblaven indicar que no es volia fer una nova llei sinó només uns retocs  veure més »


Dossier: Les sortides professionals d’història

Presentem un dossier sobre les sortides professionals d’història en moments de canvi en la docència i de discussió de les relacions entre la universitat i la societat.  veure més »


Museus i patrimoni: espais d’història

Les sortides professionals d'història
Agustí Alcoberro
Els museus del segle XXI són sistemes vius: centres de conservació i catalogació de patrimoni, certament, però també espais de recerca, de difusió, de creació i d’aprenentatge. En aquests moments els estats que es troben a la punta de llança de la producció cultural estan apostant, de manera molt àmplia, pels nous museus d’història  veure més »


Ensenyar història

Les sortides professionals d'història
Ramon Arnabat Mata
Ensenyar història, o qualsevol altre matèria, és quelcom més que una professió; és, també, una devoció. Avui a les nostres escoles i instituts no s’instrueix, sinó que s’educa, i és per aquest motiu que ensenyar requereix, a més d’un bon coneixement de la matèria específica, la història en el nostre cas, unes determinades habilitats pedagògiques i una voluntat didàctica  veure més »


Les sortides professionals dels historiadors en el món dels mitjans escrits L'historiador del futur

Les sortides professionals d'història
Clàudia Pujol
Si només tinguéssim en compte les sortides professionals tradicionals dels historiadors –centres d'ensenyament o institucions de recerca– ens veuríem obligats a parlar d'un futur poc prometedor per als joves que s'acaben de llicenciar. Les estadístiques no poden ser més reveladores en aquest sentit: no hi ha cap relació proporcional entre l'important nombre de llicenciats que cada any es graduen a les nostres universitats i les places vacants en els instituts, les escoles, els museus o els arxius. Però al mateix temps, i això és un fet esperançador, hi ha una forta demanda social de coneixement històric  veure més »


Els professionals de l’arqueologia: camps laborals

Les sortides professionals d'història
Marta Prevosti
Els arqueòlegs representen una branca dins dels estudis d’història amb característiques molt particulars que els distingeixen fortament de la resta dels historiadors. Es dediquen a la recuperació del passat, com a historiadors que són, però no es basen en la documentació dels arxius, sinó que prenen com a base del coneixement els vestigis de les restes materials. Això aporta una component diferent de la resta d’estudis històrics, lligada a la recerca a partir d’elements físics, on conflueixen àrees de coneixement ben diverses  veure més »


Entre gàngsters i batalles: documentar, preservar, interpretar i recrear el passat

Les sortides professionals d'història
M. Dolors Genovès
Enoch “Nucky” Thompson, polític i gàngster, passeja per l’Atlantic City de la llei seca amb barret i corbata de llacet. Scarlett O’Hara i Rhett Butler s’acomiaden al llindar d’una mansió de nous rics, a l’Atlanta de la postguerra americana. L’Andreu, un nen d’ulls grossos i mirada intensa, s’asseu a taula per menjar les misèries d’una altra postguerra, la nostra.  veure més »


Sobre la pràctica professional de la història

Les sortides professionals d'història
Josep M. Figueres
Tradicionalment hi ha hagut unes sortides específiques per a qui sentia la vocació del coneixement del passat, com ara la docència, que durant el franquisme i la transició s’estudiava dins els plans d’estudi de Filosofia i Lletres amb moltes altres opcions. Era només una especialitat. Avui qui vol estudiar història ho fa des del primer curs de carrera i pot seguir aprofundint amb especialitats  veure més »


Aprenentatge, realitats i virtualitats. L'impacte de les tecnologies digitals en la vida quotidiana

Miscel·lània
Oriol Izquierdo
La progressiva incorporació de les anomenades noves tecnologies o tecnologies de la informació i de la comunicació, les TIC, a les pràctiques professionals i personals ha modificat i modifica les relacions entre el subjecte i les realitats en què es desenvolupa: la relació interpersonal, la relació amb l'entorn i la relació amb la pròpia intimitat. Aquest article traçarà una ràpida panoràmica per aquest conjunt de transformacions  veure més »


La innovació a les aules de la mà dels nostres formadors

El comerç just: un exemple d’aprenentatge basat en projectes
Laura A. Boyd
Els reptes de la societat del coneixement posen de manifest la necessitat de treballar de forma transversal les competències bàsiques i d’aplicar estratègies dialògiques i interactives per facilitar l’aprenentatge constructiu a tot l’alumnat.  veure més »


Amor en temps enrevessats

Llibres
Pere Martí i Bertran
Lluís Llach (Girona, 1948) és ben conegut per la seva vinculació al món de la cançó, del qual es va retirar fa pocs anys i en el qual ens va deixar obres inoblidables, tant pel que fa a lletres com a músiques. Aquest vessant d’escriptor, eminentment poètic, que tothom li reconeixia ha fruitat en una novel·la, Memòria d’uns ulls pintats, en la qual trobem molts dels trets de les seves cançons: tendresa i denúncia, intimisme i compromís, preocupació per la llengua i pels aspectes formals...  veure més »


Llibres dels col·legiats

Secció destinada als llibres publicats pels col·legiats  veure més »