« tornar

C203102 - Tecnologies futures i pensament existencial. Ensenyar filosofia a través del cinema de ciència-ficció

Tipus Escola d'Estiu
Àrea temàtica Ètica i filosofia
Modalitat en línia
Nivell Secundària
Coordinador
Professorat Jacobo Zabalo Puig
Data de l'1 al 10 de juliol. De 11:00 a 14:00
Dies de dilluns a divendres
Adreça en línia
Total hores 20
Preu
Col·legiat70,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores70,00€
No col·legiat100,00€

Aquest curs inclou a la seva programació sessions virtuals a temps real mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Us preguem que feu atenció als dies i les hores establertes per a les sessions.

S’habilitarà, també, una plataforma Moodle per al curs, a fi de dur a terme, si s’escau, les activitats asíncrones.

Una vegada inscrits, rebreu els detalls de connexió per correu electrònic.


El cinema de ciència-ficció no només planteja escenaris futurs, en què el progrés ha transformat les condicions de vida (ja sigui en un sentit positiu o, més freqüentment, negatiu, de caràcter distòpic). Es tracta, probablement, del gènere que millor projecta les inquietuds existencials dels éssers humans com a espècie, tant pel que fa a la possibilitat d’altres formes de vida, present o futura, com, sobretot, pel que fa a la interpretació del precís moment que ens ha tocat viure, aquell en què els interrogants emergeixen. Lluny d’inhibir-los i perpetuar l’statu quo, l’art ofereix narratives que els fan més reals i assumibles des del punt de vista discursiu. La filosofia, en aquest sentit, subministra eines per enfrontar els interrogants i descodificar aquella inhibició.

Ensenyar la matèria a alumnes joves és una tasca poc senzilla, generalment a causa del caràcter abstracte dels termes que s’hi empren. Sovint impedeixen il·lustrar les repercussions pràctiques del pensament filosòfic i, per tant, donar a entendre en què contribueix, encara avui dia. Cadascuna de les sessions del present curs, centrades en obres de cinema específiques (des de la sessió inaugural, introductòria), permetran donar pas a les propostes filosòfiques d’autors del passat. Plató, Descartes, Kant, Nietzsche o Freud es mostraran summament actuals des del cinema, però també en referir-nos a pensadors contemporanis com Slavoj Žižek o il·lustrar algunes formes d’espiritualitat del nostre temps, religioses o laiques (Mindfulness).

Es tracta d’un curs obert a qualsevol persona interessada en la tradició filosòfica i el creixement personal. També, evidentment, per a aquells professors que vulguin implementar mesures per captar eficientment l’atenció i el compromís dels alumnes. La neurociència ha confirmat que el pensament es produeix amb imatges, fins i tot si no en som conscients. En aquest sentit, el cinema pot ajudar a explicitar la realitat dels processos que tenen lloc de forma immediata i sense filtrar pel judici crític, que és precisament el que es pretén potenciar des de la filosofia.

Objectius

Tenir eines no merament conceptuals per entendre i explicar nocions filosòfiques amb interès.

Metodologia

Visualització parcial de les pel·lícules, estudi i comentari de les obres fonamentals per a la docència de filosofia al batxillerat. Propostes d’activitats amb alumnes.

Calendari de sessions virtuals

Dimecres 1 / Com pot el cinema fomentar la reflexió filosòfica?  (3H) – de les 11 a les 14 h

Dijous 2 / Orígens del Cinema Fantàstic (2H) – de les 11 a les 13 h

Divendres 3 / PLATÓ: realitat i virtualitat (3H) – de les 11 a les 14 h

Dilluns 6 / DESCARTES, pensament pur i mecanicisme (3H) - de les 11 a les 14 h

Dimarts 7 / KANT: Perspectives sobre la raó humana i la pau perpètua (2H) -– de les 11 a les 13 h

Dimecres 8/ NIETZSCHE: El misteri de la vida i la física quàntica (3H) - de les 11 a les 14 h

Dijous 9 / FREUD: La realitat de l’inconscient (2H) - de les 11 a les 13 h

Divendres 10 / Del MANIQUEISME al MINDFULNESS (2H) - - de les 11 a les 13 h

Avaluació

No obligatòria.

Programa (8 sessions)

Dimecres 1. Com pot el cinema fomentar la reflexió filosòfica? 

Sobre mons possibles, identificació amb els personatges, pacte de la ficció i metaficció. La idea de mimesi des d’Aristòtil. Explicitació filosòfica i científica de la relació entre pensament i imatges. Exemples extrets d’A. Hitchcock, S. Kubrick i W. Allen, entre d’altres.

Dijous 2. Orígens del cinema fantàstic 

Definició del cinema fantàstic. L’ambivalència del progrés: celebració (De la terra a la lluna, G. Méliès) i ombres, des del paradigma romàntic (E. T. A. Hoffmann, Mary Shelley, Robert L. Stevenson). Primeres pel·lícules protagonitzades per científics: Frankenstein, Dr. Jekyll i Mr. Hyde

Divendres 3. Plató: realitat i virtualitat

Matrix (1999-2003) de L.&L. Wachoswki, el somni de la realitat virtual com a forma d’esclavitud. Gattaca (1997), realització de la distòpia d’Huxley. Her (2014) de Spike Jonze, l’enamorament d’una identitat digital.

Dilluns 6. Descartes, pensament pur i mecanicisme 

Metropolis de Fritz Lang, la realització mecànica de la vida. Altres replicants, de Blade Runner (1982 i 2017) a Westworld (HBO), passant per A. I. Intel·ligència artificial (2001) de Steven Spielberg.

Dimarts 7. Kant: Perspectives sobre la raó humana i la pau perpètua 

Ultimàtum a la terra (1951), quan l’amenaça no ve de fora. El planeta dels simis (1968), invertint la perspectiva de l’evolució. Destrucció de la realitat externa / interna. Armaggedon Vs Melancholia (Lars von Trier).

Dimecres 8. Nietzsche: El misteri de la vida i la física quàntica 

2001. Una odissea de l'espai (1968), les transformacions de l’esperit (Zaratustra). Interstellar (2014), de Ch. Nolan, i Arrival (2016), de D. Villeneuve: de l’experiència lineal a la simultaneïtat dels temps.

Dijous 9. Freud: La realitat de l’inconscient 

Solaris (1972) A. Tarkovski, amb Slavoj Zizek. Total Recall (1990), de Paul Verhoeven i Origen (2010) de Christopher Nolan. Psicologia positiva per a nens.

Inside-out. La funció de l’humor en relació amb l’inconscient. Paròdies del gènere de ciència-ficció: Sleeper (1973) i Mars Attacks! (1996).

Divendres 10. Del maniqueisme al mindfulness 

Star Wars (episodis I-IX), epopeia comercial o proposta d’espiritualitat d’inspiració oriental?

Conclusions: com fer del cinema fantàstic una eina per ensenyar filosofia, exercicis pràctics.