Inquiry in Science Education: International Perspectives (2004) Science Education, 88, 3, pp.397-419.
Aquest article recull el simposi ICASE que es va portar a terme el 2001 en l’encontre anual de la National Association for Research in Science Teaching (St. Louis, USA) per elucidar el paper de la indagació com a mitjà (la indagació com a mètode didàctic) i com a finalitat (la indagació com a objectiu d’aprenentatge, és a dir, com a component del coneixement sobre la naturalesa de la ciència). Als participants al simposi se’ls va demanar aportar les perspectives dels seus països sobre els aspectes següents: a) concepcions filosòfiques i pràctiques de la indagació en el currículum de ciències; b) exemples de la recomanació o ús de la indagació en el currículum, els materials curriculars, les activitats d’aula i les pràctiques avaluatives; i c) els factors i condicions, interns o externs al món de l’educació, que faciliten o impedeixen l’educació científica basada en la indagació.

Participants: Fouad Abd-El-Khalick (USA), Saouma Boujaoude (Liban), Richard Duschl (Regne Unit), Norman G. Lederman (USA), Rachel Mamlok-Naaman, Avi Hofstein (Israel), Mansoor Niaz (Venezuela), David Treagust (Australia), Hsiao-Lin Tuan (Taiwan).

Reconsidering the Character and Role of Inquiry in School Science. Analysis of a Conference.
Grandy, Richard; Duschl, Richard
Science & Education, 16, pp.141-166 (2007)
Resum d’un simposi organitzat per la National Science Fundation (USA) sobre la indagació científica, que va reunir educadors en ciència, científics cognitius i filòsofs de la ciència amb tres objectius. 1. establir el consens que existeix sobre la indagació científica; 2. debatre les implicacions que aquest consens té per a l’ensenyament de les ciències; 3. identificar les àrees on no hi ha consens per establir els punts en què pot ser més valuós investigar i debatre.

Enseñar y aprender investigando.
Monogràfic.
Alambique 52, pp.5-88 (2007)
Aquest monogràfic coordinat per Pedro Cañal es centra, en paraules del coordinador, “en una de las opciones más interesantes y prometedoras para una actuación docente consistente con el conocimiento vigente didáctico: la posibilidad de enseñar y aprender ciencias investigando”. El primer article, “La investigación escolar, hoy” de Pedro Cañal, aporta pistes i referències rellevants per a una aproximació actual a la investigació escolar: quins són els seus trets definitoris, quins obstacles hem d’afrontar els interessats en aquesta possibilitat d’implementació de les perspectives constructivistes, quina és la situació en altres països i amb quins recursos podem comptar per incorporar aquest enfocament.

Es citen els seguents projectes: Developing Inquiring Communities in Education Project (Universitat d’Ontario, Canada), Inquiry Page Project (site específicament dedicat a la investigació escolar); La main à la pâte (França), Investigando Nuestro Mundo (6-12) (Universitat de Sevilla).
Science Education now. A renewed pedagogy for the future of Europe.
European Comission. 2007.

Un document de la Comissió Europea que proposa l’ensenyament de les ciències a través de la indagació per tal de combatre la desmotivació actual dels estudiants envers les ciències. Es pot obtenir de la web de la Comissió Europea.

Modelització

Models in science and in science education: an introduction.
Coordinador: Michael R. Mathews
Monogràfic. Science & Education, 16, n.7-8, pp.647-881 (2007).
Número monogràfic de la revista Science & Education dedicat als models en ciència i a l’educació científica, que recull treballs d’investigació sobre l’elaboració i ús dels models tant en el camp de l’educació com en el de l’epistemologia.
Resum: La importància dels models en la història i en la pràctica actual de la ciència es reconeguda per tothom. En les darrers 50 anys els historiadors i els filòsofs de la ciència han dedicat molt temps a documentar i comprendre el paper dels models en la ciència i en les ciències socials. Una minoria d’estudis s’han interessat per la qüestió epistèmica central del estatus dels models, i de com els models es relacionen o no es relacionen amb els processos del món real, que se suposa que representen. En el camp de l’educació ha hagut un gran nombre d’nvestigacions sobre l’ús dels models com ajuts per a la memòria, com a maneres d’establir ponts entre l’experiència i la comprensió dels estudiants de les teories més abstractes de la ciència; i també s’ha realitzat molta investigació sobre la eficàcia de les pròpies experiències dels estudiants en la construcció i contrastació experimental dels models. Prestar atenció al component epistemològic de la construcció, funcionament i contrastació experimental dels models és actualment de gran interès a causa de la importància donada recentment als objectius de la “naturalesa de la ciència (“nature of science”, NOS) en els currículums de ciència de tot el món.
Relació d’articles: Mediated modeling in science education. The relation between idealisation and approximation in scientific model construction. The model-based view of scientific theories and the structuring of school science programmes. Models and modelling in Physics Education. A critical re-analysis or philosophical underpinnings and suggestions for revisions. Incommensurability and multiple models: representations of the structure of matter in undergraduate chemistry students. Models of the universe: children’s experiences and evidence from the history of science. The role of models and analogies in the electromagnetic theory. An historical case study. Historical models of gene function and their relation to students’ understanding of genetics.