Xavier Costa Badia, Gaspar Feliu Montfort, Rosa Lluch Bramon, Miquel Molist Montaña, Marta Prevosti Monclús, Jordina Sales Carbonell, Josep Maria Salrach Marés
Del 12 d'octubre de 2023 al 6 de juny de 2024
Dijous
De 16.30 a 18.30 h
50
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
235,00 €
295,00 €
235,00 €
En aquests curs d’història de Catalunya es farà un recorregut pel passat del país i els seus habitants des de l’època més remota, la dels caçadors-recol·lectors de la prehistòria, fins al final de l’edat mitjana.
Per poder seguir aquest viatge pel passat, s’ha seccionat el temps històric en cinc grans etapes: prehistòria i antiguitat, orígens de Catalunya, època feudal, la gran expansió i les crisis finiseculars. En cadascuna d’aquestes etapes la mirada es projectarà de forma global i integradora sobre homes i dones, grups socials, activitats econòmiques, dinàmica política, sensibilitat religiosa, creacions literàries i artístiques i expressions de l’imaginari. Les explicacions s’acompanyaran sistemàticament de l’exposició d’imatges i més eventualment de la lectura i comentari de textos i documents. Amb els participants que ho desitgen es faran dues visites guiades a les sales del romànic i el gòtic del MNAC.
Programa del segon trimestre
pp. 3.1. (enllaç amb la classe de Rosa Lluch)
La construcció del Principat de Barcelona. Segle XI.
pp. 3.2
Formació de la Corona d’Aragó. Segle XII
pp. 3.3
La societat feudal. Segles XI-XII
pp. 3.4
Mites i llegendes fundacionals
pp. 4.1
La Gran Expansió. Monarquia composta i poder estamental. Segles XIII-XIV
De la Sharqia al regne de València
pp. 4.2
Societat, Economia, Cultura, Art. Segles XIII-XIV
pp. 4.3
Plenitud i crisi. Segles XIV-XV
pp. 4.4.
Epidèmies, Conflictes, Cultura, Art. Segles XIV-XV
pp. 5.1.
Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.
Catalans, mallorquins, valencians. Països Catalans
Es va inventar Joan Fuster els PPCC, de Salses a Guardamar, com a terra pròpia dels catalans?
pp. 5.2
Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.
Qui fa la història? Corrupcions i febleses del poder. Nacionalisme valencià en temps medievals? Els remences i l’oprobi de la nació. Antisemitisme català.
pp. 5.3.
Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.
Els Trastàmara. Paradigma de la Decadència
pp. 5.4
Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.
Aragó, Sobrarb, Ribagorça. La formació del regne d’Aragó. El naixement de la Corona d’Aragó. La Franja i els límits d’Aragó i Catalunya
Aragó, Sobrarb i Ribagorça
Primer trimestre
Dimarts, dia 10 d’octubre (Miquel Molist)
El paleolític
Edats i cultures del paleolític
Els primers testimonis de la presència humana en terra catalana
Els homes de Talteüll i Banyoles
Les restes de la Boella
El neolític
Els orígens de l’agricultura i la ramaderia
Jaciments i testimonis materials: indústries lítiques i ceràmica
L’edat dels metalls
Els monuments megalítics
Dijous 19 d’octubre (Marta Prevosti)
La civilització ibèrica
Els pobles mediterranis: grecs i fenicis
Les relacions dels ibers amb els pobles mediterranis
Dijous 26 d’octubre (Marta Prevosti)
L’arribada dels romans: la conquesta
L’època romana. La gran transformació
Els canvis en el poder
El camp i la ciutat. Estructura del poblament i activitats econòmiques
La cultura, l’art, la llengua
Testimonis arqueològics i monumentals
Dijous 2 de novembre (Marta Prevosti i Jordina Sales)
Els inicis del cristianisme
La tardoantiguitat. La problemàtica de les vil·les
L’antiguitat tardana. Els visigots
L’arribada dels visigots i el regne de Toledo
El Liber Iudicum
Les grans transformacions: els poblats i la fi de les vil·les
La presència dels musulmans a Catalunya
Segona part: La Catalunya carolíngia i comtal (segles IX-XI)
Dijous 9 de novembre (Gaspar Feliu)
El domini carolingi. Segle IX
Cop d’ull als carolingis: arribada al poder, formació de l’Imperi i divisió en regnes
Ideologia: agustinisme, herència romana i costums germànics
Establiment del domini a Catalunya
El domini durant el segle IX: formació dels comtats, comtes, vescomtes i vicaris
Dijous 16 de novembre (Gaspar Feliu)
La Catalunya del segle X
Els orígens de la dinastia nacional. Guifré el Pelós i els seus avantpassats
Ramon d’Abadal i el debat sobre la independència comtal
Fills i nets de Guifré. Les Cases de Cerdanya i Barcelona. Un història interna del poder
Els altres comtes catalans
Dijous 23 de novembre (Xavier Costa)
L’Església catalana de l’època carolíngia
L’herència visigoda i Fèlix d’Urgell
La incorporació a l’Imperi: la dependència de Narbona i de la cort
Cop d’ull a l’estructura administrativa: bisbats i parròquies. Dotalies i delme
Els clergues i eclesiàstics: bisbes, canonges, preveres, diaques
El cas singular dels monestirs
La temptativa d’independència eclesiàstica de Narbona
Dijous 30 de novembre (Gaspar Feliu)
Les bases materials i immaterials de la Catalunya naixent
La societat i les activitats productives i comercials
Els instruments de la producció i l’intercanvi
La cultura escrita: documents i manuscrits
El dret i la justícia: el Liber a Catalunya i l’administració de justícia abans del feudalisme
El romànic inicial o preromànic
Dijous 14 de desembre (Rosa Lluch)
El segle del canvi feudal
El govern de Ramon Borrell i Berenguer Ramon I a Barcelona
Ramon Berenguer I i Mir Geribert, principals protagonistes del canvi feudal
Conflictes arreu de Catalunya
Noblesa, Església i pagesia en el conflicte
Abans i després del “canvi”: acords i desacords
La Catalunya feudal de Ramon Berenguer I i Almodis
Professor de la Universitat de Barcelona, col·laborador del projecte Catalunya Carolíngia. L’any 2019 va defensar la tesi doctoral Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X), una recerca excel·lent, que l’ha convertit en un dels millors coneixedors de la història de l’Església catalana de l’època carolíngia. Amb Irene Brugués i Coloma Boada ha coordinat el llibre El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Xavier Costa compagina la investigació documental i la docència a la universitat amb l’arqueologia: ha dirigit campanyes d’excavacions en jaciments de Tremp i Talarn, al Pallars Jussà.
Catedràtic jubilat d’història econòmica de la Universitat de Barcelona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i codirector de la Catalunya Carolíngia, el gran projecte que Ramon d’Abadal va concebre fa cent anys i que té per objectiu l’edició de tots els documents catalans dels segles IX i X. Gaspar Feliu ha publicat molts llibres i articles de pura investigació sobre períodes i temes molt diversos de la història de Catalunya, però sobretot de l’Alta Edat Mitjana, un període que coneix millor que ningú. Una part important de la seva obra dispersa ha estat recollida en el llibre Llarga nit feudal. Ha codirigit l’edició dels documents de l’arxiu comtal dels segles XI i XII, fins l’època de Ramon Berenguer IV, i ha estudiat la Taula de Canvi, el banc públic de Barcelona, que és un dels més antics d’Europa.
Medievalista, professora de la Universitat de Barcelona des del 2005, experta en història social agrària. És autora d’Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, publicat l’any 2005, que és el fruit d’una llarga recerca documental en els arxius de l’Església de Girona amb la qual es va doctorar. Amb el precedent llunyà de Jaume Vicens Vives i el més proper del medievalista americà Paul Freedman, Rosa Lluch és avui la millor coneixedora de la història de la pagesia de remença. Cercant els orígens de les servituds dels pagesos catalans, Rosa Lluch ha investigat la revolta del cèlebre magnat Mir Geribert contra el comte Ramon Berenguer I a mitjan segle XI, tema al que dedicarà bona part de la classe d’avui.
Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona on coordina el Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient. S’ha centrat en la recerca de l’origen i consolidació de les primeres societats agrícoles de la Mediterrània oriental i de Catalunya, és a dir, del període que anomenen Neolític. Ha dirigit excavacions arqueològiques a Síria, Turquia i Iraq, essent una de les més importants la del jaciment neolític de Tell Halula, a Síria. Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Arqueòloga i historiadora especialitzada en l’Antiguitat romana. Ha estat professora de la Universitat de Barcelona, investigadora sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans. És autora de molts llibres i articles preferentment dedicats al l’estudi del poblament rural i la ciutat en època romana. Va dirigir les excavacions de la vil·la romana de Torre Llauder, a Mataró. És coordinadora científica del projecte internacional Tabula Imperii Romani que es proposa desenvolupar una eina interactiva de cartografia de tot l’Imperi romà.
Historiadora i arqueòloga especialitzada en l’Antiguitat Tardana. La seva recerca i docència a la Universitat de Barcelona se centra en l’estudi de les fonts literàries i arqueològiques de l’arquitectura cristiana a Hispània en la Tardoantiguitat i l’època visigoda. A la Universitat de Barcelona ha impartit classes sobre Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII). L’any 2011 la Societat Catalana d’Arqueologia va premiar el seu treball sobre l’arqueologia de les seus episcopals tardoantigues del territori català.
Calendari