« tornar


XII Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Text d'Eusebi Ayensa

Arqueologia, didàctica i llevantades: Professors de clàssiques d'arreu de Catalunya visiten Empúries en el marc de les XII Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques

«Quan el llevant o la tramuntana inquieten la mar, aquesta s'enfada de seguida, s'estarrufa, enarca el llom i comença a miolar amenaçadora. I acte seguit se llança violent sobre la costa. El moll grec, com un gegant masell, li para el primer cop amb ses espatlles, i en sos carreus ciclòpics s'hi esberlen una a una les onades. Però l'esperó de l'obstacle no fa més que enferestir-la i, reculant a prendre alè, se llança amb nova fúria a l'atac. Sos escumaralls de ràbia munten enlaire i recauen, fets alba polseguera, com un allau de neu».

Aquestes paraules —escrites l'any 1923 per Víctor Català / Caterina Albert en el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona— es feren ben presents aquesta setmana a L'Escala, on es va viure una de les majors llevantades que es recorden. Aquest cop les onades, a banda de causar destrosses al front de mar d'aquesta vila empordanesa, també deixaren al descobert, prop de l'espigó hel·lenístic al qual es referia l'autora de Solitud en el text que acabem de reproduir, unes construccions que desconeixíem, algunes d'elles del segle VI a C., és a dir, d'una època molt propera al moment fundacional de l'Empòrion grega.

Aquesta troballa, del tot casual però no per això menys excepcional i que comportarà una excavació d'urgència, ha estat un bon presagi de les XII Jornades de Didàctica de les llengües clàssiques que es van celebrar a Empúries ahir divendres 2 i avui dissabte 3 de març, i que han aplegat més de vuitanta docents d'arreu de Catalunya. Com ja és habitual, els professors de clàssiques es reuneixen un cop d'any per compartir experiències i formar-se, en un ambient presidit per l'amistat —molts d'ells es coneixen des de fa anys— però també per un esperit de defensa i reivindicació de la importància de les llengües clàssiques per a la formació integral dels nostres alumnes com a futurs ciutadans lliures i amb esperit crític. Dir a Empúries que qui per les arrels per la identitat pot semblar una obvietat, però el nostre deure com a docents és recordar-ho constantment a les generacions més joves.

En aquesta ocasió, al costat de les institucions organitzadores (Departament d'Ensenyament, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, ICE de la UAB i Equip ICE de Cultura Clàssica Dolors Condom de la UdG), així com de les entitats col·laboradores (Ajuntament de l'Escala i Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries), el Camp d'Aprenentatge Empúries hi ha tingut un paper important i ha gaudit d'una ocasió única per presentar les seves activitats educatives relacionades amb aquest jaciment i fer ben palès el seu desig de ser un servei educatiu amb vocació d'oferir activitats didàctiques innovadores en un medi cultural tan singular de Catalunya com és Empúries, contribuint d'aquesta manera a l’aprofundiment de la formació competencial de l’alumne.

Després de la cerimònia inaugural presidida per la Sra. Rosa Maria Artigal i Valls, directora general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, del Departament d'Ensenyament, que començà el seu parlament saludant en llatí els professors i professores presents, el Sr. Víctor Puga i López, alcalde de l'Escala, el Sr. Joan Domènec i Moner, delegat a Girona del Col·legi de Llicenciats, i la Sra. Marta Santos Retolaza, directora del MAC-Empúries, l'equip d'arqueòlegs d'aquest jaciment pronuncià una interessant conferència titulada «Noves troballes arqueològiques d'Empúries». Seguidament, els assistents es traslladaren a peu al Camp d'Aprenentatge Empúries, on, després d'un breu refrigeri romà (prandium) organitzat per l'equip ICE Dolors Condom de la UdG, seguiren tres tallers simultanis dedicats a Ovidi (Mònica Miró), a Terenci (Miracle Sala) i a la docència del llatí en anglès (José Luis Bartolomé). A vespre, el cantautor escalenc Josep Tero oferí un emotiu recital que portà el significatiu títol de Josep Tero canta Grècia i que, en un espai únic (el recentment restaurat Alfolí de la Sal), féu un recorregut per cançons gregues de tots els temps, des d'Ànite de Tègea (s. III a.C.) fins a Iannis Ritsos, el gran poeta grec empresonat en el camp de concentració de Leros l'any 1967 durant la tristament famosa dictadura dels Coronels.

L'endemà fou el torn del CdA Empúries, els professionals del qual presentaren les activitats d'aquest centre relacionades amb les llengües clàssiques i la civilització grecoromana, i novament de l'equip d'arqueòlegs del MAC-Empúries guià els professors i professores assistents pels espais del jaciment arqueològic museïtzats recentment.

Ha estat aquesta, doncs, una esplèndida ocasió per aprofundir en la formació dels docents en llengües clàssiques i per reivindicar, més enllà de tota mena de llevantades (físiques o administratives), el seu paper més necessari que mai en la societat en què vivim. I tot això en un marc únic, que depassa el que convindríem a anomenar un jaciment arqueològic a l'ús i que, amb tota raó, se'ns ha presentat un cop més com el que realment és: la porta d'entrada de la civilització grecoromana a Catalunya, com la quinta essència, al capdavall, d'allò que l'escriptor portuguès Fernando Pessoa digué que són l'home i la dona occidentals, una barreja de cultura grega, ordre romà i moral cristiana.