Informe sobre els drets de l'infant 2020

El dilluns 30 de novembre, el síndic, Rafael Ribó, i l'adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l'adolescència, M. Jesús Larios, van lliurar al president del Parlament, Roger Torrent, l'Informe sobre els drets de l'infant.

La pandèmia de la COVID-19 i la situació d'emergència sanitària global han tingut un impacte especialment negatiu entre els infants i en l'exercici efectiu dels seus drets. El dret a la mobilitat, a l'educació, a l'atenció a la salut mental, al desenvolupament, entre molts altres, han quedat condicionats per les decisions preses amb vista a la contenció de la propagació del virus.

En la gestió de la crisi sanitària, i en les mesures preses, s'ha de tenir en consideració l'interès primordial de l'infant i que els infants són un col·lectiu especialment vulnerable que està en ple procés de desenvolupament.

Davant d'aquesta situació, l'informe anual sobre els drets de l'infant del Síndic d'aquest any exposa 10 elements clau sobre les polítiques d'infància, partint de la situació de mancances estructurals, sobre els quals el Síndic ha desplegat actuacions específiques relacionades amb la situació generada per la crisi actual.

1. LA GESTIÓ ADULTOCÈNTRICA DE LA PANDÈMIA

Durant l'aplicació de l'estat d'alarma, els infants i els adolescents van restar invisibilitzats com a subjectes de dret. Les seves necessitats i els seus drets no apareixen clarament especificats en els textos normatius que es van aprovar després que es decretés l'estat d'alarma.

Cal promoure la participació i l'escolta dels infants, tant en totes les decisions que els afecten en la vida ordinària com també en situacions d'emergència.

2. L'INCREMENT DE LA POBRESA INFANTIL DAVANT LA CRISI ECONÒMICA

El confinament domiciliari i el tancament temporal dels àmbits de socialització habituals encara han fet més dependent el desenvolupament dels infants de les oportunitats disponibles en el seu entorn familiar immediat. Sense els beneficis socials derivats de la participació dels centres escolars, dels serveis d'intervenció socioeducativa, etc., les desigualtats socials en l'accés al benestar entre els infants que viuen en aquestes condicions materials i els infants en una situació socialment més afavorida són més elevades.

En els darrers anys, el Síndic ja ha destacat que la millora de la conjuntura macroeconòmica viscuda en el període 2014-2019 no havia comportat una millora dels indicadors de risc de pobresa a Catalunya. De fet, l'any 2019 la taxa de risc de pobresa infantil se situa en el 31,1%, la xifra més elevada al llarg de la darrera dècada, mentre que la privació material severa, a l'entorn del 9% dels infants.

A més, l'increment de la precarietat social en què es troben moltes famílies tindrà afectacions concretes sobre la qualitat de vida dels infants, no només en les condicions materials de vida, sinó que remet també a condicions afectives derivades de situacions d'inestabilitat i de patiment psicològic familiar creixents. Per l'anterior, el Síndic demana d'articular un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil que garanteixi l'accessibilitat econòmica als diferents serveis socials i educatius.

3. MANCANCES DE SUPORT, ACOMPANYAMENT I CURA DELS INFANTS EN CONTEXT DE PANDÈMIA

Durant l'any 2020, els serveis socials han tingut nombroses dificultats per exercir la seva funció de suport i acompanyament a les famílies. Les ràtios de personal dels equips bàsics d'atenció social i els equips especialitzats d'atenció a la infància i l'adolescència no han estat suficients per atendre l'increment de necessitats manifestades. Cal configurar els serveis socials d'atenció primària com a serveis essencials que han de garantir, en tot moment, els serveis d'atenció directa de cura, acompanyament i suport a les persones. El Síndic també demana de valorar que s'incrementin la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis d'atenció directa, i també de serveis terapèutics per a l'acompanyament psicològic de les famílies i els infants que han vist deteriorades les seves condicions de vida.

El teletreball s'ha establert com una mesura de conciliació, però el Síndic vol fer notar que invisibilitza i menysté de nou les necessitats de l'infant, per una banda, i la tasca de la cura dels infants, que és una tasca que requereix atenció i dedicació plena per part de l'adult o adults que l'assumeixen, per l'altra. El Síndic insisteix que cal preveure permisos retribuïts per a la cura d'infants.

4. EL REPTE DE LA PRESENCIALITAT I LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS A L'ESCOLA

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un gran impacte sobre l'exercici efectiu del dret a l'educació dels infants, sigui perquè ha comportat el tancament de centres, sigui perquè les mesures de prevenció interfereixen en l'activitat docent i en la dinàmica ordinària dels centres. Aquests obstacles suposen un escenari propici per a la reproducció i l'amplificació de les desigualtats educatives.

Per l'anterior, el Síndic ja va destacar la necessària presencialitat en el nou curs 2020/2021 en el seu informe Els centres educatius amb elevada complexitat davant la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19, malgrat els reptes que pugui implicar, especialment en els centres amb alta complexitat. En aquest apartat el Síndic recomana convocatòries d'ajuts a l'escolaritat per a l'alumnat socialment desfavorit, mesures de suport als centres amb elevada complexitat i programes de reforç escolar i d'acompanyament familiar a través dels plans educatius d'entorn i dels serveis d'intervenció socioeducativa per prevenir l'absentisme i la desconnexió.

5. LA PARTICIPACIÓ AL LLEURE EDUCATIU EN UN CONTEXT DE DESIGUALTAT I DE DISTANCIAMENT FÍSIC

La participació a les activitats de lleure durant l'estiu s'ha reduït en un 34,5%. La crisi econòmica derivada de la pandèmia pot introduir obstacles a la participació dels infants socialment menys afavorits a l'hora de participar en activitats que requereixen un cost d'accés per part de les famílies, com són les de lleure. Per contrarestar aquest fet, el Síndic demana que es promoguin mesures d'accessibilitat econòmica (ajuts econòmics, bonificacions i exempcions, sistemes de tarifació social, etc.)

6. DESIGUALTATS I RISCOS EN L'ÚS DE LES TIC PER PART DELS INFANTS I ADOLESCENTS DAVANT EL CONFINAMENT

Durant el confinament, en què el seguiment del curs escolar ha estat telemàtic, la bretxa digital ja existent ha resultat especialment discriminatòria per al col·lectiu d'alumnat que per raons socioeconòmiques pot tenir més problemes de connectivitat i de provisió d'equipaments adequats. Malgrat l'esforç del Departament d'Educació i les administracions locals encara hi ha alguns alumnes sense un dispositiu electrònic per desenvolupar l'activitat lectiva.

El Síndic també es mostra preocupat pels excessos i les addiccions en l'ús de les pantalles i manifesta la necessitat urgent d'establir mesures de control i supervisió de l'ús que les empreses que es lucren en l'àmbit digital fan dels infants i adolescents en benefici propi (tant de les seves dades personals, com del seu temps i les vulnerabilitats que presenten per raó d'edat).

7. SITUACIONS D'ESPECIAL VULNERABILITAT DELS INFANTS I ADOLESCENTS AMB DISCAPACITAT EN EL CONTEXT DE LA PANDÈMIA

El Síndic ha rebut queixes de moltes famílies d'infants amb discapacitat i dependència reconegudes que posen de manifest la manca gairebé absoluta de suport i d'atenció per part dels professionals i els serveis que habitualment els atenen. Davant aquest fet, el Síndic manifesta que cal reforçar i ampliar l'abast d'alguns dels serveis, prestacions bàsiques serveis i recursos especialitzats i adoptar mesures excepcionals de suport al domicili.

8. LA SALUT INTEGRAL DE L'INFANT MÉS ENLLÀ DE LA COVID-19

Un altre tema que el Síndic ha denunciat han estat les mancances en l'atenció pediàtrica que es pateixen des de fa anys, la qual cosa afecta la qualitat de l'atenció sanitària que reben els infants i adolescents. En aquesta línia caldrà estudiar l'impacte que haurà tingut la gestió de la pandèmia, per exemple, en les llistes d'espera. També demana que s'esmercin esforços per poder garantir la presencialitat del servei i l'aplicació del protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut a l'edat pediàtrica.

El Síndic també es mostra preocupat per l'increment dels problemes de salut mental infantojuvenil en temps de pandèmia, ja que, d'una banda, la pobresa constitueix un factor de vulnerabilitat i augmenta el risc de patir trastorns i patologies de salut mental i, de l'altra, impedeix l'accés a recursos complementaris en l'àmbit de la salut mental de tipus privat.

9. LA INCIDÈNCIA DE LA CRISI DE LA COVID-19 EN EL SISTEMA PROTECTOR

A Catalunya l'acolliment familiar ha esdevingut una mesura quasi subsidiària respecte de l'acolliment en centre. L'allargament de la crisi i situacions puntuals de contagi en centres van obligar inicialment a adoptar mesures urgents per desinternar infants i pot ser una oportunitat per impulsar definitivament l'acolliment en família aliena.

En aquest sentit cal desenvolupar una estratègia de desinstitucionalització dels infants i adolescents, amb l'objectiu que l'ingrés en centre tingui lloc únicament quan es consideri el recurs més adequat per a l'infant; Promoure l'acolliment en família aliena, incloent l'acolliment en unitat convivencial d'acció educativa (professional) i l'acolliment d'urgència i diagnòstic i adoptar mesures per prohibir i eliminar l'ingrés en centre dels infants de menys de sis anys.

10. LA INVISIBILITZACIÓ DE LA VIOLÈNCIA EN EL MARC DE LES MESURES DE CONTENCIÓ DE LA COVID

La situació de confinament i les diferents mesures preses per contenir l'avenç de la COVID-19 han incrementat la probabilitat que es donin situacions de violència envers els infants i adolescents, i que la detecció, sobretot en els mesos d'estricte confinament domiciliari i de tancament d'escoles, fos més baixa de l'habitual. De fet, les dades avalen un descens en les notificacions al Registre unificat de maltractament o el nombre d'intervencions de la UDEPMI.

En aquest context el Síndic demana que de manera urgent es prenguin mesures per prioritzar la prevenció, detecció i intervenció immediata de les situacions de violència que es poden estar produint en infants durant la crisi de la COVID-19.