US2410 - Història de Catalunya I

  • Àrea temàtica:

    Història

  • Modalitat:

    Presencial i simultàniament en línia

  • Nivell:

    Internivells

Professorat:

Xavier Costa Badia, Gaspar Feliu Montfort, Rosa Lluch Bramon, Miquel Molist Montaña, Marta Prevosti Monclús, Jordina Sales Carbonell, Josep Maria Salrach Marés

Dates:

Del 10 d'octubre de 2023 al 6 de juny de 2024

 

Dies:

Dijous

Hores:

De 16.30 a 18.30 h 

Total hores:

50

Lloc:

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Tarifes
Col·legiat/ada:

235,00 €

No col·legiat/ada:

295,00 €

Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores:

235,00 €

En aquests curs d’història de Catalunya es farà un recorregut pel passat del país i els seus habitants des de l’època més remota, la dels caçadors-recol·lectors de la prehistòria, fins al final de l’edat mitjana.

Per poder seguir aquest viatge pel passat, s’ha seccionat el temps històric en cinc grans etapes: prehistòria i antiguitat, orígens de Catalunya, època feudal, la gran expansió i les crisis finiseculars. En cadascuna d’aquestes etapes la mirada es projectarà de forma global i integradora sobre homes i dones, grups socials, activitats econòmiques, dinàmica política, sensibilitat religiosa, creacions literàries i artístiques i expressions de l’imaginari. Les explicacions s’acompanyaran sistemàticament de l’exposició d’imatges i més eventualment de la lectura i comentari de textos i documents. Amb els participants que ho desitgen es faran dues visites guiades a les sales del romànic i el gòtic del MNAC.   

Programa del segon trimestre

pp. 3.1. (enllaç amb la classe de Rosa Lluch)

La construcció del Principat de Barcelona. Segle XI.

  •                 El paradigma del canvi feudal
  •                 L’abat Oliba i el moviment de pau i treva
  •                 Les cases comtals a principis de segle
  •                 Ramon Berenguer. El poder i la família.
  •                 La crisi de 1082
  •                 La represa en temps de Ramon Berenguer III
  •                 L’expansió a Occitània
  •                 Catalans i Catalunya 

pp. 3.2

Formació de la Corona d’Aragó. Segle XII

  •                 Ramon Berenguer IV i la crisi dinàstica aragonesa                 
  •                 Alfons el Cast (1162-1196), el primer comte-rei
  •                 El comte-rei Pere el Catòlic
  •                 L’assalt i el repartiment d’al-Andalus
  •                 El vesper occità
  •                 Crisi i transformació del poder: la governança

pp. 3.3

La societat feudal. Segles XI-XII

  •                 Dimensió rural i urbana del creixement
  •                 Senyores i pagesos, la dualitat dominant
  •                 L’Església i el doble poder
  •                 Cultura i identitat: primers escrits en català
  •                 Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (pp. propi)
  •                 El cas il·lustratiu d’Oliba (971-1046)
  •                 La càrrega simbòlica del romànic

pp. 3.4

Mites i llegendes fundacionals

  •                 L’Europa dels catalans
  •                 Els pares i els bressol
  •                 “Al damunt dels nostres cants”
  •                 Heroisme nobiliari i covardia pagesa
  •                 “Que es llarga l’eternitat !”
  •                 “Guieu-nos cap al cel”

pp. 4.1

La Gran Expansió. Monarquia composta i poder estamental.  Segles XIII-XIV

  •                 El rei i les Corts
  •                 Els grans reis
  •                 El motor de fons
  •                 Els “cofres” del rei
  •                 “Una terra sobre el mar”

De la Sharqia al regne de València

  • Sicília i “Lo guant del degollat”
  • L’expedició dels almogàvers a l’Orient
  • Sardenya
  • Les ciutats, nou actor polític

pp. 4.2

Societat, Economia, Cultura, Art. Segles XIII-XIV

  •                 Temps de servituds pageses
  •                 La menestralia i el culte al treball
  •                 Mercaders i banquers. “La borsa o la vida”
  •                 Nous clergues per a una nova societat
  •                 Literatura i memòria de la plenitud
  •                 El gòtic, de la transició al tres-cents

pp. 4.3

Plenitud i crisi. Segles XIV-XV

  •                 Mirada global
  •                 Alfons III el Benigne i el contradictori regnat de Pere el Cerimoniós
  •                 La fi de la dinastia nacional
  •                 “Lectures” del Compromís de Casp
  •                 “Pel pendent del pedregar”
  • Joan II i la Guerra Civil

 

pp. 4.4.

Epidèmies, Conflictes, Cultura, Art. Segles XIV-XV

  •                 Les desgràcies del temps. Pestes, fams, guerres
  •                 La crisi social agrària. Els remences
  •                 Pogroms i lluita de partits. La crisi a la ciutat.
  •                 L’escriptura i el temps
  •                 La funció legitimadora del mite
  •                 Tradicions i innovacions en l’art

pp. 5.1.

Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.

Catalans, mallorquins, valencians. Països Catalans

  •                 Mirada ràpida al temps de l’expansió
  •                 Particularitats mallorquines
  •                 Van ser colònies catalanes el País Valencià i Mallorca?

Es va inventar Joan Fuster els PPCC, de Salses a Guardamar, com a terra pròpia dels catalans?

  • El pont de la mar blava: el mirar la Mediterrània d’un català

pp. 5.2

Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.

Qui fa la història? Corrupcions i febleses del poder. Nacionalisme valencià en temps medievals? Els remences i l’oprobi de la nació. Antisemitisme català.

  •                 Mirada al temps de la plenitud i als inicis de la crisi
  •                 Inicis d’un nacionalisme valencià?
  •                 El Cruel i el Cerimoniós o el rol dels reis
  •                 Bernat Metge, l’escriptor a la cort
  •                 La reina que es queixava de les servituds
  •                 La tragèdia de la por a l’altre: l’antisemitisme

pp. 5.3.

Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.

Els Trastàmara. Paradigma de la Decadència

  •                 “Me, qui te feci, missisti en desertum”
  •                 L’heroisme petri de Fivaller
  •                 Alfons, el rei incomprès pels catalans
  •                 La primera guerra civil dels catalans

 

pp. 5.4

Mirant enrere: qüestions conflictives i debats.

Aragó, Sobrarb, Ribagorça. La formació del regne d’Aragó. El naixement de la Corona d’Aragó. La Franja i els límits d’Aragó i Catalunya

  •                 Orígens i formació territorial.

Aragó, Sobrarb i Ribagorça

  •                 El comtat d’Aragó
  •                 La primera vinculació a Navarra
  •                 El regne de Sanç III el Gran
  •                 Els inicis del regne d’Aragó (Ramir I)

 

Primer trimestre

Dimarts, dia 10 d’octubre (Miquel Molist)

El paleolític

Edats i cultures del paleolític

Els primers testimonis de la presència humana en terra catalana

Els homes de Talteüll i Banyoles

Les restes de la Boella

El neolític

Els orígens de l’agricultura i la ramaderia

Jaciments i testimonis materials: indústries lítiques i ceràmica

L’edat dels metalls

Els monuments megalítics

Dijous 19 d’octubre (Marta Prevosti)

La civilització ibèrica
Els pobles mediterranis: grecs i fenicis
Les relacions dels ibers amb els pobles mediterranis

Dijous 26 d’octubre (Marta Prevosti)

L’arribada dels romans: la conquesta
L’època romana. La gran transformació
Els canvis en el poder
El camp i la ciutat. Estructura del poblament i activitats econòmiques
La cultura, l’art, la llengua
Testimonis arqueològics i monumentals

Dijous 2 de novembre (Marta Prevosti i Jordina Sales)

Els inicis del cristianisme
La tardoantiguitat. La problemàtica de les vil·les
L’antiguitat tardana. Els visigots
L’arribada dels visigots i el regne de Toledo
El Liber Iudicum
Les grans transformacions: els poblats i la fi de les vil·les
La presència dels musulmans a Catalunya

 

Segona part: La Catalunya carolíngia i comtal (segles IX-XI)

Dijous 9 de novembre (Gaspar Feliu)

El domini carolingi. Segle IX

Cop d’ull als carolingis: arribada al poder, formació de l’Imperi i divisió en regnes
Ideologia: agustinisme, herència romana i costums germànics
Establiment del domini a Catalunya
El domini durant el segle IX: formació dels comtats, comtes, vescomtes i vicaris

Dijous 16 de novembre (Gaspar Feliu)

La Catalunya del segle X

Els orígens de la dinastia nacional. Guifré el Pelós i els seus avantpassats
Ramon d’Abadal i el debat sobre la independència comtal

Fills i nets de Guifré. Les Cases de Cerdanya i Barcelona. Un història interna del poder

Els altres comtes catalans

Dijous 23 de novembre (Xavier Costa)

L’Església catalana de l’època carolíngia

L’herència visigoda i Fèlix d’Urgell
La incorporació a l’Imperi: la dependència de Narbona i de la cort
Cop d’ull a l’estructura administrativa: bisbats i parròquies. Dotalies i delme
Els clergues i eclesiàstics: bisbes, canonges, preveres, diaques

El cas singular dels monestirs

La temptativa d’independència eclesiàstica de Narbona

Dijous 30 de novembre (Gaspar Feliu)

Les bases materials i immaterials de la Catalunya naixent

La societat i les activitats productives i comercials
Els instruments de la producció i l’intercanvi
La cultura escrita: documents i manuscrits
El dret i la justícia: el Liber a Catalunya i l’administració de justícia abans del feudalisme
El romànic inicial o preromànic

Dijous 14 de desembre (Rosa Lluch)

El segle del canvi feudal

El govern de Ramon Borrell i Berenguer Ramon I a Barcelona
Ramon Berenguer I i Mir Geribert, principals protagonistes del canvi feudal
Conflictes arreu de Catalunya
Noblesa, Església i pagesia en el conflicte
Abans i després del “canvi”: acords i desacords
La Catalunya feudal de Ramon Berenguer I i Almodis

Xavier Costa Badia

Professor de la Universitat de Barcelona, col·laborador del projecte Catalunya Carolíngia. L’any 2019 va defensar la tesi doctoral Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X), una recerca excel·lent, que l’ha convertit en un dels millors coneixedors de la història de l’Església catalana de l’època carolíngia. Amb Irene Brugués i Coloma Boada ha coordinat el llibre El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017), editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Xavier Costa compagina la investigació documental i la docència a la universitat amb l’arqueologia: ha dirigit campanyes d’excavacions en jaciments de Tremp i Talarn, al Pallars Jussà.

Gaspar Feliu Montfort

Catedràtic jubilat d’història econòmica de la Universitat de Barcelona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i codirector de la Catalunya Carolíngia, el gran projecte que Ramon d’Abadal va concebre fa cent anys i que té per objectiu l’edició de tots els documents catalans dels segles IX i X. Gaspar Feliu ha publicat molts llibres i articles de pura investigació sobre períodes i temes molt diversos de la història de Catalunya, però sobretot de l’Alta Edat Mitjana, un període que coneix millor que ningú. Una part important de la seva obra dispersa ha estat recollida en el llibre Llarga nit feudal. Ha codirigit l’edició dels documents de l’arxiu comtal dels segles XI i XII, fins l’època de Ramon Berenguer IV, i ha estudiat la Taula de Canvi, el banc públic de Barcelona, que és un dels més antics d’Europa.

Rosa Lluch Bramon

Medievalista, professora de la Universitat de Barcelona des del 2005, experta en història social agrària. És autora d’Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, publicat l’any 2005, que és el fruit d’una llarga recerca documental en els arxius de l’Església de Girona amb la qual es va doctorar. Amb el precedent llunyà de Jaume Vicens Vives i el més proper del medievalista americà Paul Freedman, Rosa Lluch és avui la millor coneixedora de la història de la pagesia de remença. Cercant els orígens de les servituds dels pagesos catalans, Rosa Lluch ha investigat la revolta del cèlebre magnat Mir Geribert contra el comte Ramon Berenguer I a mitjan segle XI, tema al que dedicarà bona part de la classe d’avui.

Miquel Molist Montaña

Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona on coordina el Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient. S’ha centrat en la recerca de l’origen i consolidació de les primeres societats agrícoles de la Mediterrània oriental i de Catalunya, és a dir, del període que anomenen Neolític. Ha dirigit excavacions arqueològiques a Síria, Turquia i Iraq, essent una de les més importants la del jaciment neolític de Tell Halula, a Síria. Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Marta Prevosti Monclús

Arqueòloga i historiadora especialitzada en l’Antiguitat romana. Ha estat professora de la Universitat de Barcelona, investigadora sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans. És autora de molts llibres i articles preferentment dedicats al l’estudi del poblament rural i la ciutat en època romana. Va dirigir les excavacions de la vil·la romana de Torre Llauder, a Mataró. És coordinadora científica del projecte internacional Tabula Imperii Romani que es proposa desenvolupar una eina interactiva de cartografia de tot l’Imperi romà.

Jordina Sales Carbonell

Historiadora i arqueòloga especialitzada en l’Antiguitat Tardana. La seva recerca i docència a la Universitat de Barcelona se centra en l’estudi de les fonts literàries i arqueològiques de l’arquitectura cristiana a Hispània en la Tardoantiguitat i l’època visigoda. A la Universitat de Barcelona ha impartit classes sobre Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII). L’any 2011 la Societat Catalana d’Arqueologia va premiar el seu treball sobre l’arqueologia de les seus episcopals tardoantigues del territori català.

Josep Maria Salrach Marés

Calendari

  • Octubre: 10, 19 i 26
  • Novembre: 2, 9, 16, 23 i 30
  • Desembre: 14 
  • Gener: 11, 18 
  • Febrer: 1, 29
  • Març: 7, 14 i 21
  • Abril: 4, 11, 18 i 25
  • Maig: 9, 16 i 23, 29
  • Juny: 6

 

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Rambla de Catalunya, 8 pral., Barcelona - 08007
Adreça electrònica: info@cdl.cat
Telèfon: + (34) 933 170 428