KBIP (Knowledge Building International Project) és una xarxa internacional de construcció de coneixement de manera col·laborativa entre professors, alumnes i experts de Catalunya i de diferents països, a través d'una metodologia compartida, la plataforma Knowledge Forum i altres aplicacions informàtiques. A Catalunya se li ha donat el nom de COMconèixer des de l’inici per ressaltar el valor de compartir i comunicar coneixement.
El projecte KBIP/COMconèixer es proposa assolir els objectius següents:
Protagonistes i llengua de comunicació
Seminari de Formació i Coordinació
Cada curs escolar s’organitza un seminari, de periodicitat mensual, que permet actualitzar la formació del professorat implicat en el projecte i fer un seguiment del treball dels centres. Els temes estudiats en els diferents projectes continuen vinculats als Objectius del Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030 de l’ONU). Alguns dels temes estudiats per l’alumnat de primària han estat “Diferents tipus d’energia i estalvi energètic” i “Comparing cultural perspectives”, i per alumnat de secundària, “Les emocions”, “La Covid i el medi ambient”, “L’oli d’oliva -A timeless treasure: Exploring the wonders of olive oil, including its life-saving potential-“ i “L’Islam: cultura, religió, història, drets i deures, art...”.
Centres participants a Catalunya
Centres educatius de Catalunya que tenen una llarga experiència en projectes de cooperació internacional. Es vol afavorir l’intercanvi qualitatiu i les bones pràctiques (good work & good practice) amb l’objectiu d’aprofundir en autèntiques qüestions i construir conjuntament teories que les expliquin i nous coneixements.
S’ha col·laborat amb escoles i instituts de diversos països: el Canadà, els Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Finlàndia, Hong-Kong, Grècia i Itàlia.
S’ha organitzat conjuntament amb l’IKIT una Sessió de Seminari virtual, el 19 de maig de 2021, on es va presentar la Xarxa de Catalunya, es van analitzar experiències d’escoles i es va debatre com avançar en els itineraris de noves idees en el marc dels ODS i en el paper de les emocions en la construcció del coneixement.
Vídeo sobre els projectes realitzats en els 7 centres que formen part del KBIP-COMConèixer (2021)
Coordinació amb la xarxa internacional
La xarxa internacional està coordinada per la Universitat de Toronto i compta amb la participació de diferents xarxes educatives, universitats i centres de recerca de diferents països. Els professors de la Universitat de Toronto, Carl Bereiter i Marlene Scardamalia n’han estat els inspiradors i dinamitzadors i també la professora Thérèse Laferrière, de la Universitat Laval del Québec.
La coordinació es concreta en:
Avaluació
La WFATE (o WORLDFATE) integra les associacions de formació del professorat d’Europa (ATEE), dels Estats Units (ATE-USA), del Canadà (IAKB), d’Austràlia (ATEA), d’Àfrica (AATE) i de Hong Kong. El Col·legi de Doctors i Llicenciats està integrat a l’ATEE i també a la WORLDFATE. Durant el període 2016-2018 va ser-ne presidenta Mireia Montané, directora dels Programes Internacionals del Col·legi i actualment membre del WFATE Board.
Conferències biennals
Les conferències biennals anteriors es va celebrar celebrat a Chicago, Nairobi i Pequín, a Barcelona (2016), a Melbourne (2018) i a Houston (2021), en modalitat telemàtica a causa de la pandèmia de la covid-19.
6a Conferència, celebrada a Houston del 12 al 15 de novembre de 2021
El tema general de la 6a i darrera Conferència ha estat: “Social Justice in Education: Celebrating Diversity, Inclusion, and Interculturalism in our Global Society.”
La conferència inaugural va anar a càrrec d’Stefania Giannini, sub-directora general d’Educació UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization). Va explicar que el 2021 se celebrava el 75è aniversari de la constitució de la UNESCO, creada precisament per afavorir un desenvolupament científic i cultural en tots els països implicats. Va comentar que veia una coincidència absoluta entre els plantejaments de la UNESCO, especialment l’ODS n. 4, i el títol de la conferència. També va esmentar que la pandèmia ha afectat moltes escoles, alumnes i professors, d’arreu del món, especialment a alguns països i ha comportat noves desigualtats que cal tenir en compte. L’educació i els professors estan al centre dels canvis que s’ha d’introduir i necessiten el suport i l’intercanvi com el que es proposa en la Conferència de la WFATE, per trobar iniciatives que ajudin a avançar en l’aprenentatge, la salut i el benestar de tothom. Va aplegar 156 participants dels diferents continents i cal destacar que l’aplicació informàtica utilitzada va permetre participar en les diferents sessions (generals, simultànies, de debats/propostes i de coordinació), veure la relació de tots els participants i mantenir-hi comunicació personalitzada, i accedir a la documentació de diferents ponències i experiències.
L’atenció a la diversitat de l’alumnat i la promoció de la justícia social des de l’educació, van ser tractades des del punt de vista curricular a l’escola i també en activitats extraescolars. Pel que fa a les experiències de tipus més curricular, se’n van presentar algunes més vinculades a les diferents àrees i nivells educatius i d’altres més interdisciplinàries. També es va organitzar una visita virtual al museu de la NASA a Texas, pensat com espai de recursos educatius. En diferents moments es va fer una referència molt positiva a la 4a Conferència, celebrada a Barcelona l’any 2016, on es va tractar per primera vegada el tema de l’educació infantil i l’educació d’alumnes amb NEE -va ser quan Mireia Montané va assumir la presidència de la WFATE. Es va convidar a participar en un grup de recerca, a Catalunya. Neus Lorenzo i Ray Gallon en van proposar un.
Es va anunciar el relleu en la presidència de l’Organització, que passa de Paul Paese dels Estats Units a Jenene Burke, d’Austràlia, que s’encarregarà de la preparació de la 7a Conferència, prevista per a l’any 2023. Continuarà la coordinació amb les altres associacions de professors:ATE, ATEE, ATEA i CATE. El tema de la 7a Conferència s’haurà d’anar definint al llarg del mandat de la nova presidenta. Pel que fa al lloc, es fan diferents propostes, com ara alguna ciutat del Canadà, l’Àfrica o França.
Per obtenir informació complementària de les activitats i les conferències, com la de Barcelona del 2016, que va ser organitzada conjuntament pel CDL i la Societat Catalana de Pedagogia de l’IEC, es pot accedir al web https://www.worldfate.org/.
El CDL va fer arribar un escrit informatiu de la proposta de publicació d’un monogràfic sobre l’educació en temps de pandèmia a tots els inscrits a la 4a Conferència de Barcelona, el 2016. Han estat publicats articles molt interessants de diversos professors de Catalunya al Journal of the World Federation of Associations for Teacher Education, dedicada monogràficament al tema “Learning, Teaching and Teacher Education in a Global Pandemic”, vol. 4, n. 1, publicada el març de 2021. En línia: <https://www.worldfate.org/docpdf/journal_04-01.pdf>
Què és?
És una organització europea que té com objectiu salvaguardar el llegat que ens han deixat rellevants pedagogs que continuen sent referents en el món de l’educació avui. Mitjançant col·loquis anuals es dona a conèixer i es preserva aquest patrimoni pedagògic i, alhora, ajuda a entendre millor, a analitzar i a posar en valor tant la història com l’actualitat d’aquests pedagogs en el context contemporani. Aquest enfocament, per descomptat, s’associa al coneixement de pedagogs contemporanis d’altres països i regions d’Europa.
Col·loqui a Barcelona 2019: “Pedagogies de la democràcia i la resistència a l’Europa del segle XX i fins avui”. Els dies 7-9 de febrer de 2019, es va celebrar el Col·loqui a Barcelona, organitzat per l’Associació Héloïse, l’Institut d’Estudis Catalans, el Col·legi de Doctors i Llicenciats, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació Marta Mata i Garriga i la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. El programa del Col·loqui va incloure conferències, taules rodones, comunicacions i la presentació dels itineraris personals i pedagògics de cinc grans pedagogs catalans: Francesc Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat i Vilà, Alexandre Galí i Coll, Ramon Fuster i Rabés i Marta Mata i Garriga.
Accés a informació complementària
Plafons informatius
Publicació final
El juliol de 2021 va sortir publicat el llibre Pedagogies de la democràcia i la resistència a l’Europa del segle XX i fins avui, editat per l’Institut d’Estudis Catalans, col·lecció Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, n. 52. El llibre, a cura de Josep González-Agàpito, Carme Amorós Basté i Jordi Garcia Farrero, recull les principals aportacions al Col·loqui. S’ha fet arribar un exemplar del llibre a tots els participants al Col·loqui.
Passat i futur es van donar de la mà en un projecte en què van participar institucions i centres educatius de tres països mediterranis –Grècia, Itàlia i Catalunya– en un dels àmbits que formen part del seu ADN, el patrimoni arqueològic. Al llarg de tres anys, els alumnes d’aquests tres països, guiats pel seu professorat, van estudiar els jaciments arqueològics de l’antiga Messene (Grècia), de Verona (Itàlia), de la Tarragona romana-Tàrraco i d’Empúries (Catalunya). Amb aquest projecte, i a través d’aquest llegat grec i romà, han pogut compartir i posar de manifest la seva herència cultural i lingüística comuna. La llengua vehicular ha estat l’anglès. Una mostra d’aquest patrimoni està exposada al Virtual Museum, ideat pel Col·legi de Llicenciats amb la intenció de permetre aportar imatges de les millors peces dels museus dels tres països mediterranis que participen en el projecte (Catalunya, Itàlia i Grècia).
Es poden consultar els objectius del programa, les fases de desenvolupament i els documents i materials elaborats durant el desenvolupament del programa al web del projecte http://archaeoschool.eu/.
El projecte es va presentar al II Congrés Nacional d’Arqueologia Professional, organitzat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias, els dies 28 i 29 de maig de 2021.
