« tornar

JBG2016 - V Jornades sobre l’Ensenyament de la Biologia i la Geologia

Tipus Jornades
Àrea temàtica Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i la Geologia
Modalitat Presencial
Nivell Secundària
Coordinador
Professorat Begoña Vendrell Simón, Pedro Busquets Buezo, Rafael Garcia Molina, Silvia Lope Pastor, Susana Pinedo Salazar
Data 3, 4 i 5 de novembre. De 0:00 a 0:00
Dies Dijous, divendres, dissabte
Adreça
Total hores 15
Preu
Col·legiat40,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores40,00€
No col·legiat60,00€

 


V Jornades sobre l’Ensenyament de la Biologia i la Geologia

 

Barcelona, 3, 4 i 5 de novembre

De la interpretació del passat al disseny del futur: una mirada transversal de la ciència

 

Objectius


Els grans problemes del segle XXI són complexos i, per tant, requereixen la col·laboració de diferents disciplines. Els equips d’investigadors actuals són interdisciplinaris;  treballen conjuntameny biòlegs, físics, químics, estadístics, geòlegs, enginyers... perquè els nous coneixements es troben ara en les fronteres entre especialitats. Però què passa als centres educatius? Som capaços de fer visible la importància de la transversalitat de la ciència? 

A partir d’una àmplia i diversa oferta de tallers i conferències, aquestes jornades pretenen contribuir a:

- Analitzar i resoldre problemes utilitzant de forma integrada models  científics de diferents disciplines, així com aspectes  tecnològics.

- Identificar la necessitat d’aprofundir en la coordinació entre el professorat de secundària de diferents disciplines.

- Reflexionar sobre la importància de proporcionar a l’alumnat una visió més integrada i funcional del coneixement científic  per al seu desenvolupament competencial.

Programa


3 de novembre

15.15 h a 16 h:  Recepció de participants

Lloc: La secretaria de les Jornades estarà ubicada a la planta -1, al costat de la cafeteria. Abans d’accedir on es desenvolupin les activitats cal que passeu per secretaria a signar i recollir l’entrada

16 h:  Acte inaugural (Sala Àgora)

Lluís Noguera, director de CosmoCaixa 

Montserrat Llobet, directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Àlex Rocas, vice-degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

16.15 h:  Conferència inaugural  (Sala Àgora)

Invisibles però molt importants: utilitzant eines moleculars per buscar quins són, quants n’hi ha i què fan els microorganismes marins

Josep Gasol,  Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC)

17.15 h: Presentació del Projecte europeu HYPATIA, Sonia Garcinuño  (Sala Àgora)

17.30 h a 17.45 h:  Pausa cafè

17.45 a 19.15 h: Presentació de comunicacions.  Sala Àgora

4 de novembre

15.30 a 16 h:  Recepció de participants

16 h:  Conferència  (Sala Àgora)

Tecnologías bioinspiradas: lecciones de la Naturaleza

Amador Menéndez,  Investigador del Instituto Tecnológico de Materiales de Asturias

17.15 a 17.30 h: Presentació de BCNRocks: l’App per aprendre geologia al carrerXavier Delclòs, Secretari de la facultat de Geologia de la UB  (Sala Àgora)

17.30-17.45 h: Pausa cafè

17.45 a 19.30 h:  Tallers i fòrums d’experiències

1. Les comunitats bentòniques com a bioindicadores de la qualitat ambiental de les aigües marines costaneres, Susana Pinedo, Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC). Lloc: Lambda
2. Experiències de Biologia i Geologia amb fonament físic, Rafael García Molina, Universitat de Múrcia (PLE). Lloc: Sigma
3. Els “afloraments de roques” de Cosmocaixa: processos físics, químics i biològics que podem recrear observant el mur de roques, Pere Busquets, professor de la Facultat de Geologia de la UB. Lloc: Pi
4. Ètica i Biomedicina, Josep Santaló, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de la Comissió d’Ètica en Experimentació Animal i Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rosina Malagrida, Head of Public Engagement on Health Research, Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Lloc: Delta

Dissabte, 5 de novembre

9.15 a 11 h: Tallers i fòrums d’experiències

5. Activitats STEM en el context de la llum: una mirada des de la Biologia i des de la Química, Fina Guitart i Sílvia Lope, CESIRE, Departament d'Ensenyament. Lloc: Sigma
6. Gyotaku, o com podem treballar el món de la pesca i les problemàtiques associades a través de l’expressió artística. Begoña Vendrell*, Oriol Brugarolas, Dolors Valls, Escola Sant Gregori (Barcelona) *i Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Lloc: Lambda
7. Nanotecnología y disciplinas convergentes: la revolución NBIC, Amador Menéndez, Investigador del Instituto Tecnológico de Materiales de Asturias. Lloc: Pi
8. Pintura amb pigments minerals, Xavier Martí Ausejo i Laura Martínez Agell, professors de secundària. Lloc: Delta

11 a 11.30 h:  Pausa cafè

11.30 a 13.15 h:  Tallers i fòrums d’experiències

9. Enginyeria de teixits: estudi i muntatge de bioreactors, Maria Valls i Jordi Comelles, investigadors predoctorals a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Lloc: Lambda
10. L'evolució humana pas a pas. Des d'Àfrica a la dispersió del món, Vicky Medina, TRÒPIC DE CAPRICORNI Eix de Divulgació Científica i Cultural (PLE). Lloc: Delta
11. Pràctiques de mar. Oceanografia com a ciència transversal. Josep-Maria Gili, Rebeca Zapata, Stefano Ambroso, Laura Peral, Janire Salazar i Begoña Vendrell, Institut de Ciències del Mar. Lloc: Sigma
12. L'ús didàctic de les sorres. Josep Carbonell, Institut Salvador Espriu i Jorge Guillen, Institut de Ciències del Mar. Lloc: Pi

13.15 a14.30 h:  Conferència de cloenda (sala Àgora)

Un científic a la òpera

 Rafael Garcia Molina, Departament de Física, Universitat de Múrcia

 Dates i lloc

3, 4 i 5 de novembre de 2016

CosmoCaixa Barcelona

Isaac Newton, 26, de Barcelona

Participació

 S'hi pot participar com a oient i també com a comunicant d’una experiència docent o presentant un pòster. En tots dos casos cal inscriure’s a les Jornades.

Comunicacions i pòsters. Normativa

1. Per enviar una comunicació heu d'emplenar aquesta fitxa abans del 21 d'octubre, indicant si la comunicació es proposa com a oral o pòster. S’ha d’enviar a l’adreça d’activitats@cdl.cat

2. La notificació d’acceptació es farà a l’autor o al primer autor el 28 d’octubre de 2016. El comitè científic es reserva la decisió d’acceptar o no la comunicació

3.  El temps per a les presentacions orals serà de 15 minuts (12 min + 3 min per preguntes). A la sala hi haurà un moderador.Les sales on s’exposaran les comunicacions orals estan dotades d’ordinadors amb connexió a Internet i sistema de projecció.

4.  El pòsters han de tenir format DIN-A0 (aproximadament 120 cm —vertical— i 85 cm —horitzontal).

5. La presentació dels pòsters (3 min) es farà davant de grups reduïts de professors durant la pausa de divendres i la pausa cafè de dissabte. 

6. Els que presentin una comunicació o pòster  tindran un certificatiu acreditatiu

7. Per a poder optar a la presentació de la comunicació i/o pòster és imprescindible inscriure’s com a assistent a les Jornades i, en el cas de treballs col·lectius, que s’hi inscrigui, almenys, un dels autors.

Per a més informació, podeu contactar amb la Secretaria del Col·legi 933170428 o fer la consultar per escrit a activitat@cdl.cat

 

Organització

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Obra Social “la Caixa

CESIRE-CDEC, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Resums dels tallers i conferències

 Un científic a l’òpera

És ben sabut que la ciència i la música estan íntimament relacionades, per la relació entre les matemàtiques i les freqüències dels sons, per com es generen i transmeten els sons, pels materials emprats per a produir els instruments... Però no resulta tan conegut que a l'argument d'algunes òperes sorgeixen referències explícites a diverses disciplines científiques. El magnetisme apareix en la divertida escena d'Eccovi il medico a Così fan tutte (de W. A. Mozart), mentre que la conservació de l'energia és responsable del funcionament d'Olympia (una nina mecànica) mentre canta l'ària Les oiseaux dans la charmille a Les contes d'Hoffmann (de J. Offenbach). L'enclusa que sona mentre s'interpreta el Cor dels gitanos a Il Trovatore (de G. Verdi) es pot fer servir per a parlar dels fonaments matemàtics de l'escala musical. L'emocionant Lament de Dido, la famosa ària de l'òpera Dido and Aeneas (de H. Purcell), constitueix un magnífic preàmbul per a introduir el problema isoperimètric. La química fa una breu aparició a L’elissir d’amore (de G. Donizetti) mentre el Dr. Dulcamara al·ludeix a l’alquímia quan pregona el seu elixir. Els coneixements d’ornitologia de Sharpless (cònsul nord-americà a Nagasaki) són posats a prova a Madama Butterfly (de G. Piuccini), quan la jove Cio-Cio San li demana per l’època en què els pit-roigs fan el niu als Estats Units d’Amèrica. E la nave va (de F. Fellini) és una deliciosa pel·lícula sobre el món operístic, en una escena de la qual s’interpreta el Moment musical n.º 3 en fa menor (de F. Schubert) mitjançant copes i botelles, que emeten so en funció de la quantitat de líquid que contenen. Aquests són alguns del exemples del maridatge que pot establir-se entre l’òpera i la física. Durant la conferència escoltarem fragments musicals operístics al mateix temps que faré experiments de física relacionats amb la temàtica de les escenes seleccionades. Aquesta conferència recull activitats (enquadrables en allò que s'ha donat en denominar ensenyament no formal) que serveixen per a tendir ponts entre alumnat de ciències i de lletres (en el sentit més ampli d'ambdues accepcions), així com per a mostrar al públic en general com la ciència pot impregnar qualsevol faceta de l'activitat humana, fins i tot les sublimes creacions operístiques.

Rafael Garcia Molina, Departament de Física, Universitat de Múrcia

Taller 1. Les comunitats bentòniques com a bioindicadores de la qualitat ambiental de les aigües marines costaneres

Les comunitats bentòniques, a diferència de les comunitats planctòniques, es caracteritzen per tenir una mobilitat nul·la o molt reduïda i per això integren i reflecteixen fidelment els canvis de la qualitat del medi a més llarg termini. Aquests canvis ambientals produeixen canvis qualitatius i/o quantitatius en la composició d'espècies.

La presència o absència d'alguns éssers vius en el medi ens informa del seu estat ecològic, són els anomenats bioindicadors. La Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE (DMA) estableix que els indicadors biològics han de ser els que determinen en última instància l’estat ecològic d’una massa d’aigua.

El coneixement previ del funcionament i ecologia de les comunitats (i espècies) ens permetrà assignar un valor de sensibilitat a les espècies davant dels canvis produïts per les pertorbacions, donat que existeixen importants diferències en quant a la seva resposta.

Actualment s'han desenvolupat nombrosos índexs biòtics, que integren les diferents respostes de les espècies, mitjançant els quals es pot realitzar una classificació de l'estat ecològic de les aigües costaneres.

Susana Pinedo Salazar, Doctora en Biologia i Tècnic d'investigació del CSIC. Va començar en l'estudi de les comunitats bentòniques litorals l'any 1991, realitzant la seva tesi de llicenciatura a la Universitat de La Laguna sobre les comunitats de macroalgues de la localitat del Puerto de la Cruz, Tenerife. Posteriorment, l'any 1998 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb un estudi sobre les comunitats sorrenques de la Badia de Blanes, Catalunya. Però va ser des de l'any 1999 quan va centrar els seus estudis en les comunitats rocoses (més concretament les macroalgues) i sedimentaries per utilitzar-les com a indicadors biològics de la qualitat de l'aigua a les aigües costaneres i de transició, dins l'equip del Dr. Enric Ballesteros (CEAB-CSIC). Des d'aleshores ha estudiat l'estructura i dinàmica de les comunitats de la zona rocosa i sedimentaria litoral en ecosistemes alterats i no alterats. A més d'esser l'autora de l'índex MEDOCC i de l'índex CARLIT, actualment col·labora en l'assessorament europeu per al compliment dels requeriments de la Directiva Marc de l'Aigua.

Taller 2. Experiències de Biologia i Geologia amb fonament físic

 La física i les ciències de la natura semblen disciplines massa allunyades entre elles, bé pels seus mètodes, bé pels seus objectes d’estudi. Tanmateix, hi ha moltíssimes situacions en què la Biologia i la Geologia ens mostren situacions que serveixen per a il·lustrar conceptes de Física, i viceversa. A aquest taller presentaré un assortit variat d’experiments que tenen la Naturalesa com a referent, els quals resulten útils en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la Biologia, la Geologia i també de la Física, alhora que també permeten gaudir d’aquestes disciplines. Alguns dels experiments que farem (amb materials casolans) són els següents: estudi del cicle del carboni en un miniecosistema, vida en una gota d’aigua, relacions entre forma i grandària dels éssers vius, estructures fractals en la naturalesa, velocitat de sedimentació, formació de cràters, efecte de la vegetació en l’erosió... En resum, la Naturalesa és un magnífic aparador on posar a prova els nostres coneixements de qualsevol disciplina científica. Espere que el públic assistent a aquest taller puga comprovar-ho i dur-se idees que li permetran compartir coneixements i plaers científics amb els seus alumnes.

 Rafael Garcia Molina, Departament de Física, Universitat de Múrcia

Taller 3. Els “afloraments de roques” de Cosmocaixa: processos físics, químics i biològics que podem recrear observant el mur de roques.

 Farem un petit relat històric de com va sorgir el mur i passarem a veure els processos sedimentaris i tectònics que suggereixen aquest “afloraments” no passant per alt la importància de la biosfera en tots els cicles geològics.

Ens centrarem ( dons el temps no permet entrar a fons en totes les roques exposades), en els plecs de sales i pissarres, en el marès mallorquí i en els experiments sobre sedimentació que hi ha adjunts al mur i en aquesta part del museu i que en alguns casos podem reproduir amb certa facilitat als centres d’ensenyament.

Pere Busquets. Soc geòleg que va estudiar la llicenciatura a la Universitat de Oviedo, després vaig treballar al Institut Isaac Albéniz de Badalona. Vaig passar a la universitat de Barcelona on hi vaig fer el doctorat i ja porto des de principis dels 80 fent de professor. Sempre he mantingut activitats en relació a la formació de professorat, principalment de batxillerat, organitzant jornades, moltes d’elles al Museu de la Ciència- CosmoCaixa, a escoles d’estiu  i publicant alguns llibres en relació a la divulgació de la geologia. Fins a principis dels 90 vaig fer investigació en sedimentologia en les conques sedimentàries associades als Pirineus.

Des de fa 20 anys que treballo en la Serralada dels Andes fent sedimentologia en medis continentals, principalment en els Andes antics paleozoics i participant en projectes  amb equips multidisciplinaris de les universitats argentines de Buenos Aires, La Plata, el CONYCET (CSIC argentí), el Museu d’Història Natural de Buenos Aires, el SEGEMAR (Servicio Geológico y Minero Argentino), Universidad de Chile, a Santiago de Chile i a Espanya amb l’IGME (Instituto Geologico y Minero de España), Universidad de Oviedo. De la col·laboració n’han sorgit moltes publicacions en revistes especialitzades, conferències, congressos, cursos on incidim de manera particular en els Paleoandes.

 

Taller 4. Ètica i Biomedicina

Com podem promoure la salut i ensenyar biologia en el context de la recerca actual? Com podem convinar l’ensenyament de la biomedicina amb una reflexió entorn als aspectes ètics, legals i socials que giren entorn a temàtiques com la modifiació genètica dels embrions humans? Durant aquest taller us presentarem el projecte educatiu europeu Xplore Health, impulsat conjuntament per IrsiCaixa i l’Obra Social “la Caixa”, i, amb l’ajut dels jocs de cartes que aquest portal ofereix, dinamitzarem un debat entorn a diferents temàtiques vinculades amb la biomedicina. Us hi esperem!

Josep Santaló. És llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona  i Doctor per la mateixa Universitat. És especialista en Reproducció i Catedràtic de Biologia Cel·lular, a més de professor de doctorat i màster de la UB, UAB i Institut Dexeus.

 És President del Comitè de Bioseguretat de la Universitat Autònoma de Barcelona i, fins a setembre de 2016, ha estat President de la Comissió d’Ètica en Experimentació Animal i Humana. És membre de l’executiva de l'Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de la Universitat de Barcelona, del Grup de treball per l’estudi i la reflexió ètica sobre la recerca biomédica del Comitè de Bioética de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i del Hinxton Group: An International Consortium on Stem Cells, Ethics and Law.

Rosina Malagrida. Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, Màster en Comunicació Científica per l’Imperial College London, amb una beca de l’Obra Social “la Caixa”, i post grau en direcció estratègica de la comunicació a ESADE. Actualment és responsable del Living Lab de Salut a IrsiCaixa (www.irsicaixa.es/en/livinglabhealth ) des d’on promou iniciatives que facilitin la col·laboració de diferents actors socials en el camp de la recerca en salut i l’educació sota el paraigües de la Recerca i la Innovació Responsable. És coordinadora del portal europeu educatiu Xplore Health (www.xplorehealth.eu), sots-coordinadora del projecte europeu RRI Tools (www.rri-tools.eu ) i investigadora principal del projecte europeu EnRRICH (www.enrrich.eu) que tenen  com a finalitat promoure que la recerca respongui millor a les necessitats dels diferents actors socials. Prèviament ha treballat al Parc Científic de Barcelona i als museus de ciència de Londres i Barcelona i ha participat com a investigadora responsable a projectes de divulgació, educació i recerca en més de 20 projectes nacionals i europeus. En el camp de les nanotecnologies ha estat IP de projectes europeus com ara nanopinion, nanoyou o nanodialogue.

 Taller 5. Activitats STEM en el context de la llum: una mirada des de la Biologia i des de la Química

STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) és un moviment que promou relacionar aquestes disciplines entre sí i amb el món real de l’alumnat. Proposa treballar amb activitats que parteixin del plantejament d’un problema i demanin una implicació activa i creativa de l’alumnat.

En aquest marc es presenten i realitzen activitats competencials en el context de  la llum, que utilitzen eines digitals com els equipaments de captació i anàlisi de dades (MBL). En concret es presenten activitats  en les quals s’analitzen i interpreten dades d’experiments relacionades amb la fotosíntesi i la respiració; amb els espectres de la llum blanca i de colors, i la interacció de la llum visible amb la matèria;  així com dades d’intensitat de llum UVA i UVB, els efectes que produeixen aquestes radiacions en diversos materials i l’acció dels filtres de les cremes solars.

En el taller es realitzaran les activitats experimentals i s’analitzaran des del punt de vista dels continguts de Biologia i Química i des de les competències dels currículums d’ESO i batxillerat.

Els equipaments necessaris per a la realització de les experiències es poden demanar al servei de préstec del CESIRE.

Fina Guitart i Silvia Lope, CESIRE, àmbit de ciències . Servei d'Innovació i Formació de l'Educació Infantil i Primària / de l'Educació Secundària. Departament d'Ensenyament

Taller 6. Gyotaku, o com podem treballem el món de la pesca i les problemàtiques associades a través de l’expressió artística

El món de la pesca, amb les problemàtiques associades, és força desconegut per bona part de la nostra societat. Tant, que sovint hi ha gran desconeixement sobre el peix que es menja o que es podria menjar. En canvi, en d’altres cultures que tenen el món de la pesca més proper, com és el cas del Japó, es pot o podia arribar fins i tot a reconèixer el peix a partir d’una estampació sobre paper del mateix (tècnica coneguda com a gyotaku).

En aquest taller es proposta investigar sobre les espècies de peixos que es comercialitzen a Catalunya i l’estat de les seves poblacions, sobre els mètodes de pesca emprats a Catalunya i els impactes ambientals que generen, així com sobre el coneixement que té la comunitat educativa sobre el peix en general, i en particular sobre el que consumeix. A partir dels resultats d’aquesta primera part de recerca bibliogràfica i de treball de camp, es pretén triar espècies de peixos amb actual escàs valor comercial i alhora poblacions més estables per  fomentar-ne el seu coneixement, reconeixement i consum entre els membres de la comunitat educativa a partir d’una mostra artística de gyotaku d’elaboració pròpia.

Es tracta d’una proposta clarament transversal, en la qual es poden tractar temes curriculars relacionats amb la biodiversitat, els cicles de vida dels organismes, les relacions tròfiques, els impactes humans sobre el medi (tant directes, com indirectes com la bioacumulació), la dinàmica litoral, l’ecologia, la conservació del medi, així com aspectes socials, culturals, artístics i econòmics. A més, es treballen una sèrie de competències molt variades, degut a la diversitat de tasques a realitzar al llarg del treball (cerca de dades públiques, cerca bibliogràfica, creació i realització d’enquestes i/o entrevistes, buidatge i anàlisi de dades i elsaboració de gràfics, realització de fotografies, consecució de tints naturals, realització d’estampacions, i disseny i muntatge d’una exposició).

Aquesta proposta resulta especialment adient per a l’alumnat de l’ESO i el Batxillerat; es pot treballar, “retallada”, dins l’aula, es pot formular com a projecte de recerca, com a crèdit de síntesi, com a treball de recerca, o com a projecte transversal a treballar en matèries com CMC.

 Begoña Vendrell1*, Oriol Brugarolas1, Dolors VallsEscola Sant Gregori (Barcelona) i *Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Taller 7. Nanotecnología y disciplinas convergentes: la revolución NBIC, Amador Menéndez, Investigador del Instituto Tecnológico de Materiales de Asturias

Amador Menéndez Velázquez. Investigador del Instituto Tecnológico de Materiales de Asturias. Premio Europeo de Divulgación Científica. Premio Prismas de Divulgación de la Ciencia. Colaborador del Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT)

Taller 8. Pintura amb pigments minerals

Una de les propietats dels minerals és el color de la ratlla, és a dir, la pols que n’obtenim. Aquesta pols constitueix un excel•lent pigment mineral. En aquest taller veurem quins són els minerals més adients per a obtenir els pigments, les diferents tècniques de preparació de pigments, i les tècniques de pintura que es poden utilitzar amb aquests pigments.

Es donarà a conèixer una proposta de treball molt senzilla per poder-la realitzar en grups reduïts d'atenció a la diversitat. Es treballen continguts de l'àrea de ciències naturals, d'educació visual i plàstica i d'història de l'art.

Xavier Martí AusejoLlicenciat en biologia. Professor de Batxillerat i cap del departament de ciències a l’Institut Maria de Bell·lloc. Coordinador del grup de treball de ciències de la terra de l’ICE de la Universitat de Barcelona

Laura Martínez Agell. Llicenciada en belles arts. Professora de dibuix a l’ESO i el Batxillerat. Post Grau de Peritatge, Comerç i Conservació de l’Obra d’Art i del Llibre. Universitat Pompeu Fabra.

 Taller 9. Enginyeria de teixits: estudi i muntatge de bioreactors

Actualment, quan un òrgan està malmès o malalt i no fa la seva funció correctament, la medicina és capaç de substituir-lo per un altre mitjançant els trasplantaments. Malauradament, avui en dia aquest procediment es veu limitat pel nombre de donants disponibles, que pot generar llargues llistes d’espera, i pels processos de rebuig que en alguns casos poden experimentar els pacients.

Per tal de superar aquestes limitacions, l’enginyeria de teixits estudia i desenvolupa mètodes que permetin generar teixits al laboratori fent servir les cèl·lules del mateix pacient, intentant així reparar l’òrgan malmès enlloc de substituir-lo.

Maria Valls, investigadora predoctoral a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Graduada en Biologia Humana per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Máster en indústria farmacològica y biotecnològica per la UPF. Ha treballat com a investigadora a l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. Actualment està cursant el seu últim any de doctorat al grup de Sistemes biomimètics per a l’enginyeria cel·lular liderat per la Dra. Elena Martínez de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Dr. Jordi Comelles, investigador postdoctoral a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (UB), Máster en Enginyeria biomèdica per la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Doctor en biomedicina por la UB. Ha treballat com investigador a l’Institut de Science et d'Ingénierie Supramoléculaires i a l’Institut de Génétique et de Biologie Moléculaire et Cellulaire. Actualment està treballant com a investigador postdoctoral al grup de Sistemes biomimètics per a l’enginyeria cel·lular liderat per la Dra. Elena Martínez de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Taller 10. L’evolució humana pas a pas. Des d'Àfrica a la despersió del món

Impactants troballes de fòssils i eines a Dmanisi, Etiòpia i Atapuerca, darreres i sorprenents datacions a l’illa de Java, i noves i reveladores dades sobre ADN antic, obliguen a revisar el panorama dels nostres ancestres canviat rotundament des que l’any 1924 Raymond Dartdescobrí el primer australopitec a Sud-àfrica, el famós Nen de Taung. Amb un llenguatge molt divulgatiu i l’ús de material didàctic, en aquest taller teòric i pràctic ens endinsarem en la sabana africana i la Vall del Rift per conèixer de prop els seus principals jaciments idescobertes. Aprendrem a identificar els nostres avantpassats i reconstruirem, pas a pas, el llarg i sinuós viatge de l’Homo sapiens, des d’Àfrica fins la seva dispersió al món.

Victòria Medina és Doctora en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1999, ha fet recerca i treball de camp a l’Àfrica  i Austràlia, participant en diversos projectes derecerca etnoarqueològica. És investigadora del SERP-UB (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques), i membre del Centre d’Estudis Australians/Observatori Australià de la mateixa universitat. Col·laboradora científica del Museu Etnològic de Barcelona des del 1999. Com aarqueòleg, ha excavat en jaciments arqueològics i paleontològics a nivell nacional (Atapuerca,Orce, Parco, Filador, entre d’altres), a França (Tautavel) i a l’Àfrica Oriental (Peninj, Tanzània).
Com assessora científica, ha participat en diversos projectes museogràfics i en tasques de comissariat, disseny i creació de propostes pedagògiques. La seva darrera col·laboració pedagògica ha estat amb la didàctica de l’exposició “El bressol de la Humanitat” a CosmoCaixa (creació de guió de tallers i visites guiades, i formació d’educadors).Victòria Medina Fernando Col·legiada núm. 35590

Taller 11. Pràctiques de mar. L’oceanografia com a ciència transversal.

L’estudi dels oceans requereix d’un enfoc transversal entre les diferents disciplines del coneixement. El medi marí és un dels àmbits ecològics on millor es poden observar les relacions entre els diferents processos biològics, geològics, i físico-químics . El funcionament de la vida als oceans s’entén com un acoblament entre la dinàmica dels corrents marins  els processos biogeoquímics associats, les estructures geomorfològiques de l’escorça marina i l’estructura i dinàmica de les comunitats vives. La dificultat d’observar i estudiar in situ aquest acoblament ha portat a què el seu estudi, tan essencial per conèixer com és la vida al planeta, hagi estat allunyat de les aules, especialment de les aules de secundària. En el projecte “El mar a fons” (www.elmarafons.cat) vam plantejar com a objectiu principal la inclusió de materials didàctics dins els plans docents a partir  del disseny d’un conjunt de tallers i proves pràctiques que permetessin estudiar des d’una visió transversal i interdisciplinària els mars i oceans. En els darrers tres anys s’han dissenyat i provat, juntament amb estudiants i professors de secundària, una sèrie de tallers que formen part d’una de les activitats més importants del projecte per la seva dimensió tant a nivell de participació com per la quantitat i varietat de continguts didàctics sobre el medi marí que ofereix: La Gymkhana dels Mars i Oceans. Ara pretenem oferir aquests tallers com a recurs d’aula, en un nou format que anomenem “Pràctiques de mar”. “Creiem que apropar amb nous recursos i activitats l’estudi dels oceans a l’escola, és una excel·lent manera de promoure’n el seu coneixement i, per tant, de començar a crear consciència de què cal protegir-los i conservar-los. En aquestes jornades aprendrem com, gràcies als corrents marins, es distribueix (“navega”) la vida pels oceans. Els conceptes teòrics apresos es posaran en pràctica, mitjançant la realització de quatre tallers activitats pràctiques on es visualitzarà l’acoblament entre els factors físics i geològics i els patrons de distribució de la vida als oceans.  Podrem veure com es poden simular les termoclines i haloclines, les cascades marines, les esllavissades submarines i la geomorfologia  del fons marí. A partir de visualitzar de manera pràctica aquestes característiques ambientals podrem explicar les diferents adaptacions al medi de diferents organismes i com aquests es distribueixen en l’espai i en el temps. 

Josep-Maria Gili, Rebeca Zapata, Stefano Ambroso, Laura Peral, Janire Salazar i Begoña Vendrell, Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC)

12. L´us didàctic de les sorres

Les sorres constitueixen un bon recurs didàctic en Geologia, Ciències de la Terra i també en Biologia, encara que en aquesta darrera disciplina potser menys. Són fàcils d’aconseguir i es poden manipular i treballar fàcilment tan amb alumnes d’Eso, com de Batxillerat. Tot i que les activitats estan pensades sobretot per alumnes de batxillerat, aquestes són fàcilment adaptables a diversos cursos/nivells de l’Eso, tal i com hem comprovat. En aquest taller s’estudiaran diferents mostres de sorres per tal d’esbrinar-ne l’origen sedimentari, agents i durada del transport, possible àrea font, granulometria, etc. Per això ens  recolzarem en l’observació, l’anàlisi i conceptes bàsics de Geologia, Biologia, Física, Química, Microscòpia i informàtica bàsica a nivell d’usuari. Es plantejarà també alguna activitat de “llapis i paper”. 

Josep Carbonell Terme. Llicenciat en Biologia per la UAB (1976) , professor de Secundària de Biologia i Geologia, en centres públics durant 36 anys, i també professor de pràctiques de l’antic CAP i del Màster en didàctica de la Biologia i la Geologia. 

Jorge Guillén Aranda. Llicenciat en Geologia per la UB (1983), doctor en Ciències del Mar per la UB i la UPC (1992) i actualment Investigador científic de l’ICM (Institut de Ciències del Mar), del CSIC

 

PRESENTACIONS

Projecte Europeu HYPATIA

http://www.expecteverything.eu/hypatia/

BCNRocks: l’App per aprendre geologia al carrer

 
Barcelona Rocks és una aplicació per a dispositius mòbils intel·ligents que té com a objectiu aprendre geologia mitjançant els recursos didàctics que ens proporcionen les roques de les façanes i paviments del nostre entorn.  Si bé l'abast de l'acció té com a objectiu tot l'entorn urbà, en aquest projecte s'ha realitzat una fase inicial amb una selecció de rutes pel centre de Barcelona (Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, Barri Gòtic, etc.). S'inclouen edificis emblemàtics i de gran càrrega històrica com són la Casa Marfà, la Pedrera, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament o el Palau de la Generalitat, entre molts d'altres. Aquesta proposta educativa s'emmarca en un projecte finançat per la “Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia, FECYT” (ref. 8524) en el que hi ha participat la Universitat de Barcelona, l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del Consell Superior d'Investigacions Científiques (ICTJA-CSIC) i l'empresa FUSTA.Objectius generals


El desenvolupament d'aquesta aplicació té com a objectiu principal apropar la geologia i els seus principis bàsics de forma indirecta i alternativa, de manera que l'usuari pugui aprendre sobre aquesta ciència mentre explora el contingut de l'aplicació i juga amb els seus interactius. Amb aquesta aplicació es pretén:1) Explicar les característiques generals de les roques mitjançant explicacions i activitats que permeten a l'usuari gaudir de diferents experiències d'aprenentatge.2) Introduir alguns aspectes de la geologia als usuaris més joves d'una forma atractiva i amena, així com proveir informació sobre els usos de les diverses roques ornamentals al llarg dels diferents períodes històrics de la ciutat (període romà, medieval, modernista, etc.).3) Aportar coneixement històric sobre l'arquitectura, amb l'objectiu que tots els usuaris puguin millorar el seu coneixement de la història arquitectònica que els envolta.4) Mostrar al públic menys expert la importància i incidència dels recursos geològics del nostre país.5) Desenvolupar recursos que permetin la divulgació i difusió d'aquesta ciència gràcies al format d'aplicació mòbil i crear un contingut de recolzament per cursos pràctics o complementaris a la formació en ciència dels estudiants, així com xerrades i esdeveniments d'aprenentatge social.6) Estimular a noves generacions de científics i investigadors relacionats amb la ciència de la geologia.7) Promoure la difusió de la ciència i de la cultura científica de la societat, integrant cultura i innovació com a part essencial per al sorgiment de noves vocacions científiques i tecnològiques, tot promovent l'esperit crític, la comprensió del mètode científic i l'interès social per la ciència, la tecnologia i la innovació.


L'aplicació es dirigeix principalment a alumnes de l'ensenyament secundari  i a estudiants dels primers cursos universitaris que tenen la Geologia general com a matèria. Tanmateix, el nivell de coneixements permet que aquesta eina educativa apropi els principis bàsics de les Ciències de la Terra a aficionats i curiosos de la geologia així com al públic en general, sense distinció d'edat. Tenint en compte la ubicació dels recorreguts geològics que es proposen, aquesta aplicació també pot ser d'interès per aquells turistes que visiten Barcelona. En aquest sentit, per arribar al màxim de públic, l'aplicació s'ha dissenyat en català, en castellà i en anglès.Per tal d'arribar a tot aquest públic les aplicacions són accessibles i es poden descarregar des dels diferents punts de distribució oficial de les dues plataformes que es proposen (GooglePlay i AppStore), de manera que els usuaris poden trobar-les navegant a través de les diverses categories que aquestes conceben.  

SESSIÓ DE COMUNICACIONS ORALS

17.45 Benvinguda i presentació, Xavier Juan
Programa Archeoschool: arqueologia i ciències, Xavier Juan
18 h Investiguem amb la microscòpia, Rosa Ma Martínez-Márquez Ballesté, Ángeles Redón, Salesians de Sarrià
18.15 h Oceans: connectats per descobrir l’entorn marí, Carolina Campillo Campbell, S’Agulla (entitat ambiental)
18.30 La Recerca a Catalunya: entre la tradició i la innovació, Ivan Nadal Latorre, IES Carles Vallbona (Granollers, Barcelona) 
18.45 h De les arts a la Biologia. Projecte multidisciplinar. Objectiu: versatilitat, Esther Martínez García, IES Sant Josep Obrer. Palma de Mallorca
19 h “Mi Yo BioLógico” un curso no formal para el aprendizaje de la biologia, Marisol Espinosa de la Fuente, Pontificia Universidad Católica de Chile

NFORMACIÓ GENERAL

Organització

Informació i inscripcions

Presencial o per Internetwww.cdl.cat

Preu:40 € per a col·legiats; 60 € per a no col·legiats

Estudiants. Gratuïts. Places limitades (en aquest cas cal fer la inscripció per telèfon i caldrà presentar algun justificant que certifiqui la condició d’estudiant).

Estructura de les Jornades
Les Jornades constaran de tres conferències, una sessió de comunicacions (oral i pòster) i tres sessions de tallers i fòrum d’experiències. Els participants assistiran a totes les conferències i hauran d’escollir un taller per a divendres (A) i dos per a dissabte (B i C).També hauran d’assistir a les sessions que desitgin de comunicacions de dijous per la tarda.

Comite organitzador i científic

Eshter Arderiu

Agnès Creus

Josep M. Gili

Xavier Juan

Sílvia Lope

Josep Marlés

Carme Tomàs

Begonya Vendrell

INSCRIPCIÓ

Abans de formalitzar la inscripció amb totes les vostres dades, cal que seleccioneu un dels tallers que trobareun en aquest desplegable, i tot seguit premeu "cistella":

 


Selecciona un taller de cada bloc









« TORNAR