Inscripció »

Universitat Sènior

Aquesta activitat que ofereix el Col·legi en la seva tercera edició va adreçada a col·legiats en diferents col·legis professionals i a titulats universitaris sense col·legiació, majors de 55 anys.

Oferim la possibilitat de gaudir del coneixement des d’una perspectiva cultural de nivell universitari. La docència és a càrrec d’experts en cadascun dels àmbits.

Es podrà optar a participar en un o més cursos. S’impartiran dues hores per setmana al llarg de tot el curs acadèmic, d’octubre a maig.

Cadascun dels cursos, tot i estar concebut com una unitat independent, està pensat i programat per tenir  continuitat al llarg de 4 anys. Els continguts es desenvoluparan amb el propòsit d’oferir una visió completa de cada temàtica al llarg de tot el període.

Cada curs té una durada de 50 hores. Qui cursi al llarg de diversos anys un total de 400 o 600 hores obtindrà el corresponent títol  acreditatiu emès pel Col·legi de Llicenciats.

Paral·lelament es duran a terme sortides i activitats culturals complementàries i cursos de curta durada sobre temes d’actualitat (no inclosos en el preu) que s’anunciaran oportunament.

El preu per curs és de 190 euros per als nostres col·legiats i per a membres d'altres col·legis professionals. Aquests últims hauran de fer la inscripció telefònicament al 933170428 (de 9 a 14 i de 16 h a 20 h) (si no us va bé trucar, també  podeu enviar-nos un correu a matricula@cdl.cat indicant  el número de telèfon, així com la franja horària en què us hem de trucar).

Si no es té la condició de col·legiat, el preu del curs és de 240 euros. En aquest cas s’haurà d’acreditar la titulació universitària corresponent.

Lloc de realització: Col·legi de Llicenciats. Rambla de Catalunya, 8 Barcelona

Programa d’activitats del període 2014-2015

Curs de cultura clàssica I Curs d’història de l'art I
Curs de cultura clàssica II Curs d’història de l’art II
Curs de cultura clàssica III Curs d'història de l'art III
Curs d’història de la música I Curs de literatura universal I
Curs d'història de la música II Curs de literatura universal II
Currículum del professorat
Curs de literatura universal III

Curs de cultura Clàssica I

A càrrec de Joan Alberich
Dilluns de 12 a 14 h (del 13/10/2014 al 18/5/2015)

La Mediterrània clàssica a través dels viatges dels antics

  • Visita virtual a alguns llocs de l’àmbit grecoromà i confrontació amb les font literàries que s’han conservat.
  • Els escenaris geogràfics dels mites clàssics
  • Els cultes mistèrics i l’arribada dels cultes orientals: dionisisme, misteris d’Eleusis, culte a Cíbele, a Isis i a Mitras
  • Creacions artístiques de totes les èpoques que s’han inspirat en el món clàssic
  • Visita real a jaciments arqueològics o a llocs que palesen la pervivència clàssica  .
  • f)   Introducció a la llengua grega

Observació: Es podran fer canvis en la programació d'acord amb les demandes dels participants.  

Curs de cultura Clàssica II

A càrrec de Joan Alberich
Dimarts de 12 a 14 h (del 14/10/2014 al 19/5/2015)

Història i pensament polític en el món clàssic

  • Els principals fets històrics del món antic i les seves conseqüències per a la posteritat
  • L’evolució del pensament polític en el món antic
  • Visita virtual als principals escenaris polítics grecoromans
  • Situació de la dona a Grècia i a Roma.
  • Visita real a jaciments arqueològics o a llocs relacionats amb els temes tractats que es concretaran durant el curs.
  • Aprofundiment en el coneixement de la llengua grega

Curs de cultura Clàssica III

A càrrec de Joan Alberich
Dimarts de 9.30 a 11.30 (del 14/10/2014 al 19/5/2015)

Les principals obres literàries de Grècia i de Roma

  • Els gèneres literaris a Grècia i a Roma.
  • Lectura de la Medea d’Eurípides
  • Alguns aspectes de la filosofia grega a través de fragments de l’obra de Plató d’Aristòtil i de Marc Aureli
  • b). L’èpica i la lírica a Grècia i a Roma
  • L’impacte de l’èpica i de la lírica grecoromana  en la posteritat
  • Els festivals dramàtics i la seva evolució a Grècia i a Roma
  • Visita a jaciments arqueològics o a llocs relacionats amb el món clàssic.
  • Pinzellades de llengua grega

Observació: Es podran fer canvis en la programació d'acord amb les demandes dels participants.

Curs d’història de la música I

A càrrec de Jordi Parramon
Divendres de 9.30 a 11.30 (del 17/10/2014 al 22/5/2015)

Història de la música I: Fonaments. Del Gòtic fins al Barroc

  1. Introducció general. Llenguatge musical (I). Fonaments de la música: els paràmetres (ritme, melodia, harmonia i timbre). Els gèneres (música vocal, instrumental, simfònica, de cambra). Les formes (suite, fuga, sonata, simfonia).
  2. Música gòtica: El naixement de la música clàssica occidental (polifonia, concepte formal, relació text música). Landini. Machaut
  3. El Renaixement. Música vocal religiosa i profana (motet, madrigal). Primeres grans escoles instrumentals (viola de mà, orgue, virginal). Palestrina. Victoria. Lassus. Byrd.
  4. El Barroc. Naixement de l’òpera, l’oratori i la cantata. Desenvolupament de la tècnica instrumental (partita, suite) i orquestral (concerto grosso, Concert). Monteverdi. Vivaldi, Händel, Scarlatti.
  5. J.S. Bach: Unificació i transcendència de les formes, gèneres i tècniques compositives barroques.

Curs d’història de la música II

A càrrec de Jordi Parramon
Dimecres de 9.30 a 11.30 h (del 15/10/2014 al 20/5/2015)

Classicisme i primers romàntics

Aprofundir, amb audicions comentades, en les obres que, pels seus valors específics, van ajudar a conformar el que en diem música occidental.

  • Llenguatge musical (II). El protoclassicisme. Nou concepte de forma. L’orquestra com a instrument. Haydn.
  • Mozart. El primer gran compositor transversal: música per a piano sol, quartet de corda, concerts, simfonies i òpera.
  • Clàssic, transgressor, visionari. Articulació creativa, concepció formal al límit, autenticitat expressiva
  • Aparició del Lied (aïlladament i en cicle) i apoteosi de la petita forma. Schubert. Schumann.
  • Música nacional i folklorisme. Un nou fet social. El virtuosisme al servei del discurs musical. Grieg, Dvorak, Chopin.

Curs d’història de l'art I

A càrrec de Joan Astorch i Carolina Camañes
Divendres de 12 a 14 h (del 17/10/2014 al 22/5/2015)

De l’imperi bizantí a l’Europa de les catedrals

Després de Roma. L´imperi bizantí: Constantinopla i Ravenna. L´origen d´Europa: Carlemany i l´imperi carolingi.

  • Simbologia i estètica de l´art bizantí: mosaic i pintura. La màgia i el poder de les imatges. Les capelles palatines de Sant Vital de Ravenna I Sant Marc de Venècia.
  • L´imperi bizantí. Justinià i el maridatge Església-Estat. La primera Edat d´Or a l´arquitectura bizantina: Santa Sofia.
  • L´art bizantí a Itàlia: Capella palatina de Palerm (Palau dels Normands), Baptisteri de Florència
  • La influència de l´art bizantí en el món musulmà: mesquita de Damasc, cúpula de la Roca de Jerusalem, mesquita de Còrdova.
  • Història, estètica i simbologia de les icones. Màgia i espiritualitat a les imatges de culte bizantines.
  • L’aliança entre els francs i el papat: l´imperi carolingi. Carlemany, emperador cristià d´Occident. La restauració carolíngia: Aquisgrà, Corvey.
  •  Les criptes i el culte a les relíquies. Les rotondes marials.

L´Europa feudal. L´art romànic i la seva trascendència espiritual. Els monestirs, centres de cultura i poder. Cluny i Císter. Els camins de pelegrinatge i Santiago de Compostel·la.

  • La pintura romànica. Claus de comprensió d´un llenguatge plàstic d'una força única
  • Els otònides i la renovació imperial: l´Imperi Romà Germànic. L´arquitectura otònida: Sant Ciriac de Gernrode i Sant Miquel de Hildesheim.
  • L'escultura romànica. Simbologia i contundència en les representacions del sublim.
  • Els Capets i l´orde feudal a França. L´Església, guia de la societat. El feudalisme  irromp a l´Església. Simbologia dels timpans escultòrics: Conques, Moissac, Autun.
  • El fenomen de les peregrinacions: el Camí de Santiago. Rutes i arquitectura: Saint-Sernin de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
  • El culte a Sant Miquel: el peregrinatge dels miquelots. Monte Gargano, Sacra di San Michele, Mont Saint-Michel.
  • La reforma monàstica i l´orde de Cluny. Cluny III, expressió arquitectònica d´un apogeu espiritual i polític. L´església romànica, llindar de Déu: Sainte-Marie de Vezélay, església còsmica, màgia de la llum.
  • El desafiament dels monjos blancs: San Bernat de Claraval i l´Orde del Cister. L´arquitectura cistercenca: l´abadia de Fontenay.

L´época de les catedrals: el fenomen urbà. El gòtic en tota la seva esplendor.

  •  Introducció a les arts plàstiques del gòtic: pintura i escultura.
  • Suger i l´abadia reial de Saint-Denis, al servei dels Capets. La poètica i l´estètica de la llum, la seva influencia en el desenvolupament arquitectònic. Funció i programa dels vitralls de Saint-Denis.
  • L´ebullició de les ciutats i el desenvolupament de la burgesia. L’època de les catedrals, el gòtic com a estil i concepte: Notre-Dame de París
  •  L´eclosió de l´arquitectura gòtica: Chartres, Amiens i Reims.
  • El gòtic radiant, l´eclosió dels Capets: Beauvais. Sant Lluís i la compra de la corona d´espines de Crist. La Sainte-Chapelle.
  •  L´escultura gòtica. La lectura dels grans retaules. Simbologia, estructura i iconografia.  

Curs d’història de l’art II

A càrrec de Joan Astorch i Carolina Camañes
Dimecres de 9.30 a 11.30 h (del 15/10/2014 al 20/5/2015)

L’Europa del Renaixement

El domini de la realitat: del gòtic Internacional a Flandes al Renaixement a Florència. El retorn a l´humanisme i al classicisme.

  • Temps de reis i prínceps amants de les arts. El gòtic internacional, un nou estil cortesà
  • La tradició dels llibres il·luminats. L´art dels Limbourg i les Très Riches Heures del duc de Berry
  • L´esplendor de la cort de Borgonya amb Felip el Bo. L´orde del Toisó d´Or
  • La pintura flamenca i l´Ars Nova: Robert Campin i els germans van Eyck
  • El final dels temps feliços: El Bosco
  • Els Habsburg, hereus dels ducs de Borgonya: l´enllaç de Maria de Borgonya i Maximilià d´Habsburg
  • El Trecento. El destronament de les imatges de culte bizantines: Cimabue, Duccio i Giotto
  • El Primer Renaixement a Florència: el Quattrocento
  • El redescobriment  de la cultura clàssica. Petrarca i l´humanisme
  • El concurs per a les portes del Baptisteri de Florència: Ghiberti vs Brunelleschi
  • Brunelleschi, una nova arquitectura per a una societat renaixentista
  • La Pintura en el Quattrocento: Masaccio, Fra Angelico, Lippi
  • Retrats pintats: del donant al model. La influència dels retrats de Memling a Itàlia

Roma al segle XVI, el poder i l´esplendor de les corts papals. L´època dels genis: Miquel Angel, Rafael i Leonardo.

  • La cort d´Urbino. Piero della Francesca
  •  La cort dels Mèdici : Llorenç el Magnífic i Botticelli
  • L´escultura en el Quattrocento: Donatello
  • Leonardo da Vinci. De la cort dels Sforza a Milà a la cort de Francesc I de França
  • El papat en el Renaixement i les seves ambicions mundanes. Alexandre VI Borja
  • El regne de Mart, Juli II della Rovere. Miquel Àngel i la Capella Sixtina
  • Lleó X i Climent VII, l´esperit dels Mèdici a la cort papal. Les Stanze de Rafael
  • Els Reis Catòlics: reconquesta i unió dinàstica

El Sacre Imperi Romà Germànic: de Maximilià I a Carles V. Europa en crisi: Luter i la Reforma religiosa. Durer i Cranach.

  • L´imperi universal cristià de Carles V
  • L´humanisme cristià d´Erasme de Rotterdam
  • Les tesis de Wittenberg de Luter i la Reforma protestant
  • El tercer camí: Enrique VIII i l´anglicanisme
  • Cinquecento a Venècia: Giorgione i Tiziano
  • El Concili de Trento i la Contrareforma. Miquel Àngel i el Judici Final de la Capella Sixtina
  • Felip II, el nou rei catòlic, i la llegenda negra
  • El Escorial, magnificència règia, acció votiva i símbol de la cristiandat

Curs d’història de l’art I: de l’Imperi Bizantí al Renaixement

Curs d’història de l’art III

A càrrec de Joan Astorch i Carolina Camañes
Dimecres de 12 a 14 h (del 15/10/2014 al 20/5/2015)

L'Europa moderna: del Barroc al neoclassicisme

1. De la Contrareforma a l´Església triomfant. L´esplendor del Barroc a Itàlia en el segle XVII. Caravaggio, Bernini i Borromini 

  •  La Contrareforma i l´església dels reformadors: l´Oratori de Sant Felip Neri i la Companyia de Jesús
  • Les noves esglésies: Il Gesu de Jacopo Vignola i Giacomo della Porta
  • El Concili de Trento i les arts. Els Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola. Carles Borromeo a Milà
  • El sagrat i el profà: el naturalisme de Caravaggio
  • El virregnat de Nàpols. El caravaggisme d´Artemisia Gentileschi i Ribera
  • De l´Església militans a l´Església triumphans, del moralisme a l´extravagància: Pablo V Borghese
  • L´escultura, del manierisme a la retòrica trentina: Giambologna i Bernini
  • El Barroc com a estil i època. Tetrum mundi, la vida com a obra d´art total
  • Les corts pontifícies del Barroc: Urbà VIll Barberini, Inocenci X Pamphili i Alexandre VII Chigi
  • Arquitectura barroca: Bernini i Borromini al servei de la Renovatio Romae

2.El Segle d´Or de les lletres i les arts: les corts del Barroc a Espanya i als Països Baixos. Velázquez i Rubens 

  • Sevilla i l´art de pintar escultures: la recerca de la realitat per meditar sobre el dolor, la passió i la mort. De Juan Martínez Montañés a Gregorio Fernández
  • Espanya: el Segle d´Or espanyol. Felip III i el duc de Lerma. Pintura religiosa a Sevilla: Zurbarán, Murillo
  • Velázquez, pintor de cambra i aposentador de Felip IV
  • Carles II, el darrer dels Aústries a Espanya. Guerra de Successió espanyola
  • Flandes, al servei de la corona espanyola. La monarquia dels arxiducs d’Àustria: Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II
  • L´exuberància del color: Rubens a Anvers. Rubens, pintor cortesà. Grans cicles pictòrics a París i Madrid
  • El retrat aristocràtic de Van Dyck. Van Dyck a Anglaterra al servei de Carles I
  • El Segle d´Or de la pintura holandesa. La pintura intimista de Vermeer de Delft
  • Rembrandt, l´herència de Caravaggio a Amsterdam
  • El retrat burgès de Franz Hals 

3. França al segle XVIII: entre la frivolitat del rococó i el racionalisme de la Il·lustració. De Versalles a la Revolució Francesa. El neoclassicisme

  • El barroc a França. La consolidació de la monarquia absoluta: Lluís XIV. El grand goût a Versalles
  • El classicisme francès: Nicolas Poussin i Claudi de Lorena
  • Lluis XV i el paper de les amants reials: Madame de Pompadour, Madame du Barry
  • Frivolitat i plaer en el rococó: Watteau, Boucher, Fragonard
  • Lluis XVI i la crisi de la monarquia absoluta a França. Maria Antonieta, entre l´atracció i l´odi
  • El descobriment de Pompeia i Hercolà i el triomf del neoclassicisme: Chardin, Greuze
  • La Revolució francesa de 1789. França després de la revolució: Convenció, Directori, Consolat
  • Ascens i caiguda de Napoleó: el Primer Imperi francès
  • El neoclassicisme: David, Ingres
  • L´escultura neoclàssica: Canova

 

Curs de literatura universal I

A càrrec de Sam Abrams
Dimarts de 12 a 14 h (del 14/10/2014 al 18/5/2015)

Quines obres cal llegir i com llegir-les. Desenvolupar les eines crítiques necessàries per llegir en profunditat qualsevol text literari de gran  qualitat, de qualsevol època històrica, sigui del gènere que sigui.

  • Els Orígens:  La Bíblia.
  • La literatura grecoromana:  Homer, Virgili i l’èpica clàssica.
  • L’edat mitjana:  Dante Alighieri i la Commedia.  El cançoner d’Ausiàs March.
  • El Renaixement:  William Shakespeare i les seves tragèdies.
  • El Barroc:  Miguel de Cervantes i Don Quijote de La Mancha.
  • La Il·lustració:  El naixement de la novel·la moderna:  els anglesos, Henry Fielding (La vida de Tom Jones, expòsit) i Laurence Sterne (Vida i opinions de Tristram Shandy, home de llinatge).
  • Segle XIX:  Goethe, Faust i el romanticisme alemany.  Charles Baudelaire, Les flors del mal i el camí cap a una literatura més  exigent, el simbolisme.  El realisme:  Lev Tolstoi i Guerra i Pau.   Henrik Ibsen i la renovació teatral.  Joan Maragall i la posta al dia de la literatura.  La reivindicació de la literatura popular.
  • Segle XX:  T. S. Eliot, La terra eixorca i la revolució poètica del segle XX:  l’Alta Modernitat.  James Joyce, Ulisses i la creació de la novel·la moderna.  Rainer Maria Rilke, Marcel Proust i l’obra d’art total.  L’obra de Franz Kafka.  Bertolhd Brecht, Czeslaw Milosz i la  literatura del compromís.  Isak Dinesen i el valor de la fantasia.  
  • Josep M. de Sagarra i Vida privada.  Carles Riba i l’aventura creativa extrema.  Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Guillermo Cabrera Infante i l’ampliació del mapa estètic.  Dos gèneres literaris més: el memorialisme i la crònica de viatges.  Noves literatures velles:  les dones. Trencant les convencions:  la sexualitat a examen (E. M. Forster, Henry Miller, Anaïs Nin).

Curs de literatura universal II

A càrrec de Sam Abrams
Dijous de 12 a 14 h (del 16/10/2014 al 21/5/2015)

Quines obres cal llegir i com llegir-les. Desenvolupar les eines crítiques necessàries per llegir en profunditat qualsevol text literari de gran  qualitat, de qualsevol època històrica, sigui del gènere que sigui.

  • Els orígens:  El poema de Gilgamesh.
  • La literatura grecoromana:  La tragèdia grega clàssica:  Èsquil i Sófocles.
  • L’edat mitjana:  La literatura segons Ramon Llull.  Geoffrey Chaucer i Els contes de Canterbury.
  • El Renaixement:  Joanot Martorell i Tirant lo Blanc.  Michel de Montaigne, l’humanisme, l’assaig i el memorialisme.
  • El Barroc:  Jean Racine i la reformulació de la tragèdia clàssica.
  • La Il·lustració:  novel·la i filosofia,  François Marie Arouet Voltaire i Jean-Jacques Rousseau.
  • Segle XIX:  El romanticisme anglès:  William Wordsworth i John Keats.  Emily Dickinson i Walt Whitman i el trencament amb la tradició.  El realisme francès: Gustave Flaubert i Madame Bovary.  Caterina Albert i Solitud.  August Strindberg i la modernització del teatre.
  • Segle XX:  Les avantguardes històriques a Europa:  futurisme (Vladimir Maiakovski), dadaisme (Tristan Tzara) i surrealisme (Salvador Dalí).  La poesia en vers i prosa de J. V. Foix.  Teatre i experimentació:  Luigi Pirandello i Samuel Beckett.  Salvador Espriu i Primera història d’Esther.  Temps de testimoni:  Mercè Rodoreda i Joan Sales.  Noves literatures velles:  la negritud a les amèriques i l’Àfrica.  Creuant fronteres:  Joseph Conrad i Vladimir Nabokov i Joseph Brodsky.

 

Curs de literatura universal III

A càrrec de Sam Abrams
Dijous de 9.30 a 11.30 h (del 16/10/2014 al 21/5/2015)

  • Els orígens:  Índia i l’Orient:  El “Bhagavad-Gita” i Lao Tse.
  • La literatura grecoromana:  Aristòfanes i el naixement de la comèdia.  Petroni i la sàtira.  Plató:  pensament i literatura.   
  • L’edat mitjana:  La lírica dels trobadors.  Petrarca i la tradició petrarquista.  Jorge Manrique i la frontera entre l’edat mitjana i el Renaixement.
  • El Renaixement:  Maquiavel, Rabelais, Erasme i la cultura de l’excés.  
  • El Barroc:  Els poetes metafísics anglesos a partir de John Donne.   
  • La Il·lustració:  Literatura i assaig:  Rousseau, Gibbon, Burke i Paine. 
  • Segle XIX:  Hölderlin i el romanticisme alemany.  Puixkin i la modernitat.  La novel·la gòtica a Europa.  Emerson i Nietzsche i la llibertat humana.  Walter Pater, Òscar Wilde i l’art per l’art.  La poesia pura.  E. T. A Hoffmann, Georg Büchner, Edgar Allan Poe i la literatura dels límits.  
  • Segle XX:  Yeats, Jiménez i Machado:  del segle XIX al XX.  Els poetes anglesos de la Primera Guerra Mundial:  Owen, Sassoon, Thomas, Graves.  Eugenio Montale i l’hermetisme.  Lorca i Miller:  la tragèdia moderna.  El poetes russos de l’Edat de Plata:  Mandelstam, Pasternak, Tsvetàieva i Akmàtova.  Robert Musil i Joseph Roth:  la decadència 

 

Inscripció