La nova llei educativa a debat

Col·legi Oficial

Docents, experts i administració plantegen els reptes de l'educació davant l'aplicació de la LOMLOE. Gran èxit de participació al seminari organitzat pel Consell General d'Il·lustres Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències.

Gran èxit de participació en les jornades sobre la LOMLOE organitzades pel Consell General d'Il·lustres Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, el passat 15 i 16 d'abril per conèixer les claus de la nova llei educativa.

Les jornades, que es van celebrar en format virtual, van comptar amb més de mil tres-cents inscrits entre docents, professors i professionals de l'educació que van plantejar els seus dubtes sobre l’aplicació de la LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la LOE) a partir del pròxim curs 2022-23.

La sessió inaugural va anar a càrrec del secretari d'Estat d'Educació del Ministeri d'Educació i Formació Professional, Alejandro Tiana, qui va defensar els '”inevitables canvis que planteja aquesta reforma per afrontar els desafiaments i nous reptes de l'educació a Espanya”. Tiana va explicar que la reforma “ha tingut en compte la declaració de competències de la Unió Europea i especialment reptes com l'Agenda 2030, la sostenibilitat o la digitalització, àrees a les quals destinarem més diners els anys vinents".

Segons el secretari d'Estat d'Educació, "es pretén donar resposta a qüestions fonamentals com quina és la finalitat de l'educació i per quina raó els alumnes han d'anar a l'escola. Hem de transmetre'ls coneixements teòrics, però també que sàpiguen com aplicar-los i que aprenguin a pensar de manera crítica". Per això, la nova llei preveu donar més autonomia als centres educatius i s'han volgut deixar alguns camins oberts per desenvolupar en el futur. "Volem donar estabilitat al sistema educatiu i que la llei perduri en el temps, però també que puguem anar-la millorant, revisant i adaptant als canvis”, va dir Tiana.

"El professorat és el factor determinant de l'èxit educatiu"

Per la seva banda, Josefina Cambra, presidenta del Consell General d'Il·lustres Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, va defensar la necessitat “del diàleg i l’aportació d'idees constructives" per avançar en la millora de l'educació i de l'activitat docent. Josefina Cambra va afirmar que "el professorat és el factor determinant de l'èxit educatiu, com ha quedat demostrat en la crisi de la pandèmia de la Covid, en què els docents han respost de manera excel·lent".

Precisament, la ponència d'Alfonso Javier García, vicepresident de la Conferència de degans, es va centrar en el professorat com a factor determinant de l'èxit educatiu. "La societat està en canvi constant i una mostra d'això és el pas de l'educació al format virtual. Crec que la nova llei recull els fonaments perquè el professorat tingui les competències i les eines necessàries per adaptar-se a aquests canvis amb garanties d'èxit", va dir el també degà de la Facultat d'Educació de la Universitat de Sevilla.

En aquest sentit, va subratllar que "l'educació té un paper fonamental, ja que ha de ser el motor de desenvolupament del nostre país, i a la vegada ser una garantia d'equitat i justícia social". A més, es va mostrar partidari de plantejar algun tipus de prova d'accés a la professió, similar a l'examen MIR que fan els estudiants de Medicina, per millorar els nivells de qualitat, exigència i excel·lència de la professió docent.

"La revolució de la bona educació"

Una altra de les ponències més seguides pels assistents va ser la de Juan Manuel Moreno, especialista principal d'Educació del Banc Mundial i professor titular de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Juan Manuel Moreno va oferir una perspectiva global de la nova llei, que va qualificar de "revolució de la bona educació". Una "revolució" que, segons Moreno, molts docents ja duen a terme des de fa temps i que pretén “formar alumnes capaços de dirigir la seva pròpia vida i el seu desenvolupament personal i laboral”. Per això, va defensar que "ara el repte consisteix a democratitzar i generalitzar aquesta revolució perquè arribi a la majoria de la població amb l'ajuda de les eines que ens dóna la llei".

Els participants en les jornades van poder compartir dubtes, comentaris i experiències. Així, els docents van destacar la necessitat de potenciar l'atenció a la diversitat dels centres, alumnes i famílies, i també van coincidir en la importància de la formació contínua i en què cal reduir la burocràcia per poder dedicar més temps a la seva activitat docent. Al debat de cloenda va participar Jacint Bassó, director de l’Escola BetàniaPatmos i vicedegà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDLCAT). Bassó va plantejar que cal treballar perquè la institució escolar no perdi la seva influència social i que es doti als centres de recursos per poder atendre els reptes de la digitalització.

Els debats i les ponències van ser moderades pels coordinadors de les jornades, Javier M. Valle i Jesús Manso, professors a la Universitat Autònoma de Madrid i membres del Grup d'Investigació sobre "Polítiques Educatives Supranacionals" de la mateixa universitat.

Com a conclusió del seminari, la presidenta de Consell General d'Il·lustres Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, Josefina Cambra, es va felicitar per la bona organització i excel·lent resposta dels participants. Un èxit que, segons va dir, tindrà continuïtat amb l’organització d’altres jornades similars a aquestes sobre la LOMLOE. Finalment, va afirmar que el Consell "seguirà col·laborant amb tots els estaments de l'educació per treballar conjuntament en la millora de l'activitat del professorat i dels centres escolars".