Modélisation et simulation dans l’enseignement scientifique: usages et impactes
Resum: La modelització i la simulació representen un vast camp de les investigacions relatives a l’ensenyament científic i tecnològic, explorat des de fa decenis. Els treballs més antics que tenen a veure amb la modelització en ciències han estat llistats per Drouin (1992), que relaciona prop de 250 referències en els camps de l’epistemologia, la psicologia cognitiva i la didàctica de les ciències. S’han elaborat molts instruments didàctis basats en la modelització, que permeten categoritzar saber savi, saber ensenyat i funcionament de l’estudiant en front dels sabers (Tiberghien, 1994) i projectes d’ensenyament de la modelització (Martinand, 1992, 1994).
L’aprenentatge de la modelització en l’ensenyament de les ciències ha estat el tema d’un nùmero monogràfic de la revista International Journal of Science Education (2000). D’altra banda, en la revisió de les aportacions de la tecnologia informàtica a l’ensenyament de les ciències, realitzat per Linn (2003), la visualitizació dels fenòmens científics, i els models cientifics i la simulació, representen dos dels principals dominis abordats per l’autor. Per tant, les qüestions plantejades en aquest número d’ASTER, dedicat a la modelització i la simulació en l’ensenyament de les ciències, són plenament d’actualitat.
Relació d’articles (Sumaris en castellà, pp.192-195): ¿Pueden los niños pequeños adquirir conocimientos sobre el mundo físico utilizando un simulador? Simular un fenómeno biológico: el caso de la flexión-extensión del brazo. Un acercamiento integrado de modelización científica asistida por ordenador. Lo real y lo virtual en la enseñanza de las ciencias de la naturaleza. Una tipología de las funciones de los modelos formalistas: el ejemplo de la biología. Modelización: un acercamiento epistemológico.

Bibliografía sobre la modelització

• GUTIÉRREZ, R., 2004. La modelización y los procesos de enseñanza/ aprendizaje, Alambique, 42, p.8-18.
• ALIBERAS, J. J. (2006). Diàleg socràtic a la classe de ciències. Revista del professorat de ciències de primària i secundària, 3, pp.29-33.
• CAAMAÑO, A. 2003. Modelos híbridos en la enseñanza y aprendizaje de la química. Alambique, 35, pp.70-81.
• ALAMBIQUE. 2003. Los modelos en ciencias. Alambique, n.35.
• ALAMBIQUE. 2004. De las concepciones a los modelos en la enseñanza de las ciencias. Alambique, 42.
• DOMÍNGUEZ, X.M., GARCÍA-RODEJA, E., DE PRO, A., 2003. El uso de modelos en la enseñanza-aprendizaje de la física. Alambique, 35, pp.53-59.
• SÁNCHEZ,F., VALCÁRCEL, M.V., 2003. Los modelos en la enseñanza de la química: concepto de sustancia, Alambique, 35, pp. 45-52.
• PINTÓ,R. 2004. ¿Qué modelo de energía deseamos que construyan nuestros estudiantes de secundaria? Alambique, 42, pp.41-54.
• CAAMAÑO,A. , MAESTRE, G., 2004. La construcción del modelo de ión, en la intersección entre el modelo atómico molecular y el modelo de carga eléctrica. Alambique, 42, pp. 29-40.
• IZQUIERDO, M., ALIBERAS, J. 2004. Pensar, actuar i parlar a la classe de ciències. Per un ensenyament de les ciències racional i raonable. (cap.6. Disciplines científiques i models mentals. cap 7. Aprenentatge dels models). Servei de Publicacions de la UAB. Materials 150.
• GILBERT,J., BOULTER, C.J. 2000. Developing models in Science Education. Kluwer Academic Publishers.
• JUSTI, R., GILBERT, J., Models and modelling in chemical education, en J.K. Gilbert et al., Chemical Education: Towards Research-based Practice. Kluwer Academic Publishers. 2002.
• MATHEWS,M.R. 2007. Special issue: Models in science and in science education. Science & Education, 16, 7-8.
• DE JONG, O., VAN DRIEL, J., 2003. Growth of prospective chemistry teacher’s pedagogical content knowledge of models and modeling. Seminar Research in chemistry teaching: new trends: context and modelling, Barcelona, 23.25 April 2003.
• DE JONG., O., VAN DRIEL, J., & VERLOOP, N. (2005). Preservice teachers’ pedagogical content knowledge of using particle models in teaching chemistry. Journal of Research in Science Teaching, 42, 947-964.
• HARRISON, A., & DE JONG, O. (2005). Exploring the use of multiple analogical models when teaching and learning chemical equilibrium. Journal of Research in Science Teaching, 42, 1135-1159.
• ALIBERAS, J. (2006). Diàleg socràtic a la classe de ciències. Revista del professorat de ciències de primària i secundària, 3, pp.29-33. S’hi analitza pas a pas un diàleg socràtic sobre l’àtom a 3r d’ESO mitjançant el qual el professor intenta que l’alumnat construeixi un model de l’àtom que li permeti fer inferències.

Bibliografia sobre analogies

• OLIVA, J.Mª; ARAGÓN, Mª.M.; MATEO, J. y BONAT, M. (2001) Una propuesta didáctica, basada en la investigación, para el uso de analogías en la enseñanza de las ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 19(3), 2001, 453-470.
• OLIVA, J.Mª. (2003). Rutinas y guiones del profesorado de ciencias ante el uso de analogías como recurso en el aula. Revista Electrónica de Enseñanzade las Ciencias. Disponible en línea
• OLIVA, J.Mª. (2004). El pensamiento analógico desde la investigación educativa y desde la perspectiva del profesor de ciencias. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias, 3(3).
• OLIVA, J. M.. 2004. El papel del razonamiento analógico en la instrucción histórica de la noción de fuerza gravitatoria y del modelo de sistema solar (1ª parte). Revista Eureka sobre enseñanza y divulgación de las ciencias, 1, 1, pp. 31-44. Disponible en línea.
• OLIVA, J:M. 2006. Actividades para la enseñanza de la química a través de las analogías. Revista Eureka sobre enseñanza y divulgación de las ciencias, 3, 1, pp. 104-114.