Premi Ramon Fuster

Centenari del naixement de Ramon Fuster

Ramon Fuster i Rabés, que ens va deixar de manera prematura l’any 1976, quan tot just s’albirava la sortida de la llarga nit del franquisme, va ser una de les figures cabdals per a la supervivència de la llengua i la nació catalana durant la dictadura. És cert que no va ser ell sol: hi una llarga nòmina de ciutadans i ciutadanes que van contribuir de manera decisiva i a vegades anònima a superar aquell llarg atac demolidor. Però uns quants, com Ramon Fuster, van exercir un fort lideratge, buscant i aprofitant amb intel·ligència les escletxes del sistema. Ell, malgrat que estava cridat a assumir una paper destacat a l’arribada de la democràcia, malauradament no va poder arribar a veure el restabliment de les nostres institucions d’autogovern. Ara que es compleixen els cent anys del seu naixement és una bona ocasió perquè les principals institucions a través de les quals ell va desenvolupar la seva acció al servei del país, procurin que la seva tasca de redreçament sigui recordada com es mereix. Així es vol fer a través de la sèrie d’actes programats per les institucions organitzadores i col·laboradores d’aquest centenari.

Teresa Juvé, Premi Ramon Fuster 2018

El 4 de juliol de 2018, a les 7 de la tarda, es va celebrar el solemne acte de lliurament del Premi Ramon Fuster a la col·legiada Teresa Juvé i Acero, pedagoga, escriptora degana de les lletres catalanes, i una dona fortament compromesa amb la història i la defensa de les llibertats del nostre país. Un acte ple d'emoció i memòria en què vam voler retre-li l'homenatge que es mereix.

Teresa Juvé Acero (Madrid, 1921) és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on viurà la Guerra Civil.

Acabat el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Es va casar amb el polític català Josep Pallach i s’establí a París, on es llicencià en filologia i literatura comparada i fou professora de filosofia i lletres.

El 1963 va quedar finalista del Premi Nadal amb la novel·la La charca en la ciudad, que es publicà a l’Argentina. El 1969 crea una escola d’estiu per a estudiants francesos a Roses i el 1970 Juvé i Pallach tornen definitivament a Catalunya. A més de mantenir una col·laboració plena en la lluita política, tots dos són també professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pallach de pedagogia i Teresa Juvé de literatura occitana.

Des que va tornar de l’exili s’establí a Esclanyà (Baix Empordà), on encara viu. Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc, situades a la Catalunya de finals del XVI i començaments del XVII (El portantveus s’ha equivocat, Juguesca mortal, Els assassins eren més d’un, La ‘commedia dell’ arte’ sota sospita...). El 2010 Teresa Juvé va rebre la Creu de Sant Jordi.

Vegeu aquí la Glossa del Premi a Teresa Juvé que va fer Francesc Danés en l'acte de lliurament del guardó.  

Història del Premi Ramon Fuster

L’any 1981 el Col·legi convocava per primera vegada, en memòria de qui va ser degà del Col·legi del 1969 al 1976, el Premi Ramon Fuster, que es concedeix a col·legiats de reconegut prestigi social que s’hagin distingit en el món educatiu i cultural.

Ramon Fuster va ser impulsor i col·laborador d’iniciatives escolars i culturals de clara significació catalana: assagista, educador catalanista, obert i independent; col·laborador de les forces polítiques democràtiques del país i mestre de mestres

Durant trenta-vuit anys, han rebut el Premi Ramon Fuster personalitats molt destacades del país, que en el seu conjunt constitueixen una fidel representació de la pluralitat ideològica de la nostra societat.

Vegeu el programa d'actes del centenari 

Llista de personalitats premiades

1981 Maria Aurèlia Capmany i Farnés
1981 Joan Triadú i Font
1982 Ramon Aramon i Serra
1983 Carme Serrallonga i Calafell
1984 Josep Maria Casacuberta i Roger
1985 Enric Lluch i Martin
1986 Joan Ruiz i Calonja
1987 Josep Vallverdú i Aixala
1988 Oriol Martorell i Codina
1989 Josep Ruaix i Vinyet
1990 Joaquim Montoriol i Pou
1993 Albert Balcells i Gonzalez
1995 Martí Boada i Juncà
1995 Maria Teresa Codina i Mir
1997 Ramon Juncosa i Ferret
2001 Marta Mata i Garriga
2003 Manuel Satué i Sillué
2005 Joaquim M. Puyal i Ortiga
2006 Jordi Sarsanedas i Vives
2007 Institut-Escola
2008 Octavi Fullat i Genís
2012 Mercè Izquierdo i Aymerich i Salvador Carrasco i Calvo
2013 Helena Ferrer i Mallol i Francesc Garriga i Barata
2014 Carles Duarte i Montserrat
2018 Teresa Juvé i Acero

 

Bases del Premi

1. Perfil humà, professional i social dels candidats, que s’ha d’ajustar a aquest punts:
a) Una trajectòria professional exemplar en el camp de la renovació pedagògica i en la lluita per a la millora de l’escola catalana. Els candidats s’han de caracteritzar per la discreció, la tenacitat, la coherència personal i ètica, i la capacitat de respondre a les exigències d’innovació en el camp de l’educació del nostre país.
b) Capacitat de diàleg i de mediació en el món educatiu català.
c) Una obra duradora i concreta a favor de la societat catalana en el camp de la cultura.
2. Poden ser candidats al Premi els col·legiats, de reconegut prestigi social, en qui concorrin circumstàncies del perfil anterior.
3. Les propostes de candidatura podran ser presentades pels col·legiats a títol individual o col·lectiu. S’hi podrà adjuntar l’adhesió escrita d’organismes o institucions educatives o culturals catalanes.
4. El Premi tindrà una dotació econòmica de 3.000 €.
5. La Junta del Col·legi, reunida en sessió ordinària, actuarà com a jurat del Premi.
6. El Premi es podrà declarar desert o es podrà concedir ex aequo a diverses persones.