« tornar

US2006 - Història de l'art III: L'Europa moderna: del barroc al neoclassicisme

Tipus Cursos de la Universitat Sènior
Àrea temàtica Història de l'art
Modalitat Presencial
Nivell Secundària
Coordinador
Professorat Carolina Camañes Sánchez, Joan Astorch Eraso
Data Calendari de recuperacions, del 27 de maig a l' 1 de juliol. De 12:00 a 14:00
Dies dimecres
Adreça Col•legi de Llicenciats, Rbla. de Catalunya, 8
Total hores 50
Preu
Col·legiat220,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores220,00€
No col·legiat280,00€

IMPORTANT. NOU CALENDARI EN FORMAT TELEMÀTIC, A TEMPS REAL

Davant de la impossibilitat de poder reprendre les classes presencialment per causa de les limitacions derivades de la crisi sanitària, a partir del proper 18 de maig reprendrem, íntegrament en format virtual, les classes de la Universitat Sènior. 

Les classes es faran en format telemàtic mitjançant connexions en temps real a través de la Plataforma Microsoft Teams. Rebreu un enllaç per correu electrònic, que us permetrà l’accés a la classe en directe.

Calendari:

Dimecres 27 maig, de 12 a 14 h: Carles II, el darrer dels Àustries a Espanya. La Guerra de Successió espanyola i Felip V, a càrrec de Joan Astorch

Dimecres 3 de juny, de 12 a 14 h: El descobriment de Pompeia i Herculà i el triomf del neoclassicisme: Winckelmann. Chardin, Greuze, a càrrec de Carolina Camañes

Dimecres 10 de juny, de 12 a 14 h: Lluís XV i el paper de les amants reials: madame de Pompadour i madame du Barry, a càrrec de Joan Astorch

Dimecres 17 de juny, de 12 a 14 h: Pere el Gran i Caterina la Gran de Rússia. Sant Petersburg i l'Hermitage, a càrrec de Carolina Camañes

Dimecres 1 de juliol, de 12 a 14 h: Lluís XVI i la crisi de la monarquia absoluta a França. Maria Antonieta, entre l'atracció i l'odi. La Revolució francesa del 1789, a càrrec de Joan Astorch

CONTINGUTS 

1. De la Contrareforma a l’Església triomfant. L’esplendor del Barroc a Itàlia al segle XVII. Caravaggio, Bernini i Borromini

  • La Contrareforma i l’església dels reformadors: l’oratori de Sant Felip Neri i la Companyia de Jesús.
  • Les noves esglésies: Il Gesu de Jacopo Vignola i Giacomo della Porta.
  • El concili de Trento i les arts. Els exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola. Carles Borromeo a Milà.
  • El sagrat i el profà: el naturalisme de Caravaggio.
  • El virregnat de Nàpols. El caravaggisme d’Artemisia Gentileschi i Ribera.
  • De l’Església militans a l’Església triumphans, del moralisme a l’extravagància: Pablo V Borghese.
  • L’escultura, del manierisme a la retòrica trentina: Giambologna i Bernini.
  • El Barroc com a estil i època. Theatrum mundi, la vida com a obra d’art total.
  • Les corts pontifícies del Barroc: Urbà VIll Barberini, Inocenci X Pamphili i Alexandre VII Chigi.
  • Arquitectura barroca: Bernini i Borromini al servei de la Renovatio Romae.

2. El Segle d’Or de les lletres i les arts: les corts del Barroc a Espanya i als Països Baixos. Velázquez i Rubens 

  • Sevilla i l’art de pintar escultures: la recerca de la realitat per meditar sobre el dolor, la passió i la mort. De Juan Martínez Montañés a Gregorio Fernández.
  • Espanya: el Segle d’Or espanyol. Felip III i el duc de Lerma. Pintura religiosa a Sevilla: Zurbarán, Murillo.
  • Velázquez, pintor de cambra i aposentador de Felip IV.
  • Carles II, el darrer dels Àustries a Espanya. Guerra de Successió espanyola.
  • Flandes, al servei de la corona espanyola. La monarquia dels arxiducs d’Àustria: Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II.
  • L’exuberància del color: Rubens a Anvers. Rubens, pintor cortesà. Grans cicles pictòrics a París i Madrid.
  • El retrat aristocràtic de Van Dyck. Van Dyck a Anglaterra al servei de Carles I.
  • El Segle d’Or de la pintura holandesa. La pintura intimista de Vermeer de Delft.
  • Rembrandt, l’herència de Caravaggio a Amsterdam.
  • El retrat burgès de Franz Hals.

3. França al segle XVIII: entre la frivolitat del rococó i el racionalisme de la Il·lustració. De Versalles a la Revolució Francesa. El neoclassicisme

  • El Barroc a França. La consolidació de la monarquia absoluta: Lluís XIV. El grand goût a Versalles.
  • El classicisme francès: Nicolas Poussin i Claudi de Lorena.
  • Lluís XV i el paper de les amants reials: Madame de Pompadour, Madame du Barry.
  • Frivolitat i plaer al rococó: Watteau, Boucher, Fragonard. 
  • Lluís XVI i la crisi de la monarquia absoluta a França. Maria Antonieta, entre l’atracció i l’odi.
  • El descobriment de Pompeia i Hercolà i el triomf del neoclassicisme: Chardin, Greuze.
  • La Revolució Francesa del 1789. França després de la Revolució: Convenció, Directori, Consolat.
  • Ascens i caiguda de Napoleó: el Primer Imperi francès.
  • El neoclassicisme: David, Ingres.
  • L’escultura neoclàssica: Canova.

 

PROGRAMA SEGON TRIMESTRE

Classe 12 – 15 gener – Carolina

Pintura religiosa a Sevilla: Zurbarán, Murillo

Classe 13 – 22 gener – Joan 

El retrat aristocràtic de Van Dyck. Van Dyck a Anglaterra al servei de Carles I

Classe 14 – 29 gener – Carolina

El Segle d’Or de la pintura holandesa. Rembrandt, l’herència de Caravaggio a Amsterdam

Classe 15 – 5 febrer – Joan

Flandes, al servei de la Corona Espanyola. La monarquia dels arxiducs d’Àustria: Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II. L’exuberància del color: Rubens a Anvers

Classe 16 – 12 febrer – Carolina

La pintura intimista de Vermeer de Delft

El retrat burgès de Franz Hals

Classe 17 – 19 febrer – Joan 

Rubens, pintor cortesà. Grans cicles pictòrics a París i Madrid

 

Classe 18 – 26 febrer – Carolina

El classicisme francès: Nicolas Poussin i Claudi de Lorena

Classe 19 – 4 març – Joan

El barroc a França. La consolidació de la monarquia absoluta: Lluís XIV. El grand goût a Versalles

El retrat de cort a França: Rigaud

Classe 20 – 11 març – Carolina

Frivolitat i plaer en el Rococó: Watteau, Boucher, Fragonard

Classe 21 – 18 març – Joan

Carles II, el darrer dels Àustria a Espanya. Guerra de Successió espanyola i Felip V

CALENDARI DE LES SESSIONS

Mes

Dies

GENER

15, 22, 29
FEBRER

5, 12, 19, 26

MARÇ

 4, 11, 18