« tornar

US2333 - La història de la Cançó contemporània en llengua catalana

Tipus Universitat Sènior 2022-2023
Àrea temàtica Música
Modalitat Presencials
Nivell Internivells
Coordinador
Professorat Miquel Pujadó
Data Del 20 d'octubre al 24 de novembre de 2022. De 16:00 a 18:00
Dies Dijous
Adreça Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats
Total hores 10
Preu
Col·legiat50,00€
Membres d'altres col·legis professionals o entitats organitzadores50,00€
No col·legiat65,00€

Us presentem una visió -complementada amb audicions, vídeos i interpretacions en viu- de la Cançó contemporània d’expressió catalana, des del començament en ple franquisme fins al moment actual.

Programa

1. Del final dels anys cinquanta a mitjan anys seixanta

  • Els precedents (germanes Serrano, Josep Guardiola, etc.)
  • La cançó francesa com a referent
  • Els pioners (Lluís Serrahima, Miquel Porter, etc.) i la creació dels Setze Jutges
  • L’arribada de Raimon i el Festival de la Cançó Mediterrània de 1963 (el cas "Se’n va anar")
  • La multiplicitat d’estètiques: cançó melòdica, rock, adaptacions de temes estrangers, etc.
  • Les primeres discogràfiques: Edigsa, Concèntric, Als 4 Vents

2. De mitjan anys seixanta al començament dels anys setanta

  • Amateurisme v. professionalització
  • Les primeres crisis internes (bilingüisme de Serrat) i dissolució dels Setge Jutges
  • El Grup de Folk: personatges (Pau Riba, Falsterbo-3, Jaume Arnella, Xesco Boix, etc.), influències (del folk americà a la cançó tradicional) i llegat 
  • L’expansió a la resta del territori lingüístic: la Cançó a la Catalunya del Nord, les Illes, el País Valencià, la Franja i l’Alguer 
  • Noves incorporacions al final dels anys seixanta: Ovidi Montllor, Pere Tàpias, La Trinca, etc.

 3. Els anys setanta

  • Els grans concerts i festivals (Canet), expansió internacional (Raimon, Llach, etc.)
  • La utilització política de la Cançó: avantatges i perills
  • La censura i l’autocensura
  • La cançó com a divulgadora de la poesia
  • La nova cançó d’arrel tradicional: Al Tall, UC, etc.
  • La maduresa de la producció discogràfica i l’interès per part de les grans companyies
  • La inflluència de la Cançó catalana a la resta de l’Estat

4. Del final dels anys setanta a la fi del segle

  • La Transició i els anys vuitanta: la despolitització forçada i el reduccionisme acrític per part del poder polític i dels mitjans de comunicació
  • Final dels vuitanta i primera meitat dels noranta: el rock comarcal com a fenomen tant estètic com ideològic i la seva utilització
  • La Cançó d’autor, malgrat tot: els nous noms, de Joan Amèric a Enric Hernàez, passant per Josep Tero, Tomeu Penya, Roger Mas, etc.
  • A partir dels anys noranta: el trencament dels compartiments estancs entre estètiques i el sorgiment d’una Cançó jove amb forta càrrega ideològica (Cesk Freixas, Pau Alabajos, etc.) 

5. A partir de l'any 2000

  • Festivals (Barnasants, etc.)
  • Augment exponencial de les veus femenines (Gemma Humet, Tendur, Judit Nedermann, etc.)
  • L’esclat de la Cançó i la música d’arrel (festival Tradicionàrius, etc.)
  • La crisi del disc com a objecte i la importància creixent de les xarxes socials i les plataformes com a mitjà difusor: avantatges i limitacions
  • La visió de la llengua per part de les noves generacions
  • El moment actual i les expectatives de futur