« tornar

193800 - Comprendre la música. Les emocions més enllà de les paraules

Tipus Escola d'Estiu
Àrea temàtica Música
Modalitat Presencial
Nivell Secundària
Coordinador
Professorat Eduard Comalada Puig
Data de l'1 al 5 de juliol. De 16:00 a 19:00
Dies de dilluns a divendres
Adreça Escola Joan Pelegri, Consell de Cent, 14
Total hores 15
Preu
Col·legiat68,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores68,00€
No col·legiat98,00€

DESCRIPCIÓ

Al llarg dels temps, una mateixa idea o concepte s’ha expressat musicalment de manera diferent en funció dels recursos de timbre, harmònics, melòdics i rítmics, propis de l’època i l’estil.

 OBJECTIUS

  • Adquirir eines d’anàlisi de l’estil musical.
  • Ampliar el panorama de percepció del llenguatge musical entès com el producte d’un context social i cultural.
  • Assolir un nivell cognitiu que millori el gaudi intel·lectual i emocional en viure l’experiència musical.
  • Obrir la ment i el cor a les noves formes d’expressió musical.
  • Conèixer i reflexionar sobre el procés creatiu musical.
  • Analitzar les qüestions musicals en funció de la cultura on i quan tenen lloc.
  • Conèixer l’esperit literari que inspira el discurs musical.
  • Apreciar la importància de la interpretació.
  • Reflexionar sobre l’èmfasi de la música respecte al text.
  • Debatre sobre l’aïllament del creador respecte de l’espectador.
  • Apreciar les semblances i les diferències en la recreació sonora d’una mateixa idea.
  • Reflexionar, a partir dels coneixements adquirits, sobre els rols del compositor, l’intèrpret i l’espectador: quines són les seves competències.
  • Conèixer els processos implicats en la percepció musical: memòria, atenció i categorització.

CONTINGUTS

  • Músiques i emocions. La música expressa sentiments?
  • La interpretació. Com s’expressa una idea musical. Un músic en la seva faceta d’intèrpret pot definir-se com un gestor d’emocions o un facilitador del procés comunicatiu entre el compositor i l’audiència. El cantant, l’instrumentista o el director parteixen d’una realitat, una existència efectiva, una partitura que, a través d’un codi compartit (llenguatge musical) recull la informació que l’autor ha volgut expressar.
  • Les formes musicals. Hi ha diversitat de formes constructives per desenvolupar les idees musicals i cada una d’elles obeeix a uns criteris determinats. Des de l’estricta fuga fins al lliure poema simfònic.
  • La natura. Els compositors sovint s’han inspirat en els sons de la natura o han realitzat descripcions sonores de paratges naturals. Des de La primavera de Vivaldi fins a La consagració de la primavera de Stravinsky passen tres segles. Tot i així hi observem trets comuns.
  • La mort. Les misses pro difunctis. L’experiència existencial de la mort juntament amb els textos litúrgics que hi fan referència, com les misses de Rèquiem, conviden a l’expressió de les emocions més profundes. Victoria, Mozart, Verdi, Fauré i Ligeti escriuen el seu propi testament musical.
  • La literatura i la música: el Quixot i Romeu i Julieta. Telemann, Strauss, Txaikowski, Bernstein, Walton o Gerhard prenen aquests monuments de la literatura universal i en fan la seva interpretació. Prescindint del text original construeixen una història musical que cerca l’essència de les emocions. L’heroi i els enamorats també poden expressar-se sense paraules.
  • Nacionalisme musical. Música catalana o música espanyola. Hi ha música purament catalana i música purament espanyola? És la música un llenguatge sense fronteres? El nacionalisme musical ha esdevingut una categoria quan cerca la inspiració en temes autòctons, però també hi ha d’haver alguna característica diferencial.
  • Stabat Mater. La Passió de Crist. Un dels arguments més dramàtics de la cultura occidental és el relat de la passió i crucifixió de Crist. Els compositors no han desaprofitat aquesta oportunitat extraordinàriament inspiradora, i han posat música als textos que ja contenen una enorme càrrega emotiva.

 


« TORNAR       AFEGIR A LA CISTELLA »