« tornar


Una obra clau sobre la situació de la formació professional

Salvador Carrasco Calvo

 

Antonio Luzon y Mónica Torres (coord.)

Políticas de FP en España y Europa: perspectivas comparadas

Editorial Octaedro / ICE UB, Colección Educación Universitaria

Barcelona, 2013. 332 pp.

L’Editorial Octaedro i l’ICE de la Universitat de Barcelona coediten una obra que considerem d’alt interès per analitzar la situació actual de formació professional a Europa, Catalunya i Espanya.

En primer lloc, cal destacar i elogiar l’esforç extraordinari invertit en l’edició d’aquest llibre. Som davant d’una laboriosa recopilació d’articles de revistes especialitzades i capítols de llibres, traduïts en molts casos de l’anglès i l’alemany, i d’aportacions originals sol·licitades a autors espanyols i catalans. En total s’hi publiquen fins a tretze col·laboracions. I s’edita en unes circumstàncies crítiques, tant per les limitacions pressupostàries de la universitat com per la profunda crisi en què es troba el sector de l’edició del llibre universitari. L’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i Octaedro demostren amb fets que tenen idees clares i saben invertir en línies prioritàries de futur. Editar un llibre com aquest avui és qualsevol cosa menys una operació mercantil pensada des de la perspectiva del guany econòmic. La importància del tema s’ho mereix, estant com estem a les portes de la presentació d’una proposta de Llei de l’FP al Parlament de Catalunya.

Compartim el criteri i la convicció dels editors, segons els quals part de la formació professional és educació superior i ha de ser considerada i investigada com a tal. Igualment, creiem que és necessari un gran debat social i acadèmic sobre uns ensenyaments claus per a la productivitat i l’eficiència, per a la qualitat dels productes i serveis, per a la capacitat d’innovació i per a les necessitats del món econòmic. No podem quedar indiferents davant la “menysvaloració social” de la formació professional. Tampoc davant la relativa desconnexió, encara existent, entre l’ activitat docent, els centres i les empreses.

El llibre que comentem mereix tenir una influència real i positiva, atès el moment clau per què passa la formació professional. Cal felicitar els coordinadors de l’obra per la selecció dels autors, destacats especialistes europeus, catalans i espanyols, i per la qualitat i el rigor dels textos seleccionats.

 

1. El contingut del llibre

En la primera part de l’obra s’exploren conceptes d’economia i educació

directament relacionats amb l’FP. Així, s’hi presenten els resultats de recerques sociològiques rellevants sobre les relacions entre l’organització del treball i l’educació, com a conseqüència dels canvis del sistema productiu (capítol 1); es mostren tres perspectives o concepcions teòriques sociològiques des de les quals s’aborda l’estudi sobre la realitat de l’FP a escala internacional (economicotècnica, institucional i cultural), per concloure que l’educació professional és un element que contribueix decisivament al canvi en el camp de l’organització del treball i dels llocs de treball (capítol 2). Es distingeix entre conceptes com professió/ocupació i “activitats per guanyar-se la vida”, en el marc d’una evolució del mercat de treball europeu, tendent a la precarització i la desregulació de les condicions laborals (capítol 3). (Cal dir que s’al·ludeix al que coneixem avui com a minijobs? ) També analitzen molt críticament l’ús i abús de la noció de competències, partint de la distinció entre la “noció genuïna de competència” i el que s’entén com a tal quan es parla de l’ensenyament “basat en competències”: un contrasentit, se’ns diu en un dels capítols (capítol 4). La primera part acaba analitzant la complexitat de la governança de l’FP (capítol 5). Un capítol que està en la línia dels estudis sobre La governança dels sistemes universitaris, publicats recentment a la Col·lecció Universitària d’Octaedro i presentats a la seu del Col·legi de Llicenciats el passat mes de març L’obra ens suggereix la conveniència i necessitat d’obrir el debat sobre el model subjacent a les propostes europees de formació professional.

En la segona part del llibre es fa una anàlisi crítica, molt documentada i fonamentada, de les propostes de la Unió Europea per a l’FP i del biaix neoliberal dels plantejaments que dominen en l’actual moment europeu. L’anàlisi de la situació i dels models europeus es fa considerant temes i vessants com els següents: el discurs sobre l’educació i l’FP a Europa des de la perspectiva del canviant mercat de treball dels països europeus: l’anomenat “ideal regulador europeu”, que tendiria a influir o, fins i tot, organitzar les “polítiques nacionals” dels estats membres, subjectes, per altra banda, amb competència exclusiva per regular l’FP (capítol 6); els supòsits de l’Estratègia de Lisboa (2002-2010) o l’adopció de la de l’Europa 2020, analitzats, en el capítol 7, amb una exhaustiva revisió de documentació de la Unió Europea; la internacionalització de conceptes fonamentals i bàsics per als plantejaments de les reformes de l’educació professional (capítol 8); l’anàlisi crítica dels discursos europeus sobre “l’ocupabilitat” i “l’emprenedoria” , amb la constatació de l’oblit o postergació, en plena crisi, de les polítiques actives de foment de l’ocupació (capítol 9).

En el llibre hi ha interessants elements d’anàlisi sobre l’experiència alemanya i la danesa, que ens permeten defugir simplismes i ens dissuadeixen de manllevar acríticament coses d’aquests o d’altres països (pp. 39, 106, 112).

Sens dubte, ens trobem davant d’una aportació que obliga a pensar i que no deixa indiferent el lector. Des de la lectura dels primers originals vaig pensar que l’obra ens podia ajudar a ser lúcids, cautes i crítics.

En la tercera part el llibre aborda la situació de l’FP a Espanya i a Catalunya. Sembla que, per fi, la tradicional separació entre el sistema educatiu i l’FP es va diluint i superant. L’obra aborda l’eficàcia de l’FP reglada a l’Estat Espanyol (capítol 10) i entra en l’anàlisi de la legislació actual (capítol 11), indicant-nos, per exemple, que hi ha un disseny artificiós i retòric del “sistema integrat de la formació professional inicial, l’ocupacional i la permanent”, però, tot sigui dit amb paraules d’un dels autors del llibre, que deriva, de fet, la seva concreció a un futur incert. També es revisen els avenços realitzats en el camp de disseny de les competències professionals (capítol 12).

El capítol 13, amb el qual es tanca l’obra, és per nosaltres d’especial interès: Josep Francí hi presenta la transformació de l’FP a Catalunya i fa una suggerent proposta de prioritats per als propers anys. L’autor fa, al nostre entendre, un bon diagnòstic de la situació, un balanç dels primers resultats i una revisió dels reptes actuals. Alguns dels lectors potser recordarà aquelles primeres Jornades sobre la Relació FP- Empresa, de les Escoles d’Estiu de finals dels anys 1970 celebrades a Bellaterra, organitzades des d’una incipient Associació de Professors de FP, amb seu aleshores al Col·legi de Llicenciats, per l’infatigable Pere Roig en col·laboració amb Carles Olartecoechea... i molts altres. No oblidem d’on venim i la importància del llarg camí col·lectiu fet a Catalunya: ha estat la tasca tenaç i convençuda d’un professorat i uns centres de FP que van esdevenir pioners de la reforma educativa que vindria després. Avui milers de ciutadans catalans es beneficien d’una nova formació professional. El pas endavant fet al llarg de la darrera dècada és gegant i tenia unes bases reals al darrere: hi havia uns tenaços i ardits professionals que, a la fi, han fet possible una situació avui carregada de possibilitats de futur.

2. Tres consideracions finals.

– La diversitat d’estructures, de pràctiques industrials i de models de FP a Europa ens permet afirmar que no hi ha un model de referència per imitar o reproduir. Les trajectòries nacionals, les tradicions sociopolítiques, econòmiques i culturals, son factors determinants dels models de formació professional. El cas real de Catalunya n’és una prova més.

La mirada a models i experiències internacionals en el camp de l’educació ha estat una constant de la pedagogia i l’educació catalana des dels inicis del segle passat. Ha estat, però, una mirada plural i mai ens ha conduït a imitacions, més o menys mimètiques, del que els nostres mestres i professors coneixien en viu i en directe a l’exterior (als EUA, Itàlia, Bèlgica, França, Regne Unit o Alemanya...). El model de l’Escola Catalana es va anar configurant, al llarg de tot el segle passat, a partir de la pròpia realitat, innovant a partir del que es practicava a les aules i des del coneixement directe de les realitats i corrents educatius dels països més avançats de l’entorn. Aquest és, entenem, el camí que cal seguir.

– M’agrada afirmar que hem d’estar previnguts davant del llenguatge que habitualment es fa servir. El llenguatge “ens pensa”, de vegades, molt més del que nosaltres mateixos pensem o “ens pensem”. Molts conceptes son polisèmics, tenen més d’una sola i única significació i han de fer-se servir amb una fina cautela: competències, flexibilitat, ocupabilitat, emprenedoria, rànquings, competitivitat, especialització, excel·lència... Tot un vocabulari amb el qual molt sovint es legitimen opcions ideològiques legítimes, però també molt discutibles, o altres tipus d’interessos. Aquest llenguatge és qualsevol cosa menys innocu i neutral.

– La realitat de l’FP, ara i aquí, està marcada per la complexitat: son molts els factors que cal considerar; molts els agents que hi intervenen; i molts els reptes de futur plantejats. La governança del sistema de FP és, també, molt complexa i plagada de dificultats. En el moment de pensar la nova Llei de l’FP aquesta reflexió sobre la governança esdevindrà un tema clau. Tanmateix, avui és possible avançar amb realisme gràcies als actius existents. Cal, però, l’impuls de noves mesures d’estímul i la dotació pressupostària imprescindible, inclús en la compromesa situació econòmica en què ens trobem.

Per acabar, vull recomanar als interessats en el tema la lectura d’una obra clau, útil, escrita amb rigor i esperit crític i independent.