« tornar

US2156V - Miquel Àngel vs. Tiziano. Amor i desig en la pintura mitològica del segle XVI

Tipus Universitat Sènior. Escola d'Estiu 2021
Àrea temàtica Història de l'art
Modalitat Format virtual en temps real
Nivell Internivells
Coordinador
Professorat Joan Astorch Eraso
Data 15, 16 i 17 de juny. De 16:00 a 18:00
Dies Dimarts
Adreça En línia
Total hores 6
Preu
Col·legiat50,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores50,00€
No col·legiat60,00€

El 1551 el príncep Felip d’Habsburg, futur Felip II, de 21 anys, va encarregar a l’ancià Tiziano, el pintor més famós d’Europa, la realització d’un grup de pintures que mostressin mites clàssics, inspirats principalment en les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

 Les obres combinen el seu notable talent com a artista i narrador, i mostren escenes de gran dramatisme –una trobada inesperada i fatal, un descobriment vergonyós, un rapte precipitat–, però alhora d’un intens erotisme i sensualitat.

El mateix Tiziano va anomenar Poesies aquest cicle d’obres mitològiques perquè les considerava equivalents visuals de la poesia, poemes visuals, capaços de transmetre emocions i exaltar la nostra imaginació a través de la seva combinació de color, tacte, llenguatge de símbols i temes expressius, des de l’amor i la passió fins a la desesperació i la mort.

 En el segle XVI la pintura mitològica es converteix en un dels gèneres més innovadors de la pintura en tant que evita l’ortodòxia i el rigorisme formal i convencional de la pintura religiosa, i és l’excusa culta per exposar obres de gran erotisme, fer demostracions d’enginy, ostentacions de virtuosisme, combinant mitologia amb plaer i desig, amor terrenal i amor espiritual, les qüestions intel·lectuals i elevades amb aspectes eròtics i impúdics.

 Si Miquel Àngel arriba al límit de l’expressió pel fet de doblegar i exagerar la representació del cos humà i Tiziano confon els sentits amb una pintura sensual i mòrbida, els manieristes Bronzino, Allori i Correggio convertiran les seves pintures eròtiques en ostentacions de mestratge tècnic i simbòlic.

La pintura mitològica i amorosa com a demostració d’enginy, qualitat, cultura i emoció, coincidint amb la crisi espiritual de la Reforma i la Contrareforma del segle XVI! 

 


« TORNAR       AFEGIR A LA CISTELLA »