« tornar

203800 - Ludwig van Beethoven: la seva obra a través dels grans gèneres

Tipus Escola d'Estiu
Àrea temàtica Música
Modalitat Presencial
Nivell Secundària
Coordinador
Professorat Jordi Parramon Peralta
Data del 6 al 10 de juliol. De 12:00 a 15:00
Dies de dilluns a divendres
Adreça Consell de Cent, 14. Escola Joan Pelegrí
Total hores 15
Preu
Col·legiat68,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores68,00€
No col·legiat98,00€

Descripció

Aprofundir (amb audicions comentades) en l’obra de Beethoven al llarg dels seus tres grans períodes creatius i amb els seus gèneres més sovintejats: sonates per a piano, quartets de corda i música simfònica (concerts i simfonies).

Objectius

Per als professors de música:

  • Tenir més estructurada l’evolució del llenguatge de Beethoven en el terreny possiblement més atractiu per als alumnes.
  • Tenir més claus per situar-lo com a darrer clàssic o primer romàntic.
  • Anar més lluny en els gèneres tant enrere (els concerts) com endavant (les simfonies) i aprofitar per relacionar-lo amb altres compositors cabdals: concerts de Bach, simfonies romàntiques (Txaikovski, Brahms) o del segle XX (Xostakóvitx).
  • Aprofitant la personalitat de la seva música, és un excel·lent vehicle per explicar les bases del llenguatge musical (motiu, frase, ritme, tema-melodia, harmonia, etc.).

Per a professors d’altres llenguatges artístics

  • Reforçar conceptes al voltant de l’estructura formal, implicació emocional, testimoniatge d’un període.
  • Temes d’estètica a Filosofia.

 

Continguts

La música de Beethoven va significar un canvi en l’estratègia compositiva indefugible per a qualsevol compositor posterior fins al segle XX. Esbrinar el que fou aquest nou punt de vista en el camp melodicotemàtic, harmònic, instrumental, formal i estètic és l’objectiu del curs:

  1. Pressupòsits bàsics: principi d’economia (dosificació d’elements) i d’organicitat (nou concepte de forma). El tema beethovenià (motiu, frase, període). Els moviments: forma sonata al primer, forma ternària o variacions al segon, el minuet i sobretot l’scherzo al tercer i rondó i rondó-sonata al quart. El seu llenguatge orquestral.
  2. Les 32 sonates per a piano: una mostra de les més representatives. Un nou llenguatge pianístic, la sonata com a camp de proves per a les simfonies.
  3. La música de cambra, homenatges, compromís estètic entre músics als quartets op. 18. La maduresa dels Rasumovski op. 59. Finalment els darrers quartets op. 130 a 135 com una de les temptatives més visionàries de la seva obra.
  4. Els concerts: de la superació del barroc començada per Mozart fins a la "crisi" del solista: aquest darrer està al servei del projecte simfònic i no a l’inrevés.
  5. Les 9 simfonies. A cada obra es fa una interpretació diferent del concepte simfonia: ja a la primera subverteix el concepte d’introducció i el de minuet, a la segona crea un temps lent d’unes dimensions pròpies del romanticisme posterior, a la tercera l’orquestra s’amplia i el concepte de primer moviment es magnifica, la cinquena reinterpreta el concepte de tema i eixampla més l’orquestra, la sisena és una anticipació de la música programàtica romàntica, la setena torna a superar el concepte d’introducció i primer moviment i, finalment, a la novena enceta una nova era simfònica per l’assumpció d’unes dimensions emancipadores del discurs musical.

 Metodologia

Sobre qüestions de llenguatge: A la primera sessió, analitzant la primera simfonia de Beethoven, el professor al piano interpreta els motius rítmics dels temes del primer moviment i subratlla el seu caràcter binari (mètrica). Encara al piano toca per separat els motius melòdics afegint-hi les característiques de moviment, caràcter, dinàmica i articulació. Finalment es comenta tot el que fa referència a l’aspecte harmònic. El paràmetre tímbric s’ha de treballar amb les gravacions tot i haver fet una introducció en profunditat de la instrumentació (característiques de cada un dels instruments i les seves famílies) i orquestració (combinació de tot).

Tot seguit passem a la pissarra on s’acabarà escrivint l’esquema del moviment a partir d’un codi explicat prèviament (basat en la metodologia que I. Markevich va desenvolupar a la seva edició de les nou simfonies de Beethoven).

Resumint una mica, diríem que el mètode ajuda a esbrinar el caràcter de qualsevol motiu-frase musical com a tema (i la seva expansió o desenvolupament) o introducció, pont i coda. Amb la gravació es fa una primera aproximació per seccions amb aturades o repeticions: introducció, exposició, desenvolupament i reexposició. Finalment es fa una audició completa del moviment amb el professor a la pissarra assenyalant els elements de l’esquema que hem comentat.

Sobre qüestions històriques: prèviament, al llarg i després del que hem comentat al primer apartat, caldran referències al llenguatge de Haydn i Mozart, compositors que van influir literalment en Beethoven, el llenguatge del qual n’és una síntesi. D’altra banda, també ens ajudarà a introduir compositors posteriors que van cultivar aquest gènere.

Avaluació

L’avaluació es fa pas a pas, ja que l’especificitat del llenguatge musical no accepta una exposició diguem-ne doctrinal, sinó que requereix una implicació activa per part dels assistents. La idea és aconseguir-ho a través del que en diríem una doble audició: un cop s’ha acabat la fase descrita als continguts, se’n fa una de nova (avaluativa) on no hi ha cap explicació prèvia i a partir de la qual s’han de distingir els elements exposats a la primera audició. Així al llarg de les cinc sessions.