« tornar


Teresa Juvé i Acero, premi Ramon Fuster 2018

La Junta de Govern, en sessió ordinària del dia 24 d’abril de 2018, ha acordat concedir el Premi Ramon Fuster a la col·legiada Teresa Juvé i Acero, vídua del polític Josep Pallach, en reconeixença a la seva meritòria aportació a la docència i a la literatura, pel compromís de solidaritat i lluita en temps difícils i per l’impagable testimoni de tot el que ha vist i viscut.

L'acte de lliurament del guardó, presidit pel Molt Hble. president de la Generalitat de Catalunya Joaquim Torra, se celebrarà el proper 4 de juliol, a les 19 h, a la seu del Col·legi. Us preguem que confirmeu l'assistència a activitats@cdl.cat o al telèfon 933 170 428.

Ressenya biogràfica

Antiga alumna de la prestigiosa Institución Libre de Enseñanza de Madrid i de l’Institut-Escola de Barcelona i mestra, pedagoga i escriptora, aquesta col·legiada de 97 anys ha tingut una llarga trajectòria dedicada a l’ensenyament, a la literatura i a l’activisme polític en una època molt dura per al nostre país. Vídua del polític Josep Pallach, va compartir amb ell molts anys de lluita perquè el nostre país assolís de nou la democràcia perduda.
La seva vocació d’escriptora es va iniciar molt aviat, d’adolescent, quan encara vivia a Madrid, la seva ciutat natal. Escrivia poesies en castellà i des de llavors no ha deixat mai d’escriure en castellà, en català i en francès. Sempre té algun projecte de llibre. Primer es documenta molt abans de començar a redactar, té una idea global i després la va estructurant, però no improvisa, va trobant els moments per anar inserint l’estructura que ja té pensada. 
Fins i tot es va presentar a un premi Nadal. Ella mateixa ho considera una gran gosadia per part seva. Va escriure uns records del que havia viscut quan va arribar a França com a refugiada, el va titular La charca en la ciudad i el va enviar al premi Nadal del 1964. Va arribar fins a semifinalista, però el van descartar per no haver-lo de publicar. Va ser un gran èxit que arribés tan amunt. La temàtica que hi abordava era incompatible amb el règim franquista que hi havia llavors.
Escriu regularment els “Flaixos per al meu blog”, una mena de diari personal, ha escrit sobre pedagogia i, a més, una sèrie de novel·les de detectius situades als segles XVI i XVII, en època de Felip II i protagonitzades pel Portantveus Plagumà. Aquest va ser un personatge real del segle XVI. Tenia la seva cort de justícia, havia d’anar a veure com anaven les coses en cada vegueria i hi podia intervenir. Teresa Juvé va pensar que aquest personatge podria ser molt bé un detectiu. Sempre ha estat una gran lectora de novel·la negra, sobretot de Simenon i Agatha Christie.
És una dona poliglota. El seu pare era català i la mare, castellana, així que de ben petita els parlava tots dos. Però la seva llengua materna era la castellana, la seva “llengua del cor”. Amb el seu marit, en Josep Pallach, es parlaven en la llengua del cor, ell en català i ella en castellà. Després, a l’exili va aprendre el francès i més endavant l’anglès. Fins i tot va aprendre alemany i el va fer servir en alguns actes com a membre de la Resistència francesa. Però el que li passa amb l’alemany és que el va deixar molt “endins” i ha de fer un gran esforç per deixar-lo sortir. Potser és perquè el relaciona amb vivències molt dures i greus.
No podem oblidar la seva faceta com a pedagoga i mestra. Va començar a França. Un professor francès que els coneixia de la Resistència els va fer entrar al seu marit i a ella com a professors del Lycée Expérimental Mixte de París. És a dir, en aquell institut experimentaven si era convenient l’ensenyament mixt. L’experiment els devia semblar positiu i des de llavors les escoles franceses ja són mixtes.  Abans de París, però, va fer classes d’espanyol a Orleans, ella en un institut de noies i el seu marit en un de nois. Evidentment ningú volia aprendre l’alemany i l’espanyol era la llengua estrangera que s’estudiava als instituts.
En tornar al país, el matrimoni va estar durant dos anys fent classes de francès en un institut de Girona. Després ja es van traslladar a Barcelona, i els van contractar com a professors de la Universitat Autònoma. Teresa Juvé hi ensenyava literatura occitana del segle XVI, que era el que havia estudiat a Tolosa de Llenguadoc i en què s’havia doctorat, i també traducció literària.
Teresa Juvé sempre ha defensat la importància d’ensenyar valors en l’educació dels infants. També considera molt important que els pares s’hi impliquin, cada alumne és únic i especial. Segons ella, tothom educa, s’educa a tothom. Hi ha d’haver la implicació de tothom en l’educació de les criatures. La família ha d’intervenir en l’educació de l’infant en comunicació amb els mestres, ja que la vida del nen no està compartimentada, és una vida general i tot el que en forma part ha d’estar en contacte. Creu que de vegades s’oblida el més essencial, que és que el respecte d’un mateix va en concordança amb el respecte dels altres. I això ve de l’escola, és a l’escola on un ho aprèn, i és per aquest motiu que pensa que és importantíssima l’escola primària, i també és molt important que els pares puguin ajudar. Un bon mestre, una bona mestra, diu Juvé, ensenyen l’alumne a respectar-se a si mateix i respectar els altres, naturalment. És a dir, a ser bons individus.

 

 

Vegeu més informació sobre el premi Ramon Fuster.