US2403 - Història, art i pensament I: del món clàssic a l’Europa de les catedrals (Places presencials exhaurides)

  • Àrea temàtica:

    Història de l'art

  • Modalitat:

    Presencial i simultàniament en línia

  • Nivell:

    Internivells

Professorat:

Joan Miquel Astorch Eraso

Dates:

Del 4 d'octubre de 2023 al 5 de juny de 2024

Dies:

Dimecres

Hores:

De 9.30 a 11.30 h

Total hores:

50

Lloc:

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Tarifes
Col·legiat/ada:

235,00 €

No col·legiat/ada:

295,00 €

Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores:

235,00 €

1. El món clàssic: Atenes, Macedònia, Roma, Jerusalem

  • L’Imperi bizantí en temps de Justinià: Constantinoble i Ràvena
  • L'islam, religió i civilització. Vida de Mahoma, l'època dels quatre profetes legítims i el califat Omeia

2. L’origen d’Europa: Carlemany i l'Imperi carolingi. El Regne d'Astúries

  • L'Europa feudal. Els otònides i l'Imperi romanogermànic. Els monestirs, centres de cultura i poder: Cluny i Cister. Les peregrinacions entorn Sant Miquel i Santiago de Compostel·la

3. L'època de les catedrals: el fenomen urbà. El gòtic com a expressió arquitectònica dels Capets. Les ordres mendicants i la seva arquitectura

 

Primer trimestre

Classe 1. 4 d'octubre

  • L’època clàssica a Grècia: l’Atenes de Pericles
  • La idealització del Segle d'Or de Pericles. L’acròpoli d'Atenes. L’art clàssic: Fídies, Miró i Policlet

 Classe 2. 18 d’octubre

  • El regne de Macedònia. La dinastia Argeada. Filippo II i la conquesta de Grècia. Alexandre Magne, hegemònic de Grècia i conqueridor de l'Imperi persa. La època hel·lenística. La culminació de l'escultura grega: Atenes, Rodes i Alexandria. L'altar de Pèrgam

 Classe 3. 25 d'octubre

  • Els orígens mítics de Roma: d'Enees a Ròmul
  • La Roma dels cèsars. Els grans projectes imperials d'August i Neró: Fòrum i Domus Àurea
  • La dinastia antonina: Trajà i Adrià. L'esplendor de l'arquitectura romana: el Fòrum de Trajà, el Panteó d’Agripa i la Vil·la Adriana a Tívoli

 Classe 4. 8 de novembre

  • Jerusalem, ciutat santa per a les religions jueva, cristiana i musulmana
  • Capital del Regne d'Israel i de Judà: el Temple de Salomó
  • Herodes el Gran, rei dels jueus. Sofisticació cultural i construccions monumentals: Masada, Cesarea i Herodium. Del Temple de Jerusalem a la Cúpula de la Roca

 Classe 5. 15 de novembre

  • De la persecució del cristianisme a la tolerància: Constantí l i l'Edicte de Milà
  • Arquitectura cristiana a l'època de Constantí: Sant Pere del Vaticà i Sant Joan de Letran a Roma, el Sant Sepulcre a Jerusalem i la basílica de la Nativitat a Betlem

 Classe 6. 22 de novembre

  • Constantinoble, la nova Roma de Constantí
  • L'Imperi bizantí. Justinià i el maridatge Església-Estat
  • La primera Edat d'Or de l'arquitectura bizantina: Santa Sofia

 Classe 7. 29 de novembre

  • Ràvena, la darrera capital de l'Imperi romà d'Occident: el mausoleu de Gal·la Placídia i el baptisteri neonià
  • L'Exarcat de Ràvena: la capella palatina de Sant Vital

 Classe 8. 13 de desembre

  • L'islam, religió i civilització. Vida de Mahoma, el darrer dels profetes. Isra-Miraj i Hègira
  • L'època dels quatre profetes legítims i l'expansió de l'islam. La mesquita: origen, evolució, funcions i decoració
  • Califat Omeia: gran mesquita de Damasc, Cúpula de la Roca i mesquita Al-Aqsa de Jerusalem 

Classe 9. 20 de desembre

  • D'Hispània a Al-Andalus, del regne visigot a l'emirat omeia
  • Esplendor i decadència del califat omeia de Còrdova, d’Abderrahman III a Almanzor. Mesquita de Còrdova i Medina Azahara

Segon trimestre:

Classe 10. 10 de gener

  • Mite i història de la fundació de Venècia. L'expansió de la República Sereníssima
  • La capella palatina de Venècia: Sant Marc

Classe 11. 17 de gener

  • La dinastia carolíngia. L'imperi Romà Germànic: Carlemany, emperador cristià d'Occident
  • La renovatio carolíngia. Aquisgrà, capital de l'imperi Carolingi: la capella palatina de Carlemany
  • L'arquitectura carolíngia: el westwerk i el fenomen d'occidentalització de les esglésies

Classe 12. 24 de gener

  • Les esglésies paleocristianes a Roma. L'origen de les criptes i el culte a les relíquies
  • Les rotondes marials a Borgonya: Sant Benigne de Dijon.

Classe 13. 31 de gener

  • El regne d'Astúries. De Pelai a Alfons II el Cast
  • Trasllat de la capital a Oviedo: San Julián de los Prados
  • Ramir I i l'art ramirenc: Santa María del Naranco. El tresor de la Cambra Santa de la catedral d'Oviedo

Classe 14. 7 de febrer

  • Els otònides i la renovació imperial. Imperi i papat
  • De l'arquitectura otònida (Sant Ciríac de Gernrode i Sant Miquel de Hildesheim) a les kaiserdome de Mainz, Speyer i Worms.

Classe 15. 14 de febrer

  • El fenomen de les peregrinacions. La creació del mite de Santiago en el regne d'Astúries i de Lleó.
  • El Camí de Santiago, la ruta jacobea. Rutes i arquitectura: de Santa Fe de Conques a Santiago de Compostel·la

Classe 16. 28 de febrer

  • Sant Benet de Núrsia i la regla benedictina. Sant Benet d'Aniana. El fenomen monàstic i l'ordre de Cluny
  • Cluny III, expressió arquitectònica d'un apogeu espiritual i polític
  • L'església romànica, llindar de Déu: Sainte-Marie de Vezélay, església còsmica, màgia de la llum

Classe 17. 6 de març

  • Els Capets i l'ordre feudal a França. L'Església, guia de la societat. El feudalisme irromp a l'Església
  • L'esplendor de l'escultura romànica francesa: la simbologia dels timpans escultòrics de Conques, Moissac i Autun

Classe 18. 13 de març

  • El conflicte de les investidures: el papa Gregori VII enfront de l'emperador Enric IV
  • El comtat de Toscana i Matilde de Canossa
  • La primera renovatio clàssica a Florència: Baptisteri de San Giovanni i San Miniato al Monte
  • El retorn a la monumentalitat: el Camp dei Miracoli de Pisa, la catedral de Siena i el Duomo de Florència

Tercer trimeste:

Classe 19 – 10 d´abril

  • El desafiament dels monjos blancs: San Bernat de Claraval i l´Ordre del Cister
  • L´arquitectura cistercenca: l´abadia de Fontenay

Classe 20 – 17 d´abril

  • Suger i l´abadia reial de Saint-Denis, al servei dels Capets
  • La poètica i l´estètica de la llum, la seva influencia en el desenvolupament arquitectònic
  • La geometria sagrada, simbolisme geomètric i numèric

Classe 21 – 8 de maig

  • L´ebullició de les ciutats i el desenvolupament de la burgesia
  • Leonor d´Aquitània, muller de Lluis VII de França i Enric II d´Anglaterra
  • L’època de les catedrals, el gòtic com a estil i concepte. Nôtre-Dame de París

Classe 22 – 15 de maig

  • La difusió de l´arquitectura gòtica en el Nord de França: Chartres, Amiens i Reims

Classe 23 – 22 de maig

  • El gòtic radiant, l´eclosió dels Capets: Beauvais
  • Sant Lluís i la compra de la corona d´espines de Crist. La Sainte-Chapelle

Classe 24 – 29 de maig 

  • El culte i el pelegrinatge entorn a Sant Miquel
  • La merveille : Mont Saint-Michel

Classe 25 – 5 de juny

  • El gòtic a Castella i Lleó : Avila, Toledo, Burgos, León
  • El gòtic català : Barcelona i Girona

Joan Miquel Astorch Eraso

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Diplomat en Conservació i Restauració de Béns Mobles per l'Escola Arts i Oficis Barcelona. Màster MBA, ESADE. Empresa formació i oci cultural DOMUSARTIS.

Primer trimestre:

  • Classe 1: 4 d'octubre
  • Classe 2: 18 d’octubre
  • Classe 3: 25 d'octubre
  • Classe 4: 8 de novembre
  • Classe 5: 15 de novembre
  • Classe 6:  22 de novembre
  • Classe 7: 29 de novembre
  • Classe 8: 13 de desembre
  • Classe 9: 20 de desembre

Segon trimestre:

  • Classe 10. 10 de gener
  • Classe 11. 17 de gener
  • Classe 12. 24 de gener
  • Classe 13. 31 de gener
  • Classe 14. 7 de febrer
  • Classe 15. 14 de febrer
  • Classe 16. 28 de febrer
  • Classe 17. 6 de març
  • Classe 18. 13 de març

Tercer trimestre:

  • Classe 19 – 10 d´abril
  • Classe 20 – 17 d´abril
  • Classe 21 – 8 de maig
  • Classe 22 – 15 de maig
  • Classe 23 – 22 de maig
  • Classe 24 – 29 de maig 
  • Classe 25 – 5 de juny

 

 

 

 

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Rambla de Catalunya, 8 pral., Barcelona - 08007
Adreça electrònica: info@cdl.cat
Telèfon: + (34) 933 170 428